Desmuntant mites sobre l'aigua

Foto: Unsplash / Aidan Meyer
20/03/2017
Anna Snchez-Jurez
El 22 de mar s el Dia Mundial de l'Aigua. Entorn d'aquest b bsic per a les persones hi ha creences populars de tota mena, algunes de certes i altres de falses. Hi ha aiges perjudicials o amb propietats guaridores per a la salut? L'aigua envasada s millor que la de l'aixeta? Alguns materials poden ser contraproduents per a conservar-la? Els experts de la UOC Alicia Aguilar, Carme Carrion i Hug March aclareixen tots aquests dubtes i expliquen els tipus d'aigua que hi ha, quins materials sn recomanables per a la conservar-la i quines actituds humanes sn nocives per a la seva qualitat.

«A l'aigua no se li poden atribuir propietats guaridores», apunta Aguilar, biloga i professora dels Estudis de Salut de la UOC. D'aigua n'hi ha de molts tipus (d'aixeta, embotellada, de baixa mineralitzaci, etc.) i cadascuna t les seves caracterstiques que poden contribuir o no a algunes funcions orgniques. Les aiges d'elevada mineralitzaci - com sn les clciques o hpersdiques - poden ser, per exemple, desaconsellables en casos de problemes renals, clculs, hipertensi o per als nadons, i les fluorades, en canvi, poden ser recomanables per a la protecci dental.

La duresa de l'aigua acostuma a ser un altre aspecte controvertit. La bioqumica Carme Carrion, professora dels Estudis de Salut de la UOC, explica que la duresa s condicionada per la quantitat d'ions en dissoluci, «sobretot de calci i magnesi». Des del punt de vista del consum hum, diferents informes publicats per l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) no han trobat proves cientfiques que les aiges dures siguin perjudicials per a la salut. Carrion noms puntualitza que les aiges d’aquest tipus sn menys recomanables per a les persones amb alteracions cutnies i que en alguns casos «poden provocar czemes». El nivell de duresa o mineralitzaci, a ms, pot influir en el gust de l'aigua.

Existeix tamb el mite popular que l'aigua de l'aixeta no s bona per a la salut. I el fet s que, com assenyala Aguilar, aquesta aigua passa per uns controls analtics exhaustius de les seves caracterstiques fsiques, qumiques i microbiolgiques que en garanteixen la qualitat i la seguretat per al consum hum: «que l'aigua sigui de l'aixeta no vol dir que sigui ms dolenta que l'envasada». L'aigua envasada, de fet, «no s estril, no garanteix zero microorganismes d'origen». El que assegura, tamb per mitj d'uns controls molt estrictes, s que «no hi hagi patgens».


Els envasos, i els seus materials, per a conservar l'aigua

En les etiquetes dels envasos s'ha d'informar de la procedncia de l'aigua i del tipus (mineral natural, preparada, etc.) el nom de l'empresa, la data de consum preferent, recomanacions de conservaci, entre altres indicacions. Una classe d'aigua, a ms, no es pot atribuir una qualitat prpia que s caracterstica de l'aigua en general, com ara «aigua lleugera» (quan tota ho s).

L'aigua envasada en ampolles tant de plstic com de vidre s lliure de contaminants. Aguilar, de totes maneres, recomana el vidre, perqu s un material fcil de netejar, que es pot desinfectar, rentar a elevades temperatures i, per tant, reutilitzar. s un material ms sostenible per al medi ambient.

Les ampolles d'alumini que fan servir els excursionistes per a transportar l'aigua sn una bona opci, perqu aquest material s lleuger, no deixa passar la llum i s fora resistent als cops. Hi ha experts que, de totes maneres, recomanen comprovar que el bid tingui recobriment interior perqu l'alumini no estigui en contacte directament amb l'aigua i s'evitin possibles migracions de substncies que puguin ser un risc per a la salut.


La qualitat de l'aigua depn de tothom

«Algunes accions humanes quotidianes poden afectar la qualitat de l'aigua i incrementar els costos de depuraci de l'aigua residual», alerta Hug March, expert de la UOC en gesti urbana de l'aigua. La primera prctica nociva, comenta aquest investigador, s l'eliminaci de l'oli de cuina (o altres greixos) que hem fet servir per a fregir per l'aigera: «petites quantitats d'oli poden afectar la qualitat de grans quantitats d'aigua i de retruc encarir el procs de tractament a les plantes de depuraci». En aquest sentit, March explica que l'oli s'hauria de portar en recipients a la deixalleria.

La segona prctica nociva, assenyala l'expert, s l'eliminaci de medicaments que ja no es fan servir per mitj del lavabo. «Els medicaments caducats s'haurien de portar als punts de recollida habilitats a les farmcies», puntualitza.

 

#expertsUOC

Foto de la professora Alicia Aguilar Martnez

Alicia Aguilar Martnez

Professora dels Estudis de Cincies de la Salut
Directora del mster universitari de Nutrici i Salut Sotsdirecci Estudis Cincies de la Salut

Expert/a en: Innovaci educativa en salut electrnica (e-salut), estudi de l'alimentaci des de l'ptica de la salut, biotecnologia i educaci nutricional.

Àmbit de coneixement: Nutrici.

Veure fitxa

Carme Carrion

Professora dels Estudis de Salut de la UOC.

Expert/a en: Bioqumica.

Àmbit de coneixement: Nutrici.

Hug March

Investigador del grup de recerca TURBA de la UOC.

Expert/a en: Gesti urbana de l'aigua.

Àmbit de coneixement: Nutrici.