Un 75% de la població pateix ansietat o nerviosisme a l'hora de parlar en públic

Foto: Roberto Hernández (flickr)
19/04/2017
Elisabet Escriche
La claredat, l'atracció i la persuasió del discurs són les tres tècniques bàsiques per a vèncer la glossofòbia

Inseguretat, por de ser jutjats i excessiva pressió són algunes de les causes que provoquen por de parlar en públic. La glossofòbia afecta fins a un 75% de la població, segons un informe de l'empresa de recursos humans Adecco publicat el 2015. Tot i que el sistema educatiu no potencia aquesta habilitat, hi ha tècniques que permeten perdre aquesta por. «Comuniquem des del primer minut de la nostra vida i és el més important, el que ens uneix als altres. I resulta que ho hem d'aprendre pel nostre compte, de forma amateur. És un contrasentit», lamenta Lluís Pastor, autor de El jefe habla (Editorial UOC) i professor dels Estudis de Comunicació de la UOC.

El llibre, que afronta la glossofòbia sobretot en directius, se centra en les tres tècniques més importants per vèncer-la: la claredat, l'atracció i la persuasió i, alhora, aprofundeix en com es poden millorar. «L'objectiu final, siguis cap o no, és persuadir els altres amb la nostra comunicació», explica Pastor.


Com podem ser clars?

Hi ha cinc aspectes clau que s'han de tenir en compte a l'hora de fer arribar un missatge de forma clara. El primer és que el centre de la comunicació és el receptor, mai qui parla. «S'ha de tenir en compte, doncs, com és aquest públic, el missatge que se li trasllada o les cares que fa quan parles», puntualitza Pastor.

El missatge també ha de tenir una idea clau que s'ha de repetir com a mínim tres cops. Segons l'autor, ha de sortir en els primers minuts, desenvolupar-se durant el discurs i repassar-se al final. Finalment, cal fer que les frases més curtes siguin les clau i escollir molt bé les paraules. «Si s'utilitzen frases molt llargues o se seleccionen moltes paraules abstractes el receptor pot perdre's», matisa.


Atrets per l'emoció

En la tècnica de l'atracció, Pastor proposa onze punts per millorar-la. Focalitzar amb rapidesa el missatge central i atrapar l'atenció emocionalment en són els dos primers. «Explicar un bona història al començament que tingui relació directa amb el missatge o captar l'atenció amb un seguit de preguntes són dues fórmules amb què aconsegueixes aquesta implicació emocional», exemplifica.

El tercer i el quart són ordenar bé les idees del missatge i, sobretot, vèncer el que es coneix com la soledat del comunicador. «La clau per a superar-la és precisament reconèixer que aquesta soledat desanima i que no es pot rebutjar l'oportunitat que només es genera quan s'és líder: que tothom està disposat a escoltar-te».

Els altres set aspectes passen per l'escenificació: comunicar amb el cos, guiar el discurs amb els braços, escollir un bon espai, evitar llegir, vigilar el to de veu, controlar el temps –avisar des d'un inici quant durarà i complir-ho- i, finalment, ritualitzar la comunicació. «Cal programar un calendari i fer un pla de comunicació amb l'equip, la repetició d'aquests actes té un valor en si mateix», assegura Pastor.


Els sis motors per a argumentar

En la persuasió -l'última de les tècniques- es recullen fins a tretze propostes per a treure'n el màxim rendiment. Canviar l'opinió dels altres, creure que tenir raó no és suficient i buscar arguments per convèncer en són tres de les més importants. «Perquè l'última tingui èxit és clau buscar un punt de partida que comparteixi tot l'equip i després donar arguments», puntualitza.

Hi ha «sis motors» que es poden utilitzar perquè aquest discurs funcioni: basar-se en relats concrets, en fets coneguts, en causes probables, fer referència a persones que s'admirin, que el relat es pugui compartir i que respongui a un prototip perquè és més fàcil que tothom el visualitzi. «L'acumulació de les nostres comunicacions és el que proporciona el pes social de cada un de nosaltres en el seu entorn. Per això val la pena millorar el tipus de comunicació que qualsevol de nosaltres projecta a qui ens escolti», conclou Pastor.

 

Foto del professor Lluís Pastor Pérez

Lluís Pastor Pérez

Expert/a en: Retòrica i comunicació, comunicació no verbal, metàfores i narratives, participació i mitjans de comunicació, mitjans de comunicació i aprenentatge.

Veure fitxa