Els professionals de la comunicació, part imprescindible de la gala dels Oscars

A més de preparar aquest acte amb un any d'anticipació, l'èxit de la gala no estaria garantit sense un equip humà de centenars de persones, expliquen els professors. «Per començar, hi ha l'equip creatiu», emfasitza Riera. El que busca aquesta cerimònia és «impactar, i l'impacte prové del guió, de l'escenografia i de la decoració, del conductor de l'acte...», diu. I, sobretot, «cal un equip immens i ben coordinat: el director de producció, l'ajudant o ajudants de producció, els guionistes, els equips tècnics (il·luminació, so, muntatge, audiovisuals), els escenògrafs i decoradors, etc. I els sastres i modistes, els maquilladors, els perruquers...».

A més, com que estracta d'un esdeveniment retransmès en directe per televisió, «cal tenir cura,també,de la coordinació necessària amb el realitzador, els regidors, els operadors de càmera...», detalla Riera.

La televisió ha retransmès 64 de les 88 edicions

Torrents fa un repàs històric de la gala. «La primera cerimònia dels Oscars es va fer el 1929, però no va ser fins el 1953 que es va començar a retransmetre per televisió», explica. I s'ha convertit, sens dubte, en «un dels espectacles socials més difosos de la història de la televisió», diu el professor. A més, el fet que es faci al febrer «és el resultat de l'estratègia dels organitzadors per a tenir més audiència, fugint de la competència de les grans competicions esportives nord-americanes», conclou l'expert.

La catifa vermella, un esdeveniment amb entitat pròpia

La famosa catifa vermella es pot considerar «un esdeveniment en si mateix», explica Torrents. Però per què és d'aquest color? Segons Elisenda Estanyol, directora del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments, el vermell «és sinònim de glamur, exclusivitat i sofisticació, representa honor i respecte i fa ressaltar la importància de l'acte i dels assistents». A més, també respon a qüestions pràctiques: «Protegeix els vestits perquè no s'embrutin, permet als convidats entrar d'una manera ordenada i permet col·locar els fotògrafs també ordenadament», afegeix la professora de la UOC.

Esmòquings i vestits llargs, els grans clàssics

Maria Teresa Otero explica que «l'esmòquing per a ells i el vestit llarg per a elles és la regla general que se'ns explica com l'etiqueta que cal seguir, però no sempre és així», alerta. I en posa alguns exemples: «Els vestits de Cher (1986) o Björk (2001), el kilt del director Mark Andrews (2013) i el maquillatge de Ben Stiller com un personatge d'Avatar (2010), o gestos com la renúncia de Marlon Brando a recollir el premi (1973), que va ser protagonitzada per l'activista Marie Louise Cruz vestida amb el vestit tradicional apatxe, i el petó forçat de John Travolta a Scarlett Johansson (2015)». Amb tot, deixa clar que «les normes d'etiqueta mai no poden ser obligatòries en el segle XXI», conclou.

Tot i així, Estanyol explica que, per a donar una imatge pública homogènia, els homes solen dur vestits negres d'esmòquing i les dones, vestits llargs o de còctel, acompanyats de clutches —bosses de mà petites—, estoles, guants i joies, que no es trien a l'atzar. Al darrere hi ha «estilistes i professionals de la moda i de les relacions públiques dels famosos que supervisen i planifiquentota la tria», comenta Estanyol. Les marques són conscients de l'alta repercussió mediàtica que s'aconsegueix amb aquest tipus d'actes, una difusió que en els darrers anys «s'ha multiplicat gràcies a les xarxes socials, en les quals els estilismes de les estrelles generen totamenade comentaris, comparticions i M'agrada», afirmala directora del màster.

Fins i tot els professionals dels mitjans de comunicació i el personal de seguretat també es vesteixen de gala i contribueixen «al glamur i la sofisticació» d'aquesta nit, conclou Estanyol.