No sé què estudiar
Triar el futur professional causa en molts joves estrès i ansietat. Els experts recomanen fer la tria amb temps i amb el suport de la família

Els alumnes de 4t. d’ESO i 2n. de Batxillerat han de decidir aquests dies cap a on volen encarar el seu futur professional. Per a fer-ho disposen del suport de salons com el de l’Ensenyament o el Futura, que se celebren entre el 22 i el 26 de març a Barcelona, o l’AULA, que es va fer a Madrid a començaments de mes. Tanmateix, molts d’aquests joves, que tenen entre setze i divuit anys, tenen molts dubtes a l’hora de fer la tria, un fet que els pot acabar creant estrès o ansietat. Es pot evitar?

Segons la professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i impulsora de la cultura emocional pública, Mireia Cabero, l’ansietat apareix quan el jove no ha tingut temps de prendre la decisió o perquè no se sent capaç de fer-ho. Entre la simptomatologia que pot presentar hi ha neguit, incertesa, inseguretat, por d’equivocar-se o, en el pitjor dels casos, del fracàs.

«La manera d’afrontar l’ansietat és, precisament, disposar d’un temps de reflexió interna acompanyat per l’estímul d’adults propers al jove, com la família», explica Cabero. En aquest procés és important que l’alumne detecti els seus «somnis», els seus «talents i fortaleses» i es qüestioni «què vol aportar i en què vol contribuir al món». «L’adolescent ha de ser conscient tant de les seves capacitats per a adquirir, analitzar o aplicar diferents tipus de coneixement com de les seves habilitats en la dimensió social, com ara la comunicació o les relacions personals», matisa el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació Antoni Badia.

Però als setze anys s’és prou madur psicològicament per a prendre aquest tipus de decisió? Cabero assegura que, si el jove està ben acompanyat en el procés, sí que té la capacitat de pensar en el futur i en quina contribució vol fer a la societat en l’àmbit professional. «El problema és que la societat no està plantejada perquè la carrera professional tingui un sentit de contribució, i, per tant, fer la tria de cop, en quatre dies i amb setze anys, no és fàcil».

Per a la psicòloga el més important a l’hora de fer la tria és que l’estudiant entengui la professió com una oportunitat de realitzar-se com a persona, de contribuir a la societat i d’esdevenir una persona més completa. «Han de tenir autoconfiança, no posar-se límits i ser fidels a ells mateixos», puntualitza.

Antoni Badia i Guillermo Bautista ―aquest darrer també professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC― deixen clar, però, que es faci la tria que es faci, la decisió no és irreversible. «No passa res si es deixa d’estudiar durant un període. La societat té molts mecanismes perquè la persona aconsegueixi aprendre al llarg de la vida», remarca Bautista. De fet, el col·lectiu de persones que estan en un procés continu d’aprenentatge ―per a aprendre idiomes, per a actualitzar-se laboralment o per a ampliar estudis, entre altres finalitats― no para de créixer.


Què s’ha d’evitar?

Els pedagogs coincideixen que hi ha cinc aspectes clau que cal evitar a l’hora de triar els estudis. El primer és triar-los pensant només que tenen una bona sortida laboral. Segons Bautista, per a estudiar cal estar motivat i t’ha d’agradar el que fas. «No es pot controlar quin serà l’índex d’ocupació d’aquell sector d’aquí a quatre o cinc anys, que és el mínim que necessitarà un estudiant per a convertir-se en un professional», puntualitza.

El segon és fer la carrera que vol la família o en funció dels antecedents professionals dels pares. «Això no vol dir que no li pugui agradar la seva professió, però no ha de ser un motiu de pressió», deixa clar el professor.

El tercer error més comú és no explorar amb profunditat els àmbits que li puguin cridar l’atenció. De vegades hi ha un desconeixement molt gran per part dels joves del que poden estudiar o, fins i tot, dels àmbits que els poden agradar o ajudar a desenvolupar-se professionalment.

Un altre aspecte és estudiar una carrera amb la qual no se sent identificat perquè no ha aconseguit la nota per a la que realment volia fer. «És millor traçar un recorregut més llarg, però amb el qual es pugui sentir identificat», diu Bautista.

I, finalment, decantar-se per uns estudis perquè els fan els amics o per pensar en un model estereotipat de professional («m’agrada la vida d’advocat, o de periodista...»). La motivació i la vocació han de ser la clau a l’hora d’inclinar-se per una formació.


La nova oferta formativa de la UOC al Saló de l’Ensenyament

La UOC estarà present al Saló de l’Ensenyament i al Futura per a donar a conèixer la seva oferta formativa i les novetats que s’impartiran a partir del curs que ve. Es tracta de quatre graus, quinze màsters i tres cicles superiors d’FP.

 

Foto del professor Antoni Badia Garganté

Antoni Badia Garganté

Expert/a en: Estratègies d'aprenentatge, formació de professors, usos educatius de les TIC a l'aula escolar i construcció de coneixement en entorns educatius virtuals.

Veure fitxa
Foto del professor Guillermo Bautista Pérez

Guillermo Bautista Pérez

Expert/a en: Currículum escolar, didàctica escolar, integració i ús didàctic de les TIC a l'escola, educació per a l'ús de les noves tecnologies, tecnologies de la informació i la comunicació i família.

Veure fitxa

Mireia Cabero

Expert/a en: impulsora de la cultura emocional pública.