20/10/16 · Institucional

La UOC col·labora amb l'Organització Panamericana de la Salut per implementar la telemedicina amb èxit

L’Organització Panamericana de la Salut (OPS) ha publicat un informe, amb la col·laboració dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, que explica com s’han d’implantar amb èxit els serveis de salut en línia (e-salut) entorns sanitaris. El document forma part de l’estratègia global de la salut en línia (2014-2019) de l’OPS als països de l’Amèrica Llatina per a optimitzar i millorar els serveis de salut mitjançant l’ús d’aplicacions de salut en línia i de salut mòbil (m-salut), la capacitació dels professionals sanitaris i l’ampliació de l’alfabetisme digital.

Francesc Saigí, director del programa de Telemedicina de la UOC, explica que l’informe posa de manifest que la implementació de la telemedicina aporta els següents avenços:

1. Afavoreix l’atenció integral dels pacients. La telemedicina facilita als metges fer seguiment dels pacients crònics i de les malalties de baixa prevalença, contenint els costos i millorant la qualitat assistencial. A més, permet l’educació en medicina preventiva dels usuaris i la formació i el suport en la presa de decisions dels professionals sanitaris.

2. Trenca la desigualtat d’accés als recursos sanitaris. Segons explica l’informe de l’OPS, inclús entre els ciutadans i ciutadanes d’un mateix país i sistema sanitari, pot haver-hi diferències d’accés a la salut substancials.

La incorporació de la telemedicina facilita la disponibilitat dels serveis assistencials en zones rurals i allunyades dels hospitals de referència, independentment de la localització geogràfica. D’aquesta manera, els usuaris poden destinar a cuidar de la pròpia salut gran part dels diners utilitzats en desplaçaments i estades a les ciutats on hi ha els centres hospitalaris.

Per a l’expert, a Espanya les desigualtats són evidents. Mentre que les persones residents a Barcelona poden ser ateses d’un accident vascular cerebral en un centre terciari amb accés a un especialista en neurologia en un període relativament curt de temps, els residents a altres zones poden necessitar ser traslladats a més de 70 quilòmetres fins a arribar a l’hospital.

3. Redueix el temps d’espera tant en el diagnòstic com en el tractament mitjançant consultes remotes des dels centres d’atenció primària als especialistes d’urgència dels hospitals de referència. Aquest sistema disminueix el nombre de derivacions a hospitals i evita complicacions per l’espera ja que en pocs minuts es pot obtenir un diagnòstic precís i instaurar el tractament adequat. En aquest sentit, l’ús de les tecnologies pot tenir un impacte definitiu en la salut del pacient.

4. Dóna lloc a nous entorns organitzatius i al treball en xarxa. La telemedicina permet la globalitat i la interoperabilitat en les organitzacions sanitàries. Tot i les resistències internes per haver de canviar la forma de treballar i les dificultats d’introduir canvis organitzatius en els serveis assistencials, la telemedicina facilita la viabilitat de nous models organitzatius i de gestió en xarxa amb la vista posada en la continuïtat assistencial i l’atenció centrada en el pacient.

5. Incrementa l’eficiència dels serveis de salut perquè permet coordinar i compartir recursos sanitaris geogràficament allunyats o redissenyar els serveis per a optimitzar els recursos. Saigí recomana que, per a implantar un servei de telemedicina, les polítiques i estratègies tinguin en compte la realitat i les necessitats de l’entorn concret; que els professionals de la salut implicats siguin copartícips dels projectes de telemedicina; que s’empri tecnologia amigable i fàcil de fer anar; que s’involucrin institucions científiques i organitzacions internacionals en el procés; que es posi el pacient en el centre del servei, i que s’assegurin la legalitat ètica, la privacitat i la seguretat de les dades.   

6. Permet que els pacients estiguin més informats i siguin més responsables de la seva malaltia. La implantació de la telemedicina representa un canvi cultural no només per als professionals de la salut, sinó també per als mateixos pacients. L’assistència remota permet l’atenció continuada del pacient crònic a la seva pròpia llar, i el pacient pren un rol actiu en la gestió de la seva malaltia.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional