E-infància: de la bicicleta al telèfon intel·ligent
Foto: UOC
17/11/2016
Nereida Carrillo

Per a José Ramón Ubieto, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, les TIC «han desplaçat el lloc del saber, que fins ara era del costat dels pares o dels mestres» i l’han situat «a la butxaca de l’infant, al seu telèfon intel·ligent (smartphone)». Per a Ubieto, «això ha subvertit l’autoritat epistèmica i moral de l’adult». Julio Meneses, també professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, assegura que els canvis que les tecnologies han provocat en la infància «tenen molt a veure amb la manera com les fem servir» i aconsella acompanyar els infants en el procés d’adopció de la tecnologia perquè «siguin capaços de desenvolupar-ne un ús autònom, crític i responsable».


Les TIC entren a l’aula

Les eines tecnològiques han transformat les criatures en molts àmbits més, ja que han impactat en l’escola i l’educació, el lleure i les relacions socials, i s’hi han establert. En el camp de l’educació, els ordinadors, els mòbils, les tauletes, les aplicacions educatives i els robots han entrat a les aules. Ubieto assenyala que en aquest àmbit la tecnologia no s’ha d’entendre com una finalitat, sinó com «un mitjà que ha d’anar acompanyat del comentari dels mestres o dels adults». Per la seva banda, Meneses considera que la introducció de la tecnologia en l’educació ha d’anar «més enllà de la provisió de la infraestructura necessària a les escoles» i aposta perquè «pugui esdevenir part integral del fet educatiu». Ubieto recalca la utilitat d’aquestes eines per a aprendre, però adverteix que també cal que els alumnes desconnectin: «Pensar i crear requereix que hi hagi intervals, buits, silencis, moments de reflexió amb una certa solitud. Si les TIC ofeguen aquests moments, resulten estèrils i desconnecten l’individu del món on viu».

Les TIC també s’han introduït en el lleure dels nens i nenes i estan transformant la manera com juguen. Les consoles de joc, les aplicacions per a mòbils i tauletes i els vídeos infantils penjats a YouTube s’incorporen al temps lliure dels infants. Per a Meneses, el joc ha de ser «creatiu, estimulant, expressiu i, per què no, educatiu», tot i que reconeix que els jocs digitals no sempre compleixen aquestes característiques. «Sovint, els continguts audiovisuals, els jocs i les aplicacions que s’adrecen al públic infantil no són altra cosa que objectes de consum passiu», lamenta Meneses, que fa una crida perquè els adults responsables triïn per als menuts un «lleure digital de qualitat». Per a Ubieto, en aquesta esfera de la vida infantil, les TIC «poden suposar l’accés immediat i la recompensa fàcil, i també poden promoure l’aïllament».


El mite de l’aïllament

Pel que fa a les relacions personals mediades per la tecnologia, Ubieto considera que les TIC són «una bona oportunitat», però matisa que cal «un interlocutor que  ensenyi els infants a llegir la realitat, la seva vida i la relació amb els altres». Meneses qüestiona el mite que les TIC condueixen a un aïllament social i matisa que «també poden ajudar a desenvolupar les relacions socials convencionals». Els experts assenyalen que, en aquest àmbit, les TIC han introduït riscos per als infants, com ara el ciberassetjament o el risc que companys de classe dels petits se’n burlin emprant YouTube o les xarxes socials, cosa que fa que la humiliació i el mal ocasionats augmentin. A banda del ciberassetjament, les TIC també suposen altres perills per als més menuts. Ubieto assenyala l’aïllament, la dispersió, la banalització de les relacions, la sobreexposició de la intimitat o la satisfacció narcisista.

Fent contrapès amb els riscos, a l’altre costat de la balança se situen els avantatges i les transformacions positives de la infància gràcies a la tecnologia. Eulàlia Hernández, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, assenyala com a guanys «l’habilitat d’identificar informació i detalls de manera ràpida, la millora de les habilitats viso-espaials, la disminució del temps de reacció i de presa de decisions i el fet d’aprendre a conviure amb la distracció». Ubieto afegeix com a repercussions beneficioses «l’augment del coneixement d’altres realitats» i el fet que les TIC esdevenen un «facilitador de la cooperació i l’intercanvi». Meneses assenyala que cal investigar més per a conèixer a fons les repercussions positives de les TIC en la infància i rebutja prohibicions o recomanacions basades únicament en el temps i no en l’ús que els infants fan de la tecnologia. «Les famílies —assenyala Meneses— han de tenir un paper clau d’acompanyament dels nens i nenes, promovent un ús de les TIC autònom, crític i responsable que vagi més enllà del consum passiu.»

 

Foto del professor Julio Meneses Naranjo

Julio Meneses Naranjo

Expert/a en: Mètodes d'investigació quantitativa, disseny de recerques basades en qüestionaris, introducció d'internet en l'educació primària i secundària, relació dels infants i els joves amb les TIC, desigualtats digitals.

Veure fitxa
Foto de la professora Eulàlia Hernández Encuentra

Eulàlia Hernández Encuentra

Expert/a en: TIC i salut, ús personal i professional d'internet per a la salut, promoció de la salut mitjançant les TIC, psicologia del desenvolupament al llarg del cicle vital (com som les persones en diferents moments de la vida).

Veure fitxa

José Ramón Ubieto

Expert/a en: