18/4/17 · Institucional

Fixar una edat per a aprendre a llegir és frustrar els nens

S'ha de respectar la maduració cerebral de l'infant
Foto: <a href="https://unsplash.com/photos/O1TNdLNvJLM" target="_blank">Unsplash/Annie Spratt</a>

En l’ensenyament formal de la lectura hi ha dos posicionaments diferenciats, el dels partidaris d’aprendre a llegir a partir dels tres anys i el dels defensors de fer-ho a partir dels sis. Per a experts com la psicoterapeuta infantil de la UOC Amàlia Gordóvil, el més adequat és trobar el punt d’equilibri entre tots dos: «Cal estimular la curiositat dels nens al principi amb activitats relacionades amb la lectura, com ara que el mestre o els pares els llegeixin contes, parlar sobre algun text conjuntament, etc., i, a partir d’aquí, anar introduint aprenentatges més complexos, valorant en tot moment el desenvolupament individual de cada nen».

L’aprenentatge de la lectura no es fa espontàniament com passa en el llenguatge oral, en què altres persones serveixen de model i els nens actuen per imitació. Llegir requereix un ensenyament amb unes pràctiques educatives concretes. «Cal complir uns requisits previs vinculats a la maduració neurològica que es correlacionen positivament amb l’edat (com més gran és el nen, més maduració hi ha)», assenyala Gordóvil. Aquests requisits són importants atès que la lectura implica la posada en marxa de diversos sistemes, com el motor i el sensorial, i l’activació d’àrees cerebrals vinculades a les funcions de llenguatge, memòria i atenció.

«Hi ha nens, però, que a l’edat de cinc o sis anys no estan preparats per a iniciar-se en la lectura i això no ha de representar cap problema», remarca Gordóvil. Al contrari, s’ha de respectar la seva velocitat de «maduració neurobiològica». Establir que tots el nens de sis anys han de saber llegir és contribuir a la «frustració i desinterès» dels que tenen un ritme de desenvolupament diferent. «Hi ha pares i nens que arriben a la consulta del psicopedagog estressats i alarmats perquè el seu fill de cinc anys no llegeix correctament», explica Gordóvil.

Diverses escoles a més contribueixen a aquesta pressió. Busquen l’excel·lència entre els petits i llancen missatges prometedors garantint que els nens acabaran l’etapa de preescolar sabent llegir perfectament. «Això atrau molts pares, però s’ha de recordar que la manera natural que els infants tenen d’aprendre és jugant, i que aquesta ha de ser la prioritat en aquestes edats; no s’ha de forçar una maquinària que encara no està a punt», alerta la professora.


L’educació artística millora la comprensió lectora

Estudis neurocientífics han provat que el desenvolupament visual per a dibuixar, pintar o modelar són crucials per a millorar la comprensió lectora dels nens. «Només el 15% dels estudiants assimila bé els continguts escoltant-los. En canvi, l’aprenentatge via visual és el predominant en el 40% dels alumnes», apunta el neurocientífic de la UOC Diego Redolar. I és que l’educació artística ajuda a «augmentar el raonament abstracte» i, per tant, contribueix a la llarga al rendiment acadèmic en altres matèries que no són plàstiques.

En concret, les activitats artístiques activen dues parts del cervellles mateixes que s’utilitzen per a llegir i entendre un text: el lòbul parietal -lligat a l’atenció, la capacitat visuoespacial, etc.- i el lòbul frontal -lligat al raonament, al control cognitiu, etc. «El fet d’exercitar-les prepara el cervell per a altres tasques més complexes com la comprensió lectora», afegeix.


Les imatges, clau per als nens amb dislèxia

Encara que hi ha persones que tenen un pensament majoritàriament verbal i altres que el tenen majoritàriament visual, per a Llorenç Andreu, psicopedagog de la UOC, l’ús d’imatges «ajuda a representar i memoritzar millor les coses a totes les persones». «En l’era de la imatge, en què per diferents canals i dispositius es rep informació audiovisual, és clau ensenyar amb un suport visual, perquè si no l’interlocutor perd una oportunitat extraordinària de comprendre millor el que se li està explicant».

Aquest component visual també és important per als nens que tenen un tipus concret de dislèxia, la dislèxia de superfície, explica Andreu, expert a més en trastorns del llenguatge. Aquests nens tenen dificultats per a memoritzar les representacions ortogràfiques de les paraules encara que les hagin llegit moltes vegades. En aquests casos, s’utilitzen estratègies basades en l’ús d’imatges associades a paraules o frases. «En els textos, a la part superior de cada paraula, se’ls posa una imatge que representa el significat de la paraula i això els ajuda a memoritzar-ne la forma o representació ortogràfica, i així, quan la tornen a veure, són més ràpids llegint-la».

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional