L'empresa té dret a condicionar com ha de ser el compte de Twitter dels seus treballadors quan són personals i no corporatius? Els treballadors poden parlar malament de la feina o del cap sense conseqüències? L'any 2013 un funcionari de la Casa Blanca, tot i utilitzar un pseudònim, va ser acomiadat precisament per fer piulades crítiques del govern d'Obama. Segons Ferran Lalueza, professor de Comunicació de la UOC, un dels factors que té més pes en la identitat d'una empresa és «l'opinió dels treballadors»; per tant, «és lògic que l'empresa tingui interès a exercir-hi cert control», sobretot quan aquestes opinions es publiquen a Twitter i es difonen «d'una manera global i massiva», afegeix. Per a l'advocat i professor col·laborador de Dret de la UOC Pere Vidal, «preval el dret a la llibertat d'expressió», sempre que les opinions no perjudiquin l'empresa per a la qual es treballa. En aquest cas, el treballador «excediria aquest dret», aclareix.
En el que estan d'acord aquests dos experts és que l'empresa ha de tenir una «normativa clara d'ús de les xarxes socials per part dels seus treballadors que respecti el dret a la seva intimitat», diu Vidal. I la realitat és que, exceptuant grans empreses i multinacionals, «hi ha molt poques empreses que tinguin una política clara i transparent en aquest tema», alerta Lalueza. De fet –afegeix–, bona part dels conflictes són provocats per aquesta mancança.
Recomanacions dels experts
Mentre hi hagi aquest buit normatiu, aquests dos experts i la professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa Gina Aran recomanen tenir en compte els consells següents abans de piular o repiular:
-
Es pot fer pública l'afinitat a una determinada opció política, ideològica o religiosa sempre que no es treballi en les anomenades «empreses de tendències»: partits polítics, Església, clubs de futbol, etc.
-
Les opinions del treballador que «atempten contra l’ordre públic» o perjudiquen la imatge o la reputació poden ser sancionades.
-
És aconsellable «autocensurar-se», perquè molt poques companyies accepten que els empleats s’hi mostrin crítics públicament.
-
S'ha de ser prudent en l'expressió de les opinions sobre l'empresa perquè la podrien perjudicar i es podrien «tornar en contra» de qui les expressa.
-
Si no es treballa en aquella empresa, sí que es poden denunciar serveis insatisfactoris o activitats dubtoses i expressar les opinions personals; això sí, sense «insultar, ofendre o amenaçar».
-
És clau «pensar abans de publicar».
«Al meu Twitter només hi expresso opinions personals»
Moltes vegades, periodistes i directius d'empreses importants fan un intent de desvincular-se de l'empresa per a la qual treballen publicant missatges del tipus «Aquí només opinions personals». Per a Vidal, la participació en les xarxes socials «s'hauria de fer sempre a títol personal», fora que es tracti de comptes corporatius. Tot i així, alerta que les opinions personals «no emparen» conductes que ultrapassin els límits de la llibertat d'expressió.
Lalueza ho veu com «un intent del treballador de preservar explícitament la seva llibertat d'expressió i alliberar-se dels condicionants de l'empresa». Ara bé, afegeix que l'efectivitat d'aquesta estratègia «depèn de si l'empresa l'accepta o no». Segons Lalueza, precisament les empreses mediàtiques són les «més refractàries a assumir aquesta separació entre el que és personal i el que és professional dels seus empleats quan són a les xarxes».
Repiular té les mateixes conseqüències legals que piular?
Per a Lalueza, la redifusió d'un contingut aliè pot resultar «tan danyosa o més que la difusió d'un de propi». Malgrat que no està exempta d'impunitat, Vidal assegura que es pot arribar a considerar «no tan greu a l'efecte d'imposar la màxima sanció laboral: l'acomiadament».
Per a l'advocat, els tribunals emparen la difusió d'informació veraç en la qual no s'utilitzen expressions insultants o ofensives. La solució, doncs, és «trobar l'equilibri» entre les obligacions del contracte de feina i l'exercici d'aquest dret constitucional.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció