23/11/16 · Estudis d'Economia i Empresa

Els espanyols suspenen en educació financera

Més de la meitat dels espanyols no distingeix entre IPC i PIB, un 50,6% no sap què és ni que significa cada concepte i un 55,2% els confon. Un 35,6% no sap explicar aspectes bàsics de la nòmina, com aportació a la seguretat social, IRPF, meritació, salari base o salari en espècie. Un 45% assegura que necessita ajuda a l’hora de fer la declaració de renda, segons dades de l’estudi d’Aviva 2016. Espanya amb un 49% està per sota de la mitjana europea (50%) pel que fa a alfabetització financera, segons el Global Financial Literacy Survey.
 
Foto: Markus Spiske / Flickr (CC)

Foto: Markus Spiske / Flickr (CC)

Si a l’analfabetisme financer de la ciutadania s’hi afegeix que el 90% dels productes financers dels bancs es venen en les seves xarxes, el resultat és una combinació explosiva. «Una falta de coneixement sovint porta a decisions inadequades, però en l’àmbit financer el risc és més elevat perquè les conseqüències acostumen a ser a mitjà i llarg termini i el cost econòmic és molt alt», afirma Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

«Un clar exemple és la compra de deute subordinat, d’hipoteques multidivisa o d’accions preferents que va fer la ciutadania pensant que eren productes sense risc», explica Ruiz-Dotras. Segons un estudi de la UOC realitzat a estudiants i professors, el 56% dels enquestats no sap la diferència entre una targeta de crèdit i una de dèbit i un 64% no sap que un interès del 5% de pagament trimestral és diferent d’un de pagament anual.


Baixa cultura financera i alta influència de les opinions de tercers

Per a Ruiz-Dotras, durant la crisi financera (que encara dura) un millor coneixement financer hauria evitat invertir en productes d’alt risc o contractar-los. «L’especulació en el mercat immobiliari i les diverses modalitats d’hipoteques amb productes de cobertura eren, per a la majoria dels ciutadans mitjans, totalment desconegudes fins i tot després de contractar-les», afegeix.

Davant del que és desconegut, l’opinió de terceres persones importa molt. «Les opinions d’altres tenen una gran influència en els individus que no saben prendre una decisió per manca d’informació o de coneixement, cosa que condueix a possibles errors» afegeix Ruiz-Dotras. En el proper Congrés sobre Educació Financera i Economia del Comportament, que tindrà lloc a la seu de la UOC a l’avinguda del Tibidabo els dies 28 i 29 de novembre, es discutirà la manca de cultura financera i es presentaran diversos informes sobre l’impacte d’«aquests tercers» en la presa de decisions.


Més educació, més estalvi

«Un percentatge elevat de la població només es preocupa pel que ha de pagar avui, sense tenir en compte que la situació financera d’aquí a deu anys pot ser molt diferent», afirma Ruiz-Dotras. De fet, un 69% dels espanyols afirma que hauria pres decisions més responsables si hagués rebut més formació sobre finances en l’etapa escolar.

Des de 2005 l’OCDE alerta de la manca de cultura financera. Espanya està per sota de la mitjana. «És totalment necessari que la societat tingui un mínim de cultura financera perquè sigui capaç de prendre les seves pròpies decisions i es pugui planificar les despeses i els estalvis per a optimitzar els recursos», reivindica Ruiz. Segons dades d’Aviva, nou de cada deu ciutadans (89,93%) pensen que s’hauria de donar més formació sobre finances i economia domèstica en l’etapa escolar.


Les finances han d’anar a escola

Actualment linforme PISA ja inclou preguntes de contingut específicament financer, tot i que el nivell en aquesta matèria continua essent baix. Un de cada sis alumnes espanyols no arriba al nivell bàsic de rendiment en competència financera, cosa que vol dir que no reconeix, per exemple, per a què serveix una factura.

Això és una assignatura pendent i urgent a causa dels canvis demogràfics, les mancances d’un estat del benestar i l’impacte de les pensions. Per a aquesta experta, una cultura financera limitada podria afectar el benestar de la societat en països on l’estalvi i la planificació per a la jubilació es van traslladant dels estats a les llars. «No formar la societat espanyola des de la infància en continguts financers seria un error que es pot pagar molt i molt car», conclou Ruiz. De moment, en el 84% dels centres educatius de l’Estat no s'imparteixen estudis de formació financera, enfront de la mitjana del 48% en els països de l’OCDE.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits