Prop de 200.000 apps de salut, pendents de diagnòstic

Foto: Jason Howle (flickr)
29/03/2017
Elisabet Escriche
La Comissió Europea fa més de tres anys que treballa per a establir criteris de qualitat comuns per a aquestes aplicacions

Actualment es poden baixar prop de 200.000 aplicacions de salut dels sistemes Android i iOS. La majoria són per a promoure hàbits de vida saludables, però també n’hi ha una part que serveixen per a fer seguiment de malalties que pateixen pacients crònics, com diabetis, asma o obesitat. Tot i aquest boom d’apps, que ha crescut any rere any, la Comissió Europea encara està pendent d’enllestir quins filtres comuns haurien de seguir abans d’arribar a mans dels usuaris. «Fa més de tres anys que està intentant definir recomanacions en temes de salut mòbil», concreta Carme Carrion, professora dels Estudis de Ciències de la Salut i membre de l’eHealth Center de la UOC.

Segons Carrion encara és massa aviat per a poder destriar el «gra de la palla» i determinar quines aplicacions són fiables per a aconseguir un hàbit o objectiu concret. A l’espera de les recomanacions de la Comissió Europea, però, hi ha comunitats autònomes que han decidit posar fil a l’agulla i establir els seus propis requisits de qualitat i seguretat.

La pionera va ser Andalusia, que va impulsar, mitjançant la seva Agència de Qualitat Sanitària, el primer segell espanyol d’aplicació saludable. El distintiu avalua criteris de qualitat, disseny, seguretat de la informació, prestació de serveis i confidencialitat d’apps d’iniciativa tant pública com privada i de manera gratuïta. A Catalunya també s’està treballant en aquest àmbit. D’una banda, el Departament de Salut, mitjançant la Fundació TIC, està pilotant un sistema de certificació d’aplicacions. I de l’altra, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), el Mobile World Capital, la UOC i un grup d’organitzacions internacionals, entre les quals hi ha la Universitat de Tromsø (Noruega), estan dissenyant un marc global d’avaluació de la salut mòbil que està previst que es publiqui aquesta primavera.

A part de la tasca que estan fent les comunitats autònomes, cada any es publiquen llistes de les aplicacions més ben valorades. Una de les més conegudes és l’iSYS score, que està elaborada a partir de les opinions dels usuaris, desenvolupadors i professionals de la salut.

Poca fidelització

La investigadora en temes de salut mòbil deixa clar que la utilització d’aquestes apps no té els «efectes indesitjats» que poden causar alguns fàrmacs. Ara bé, sí que hi ha «amenaces» que cal tenir en compte. La primera és la seva manca de fidelització. N’hi ha poques que hagin aconseguit una estabilitat a llarg termini. «Alguns estudis indiquen que un 70% dels malalts crònics que utilitzen una aplicació per a la seva pròpia cura o monitoratge deixen de fer-la servir sis mesos després d’haver-se-la baixat», explica la professora. A més, segons un estudi dut a terme per diferents investigadors nord-americans, el 80% de les apps s’abandonen en només dues setmanes.

Un altre inconvenient és que estan pensades perquè siguin útils per a tothom. «Cada persona, però, és un món; seria recomanable una personalització a partir de diferents perfils», aconsella Carrion.

A més del polèmic tema de la propietat i protecció de les dades, la tercera gran amenaça és la desacreditació que pot patir aquest producte per part de l’usuari si el primer que prova no li funciona. «És el que es coneix com oportunitat perduda. Una persona que ha intentat deixar de fumar mitjançant una aplicació i no ho ha aconseguit serà molt reticent a provar-ne una segona que estigui més ben dissenyada i validada, encara que li ho recomani algun professional de la salut», matisa.


Consells de selecció

Quins passos, doncs, han de seguir els usuaris per a tenir una mínima garantia que l’app que es baixin és de qualitat? El primer -recomana Carrion- és fer una cerca a Google sobre el producte que busquen, i posteriorment, buscar en diversos fòrums quina opinió en té la gent per a poder fer una tria inicial de quatre o cinc aplicacions. El pas següent és cercar que tinguin una evidència científica; per a fer-ho, una bona eina és el PubMed. I, finalment, és aconsellable que com a mínim dues persones provin l’aplicació seleccionada. «Si és una app sobre la son, l’hauria d’utilitzar algú que tingui problemes per a dormir i algú que no per a veure si detecten diferències», explica.

Per a garantir un producte de qualitat, Carrion insisteix que en totes les etapes de la seva creació s’hauria de fer un treball «transversal» en què participin tecnòlegs, professionals de la salut -seran diferents en funció de l’objectiu del producte- i experts en legislació i en maneig de dades.

L’altre gran repte que cal afrontar és l’obsolescència que pateixen aquestes aplicacions. «Tots els estudis apunten que és precisament per la seva manca d’adherència», reconeix la investigadora. L’experta insisteix que és tot un repte per a la salut, i més si es té en compte que la durada d’un assaig clínic acostuma a ser de diversos anys. «Això, en el món de les aplicacions, és impossible. Cal trobar, doncs, la clau de volta que en resolgui el disseny i la validació amb un temps suficient perquè es puguin utilitzar sense que quedin obsoletes», recomana.

 

#expertsUOC

Carme Carrion

Professora dels Estudis de Salut i membre de l'eHealth Center de la UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: