27/4/17 · Estudis de Dret i Ciència Política

El pla antibullying d'Ensenyament, a examen

Foto: Michal Parzuchowski / Unsplash

Foto: Michal Parzuchowski / Unsplash

El departament d’Ensenyament ha donat un termini de tres anys a tots els centres educatius catalans perquè elaborin el seu pla antibullying. El pla de convivència –com s’anomena– preveu la creació d’una comissió que té per objectiu preveure, actuar i resoldre els conflictes que es produeixin a l’escola. Professors de Psicologia i Criminologia de la UOC alerten, però, que perquè funcioni s’ha de dotar de recursos i d’assessorament especialitzat i s’ha d’avaluar periòdicament per a detectar-ne les mancances. «Només seguint els plans rigorosament se sabrà quina eficàcia tenen», explica la criminòloga i doctora en Psicología, Irene Montiel.

Segons Ensenyament, el pla ha de tenir tres àmbits d’actuació: el centre, l’aula i l’entorn. El psicòleg José Ramón Ubieto insisteix precisament que, perquè no es converteixi en un pla més dels molts que tenen els centres, ha d’anar més enllà d’afrontar els conflictes: «Ha d’afavorir la funció pròpia de l’escola, que és crear un clima de socialització, amb la implicació de docents, pares i alumnes», explica el professor, que és autor del llibre Bullying. Una falsa salida para los adolescentes.

Segons les últimes dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) fetes públiques aquest mes d’abril, un 14,8% dels catalans de 15 anys –la mitjana espanyola és del 14%– ha patit assetjament escolar en algun moment de la seva vida. Només superen aquest percentatge les Canàries, Galícia i les Balears.

«Tot i que actualment hi ha més consciència social que afavoreix la visibilitat de l’assetjament escolar, les causes actuals del bullying tenen a veure amb el descens de l’autoritat del mestre i amb el protagonisme que tenen les noves tecnologies que situen la imatge com a objecte de satisfacció d’uns adolescents que ja han d’afrontar les exigències que comporta la pròpia pubertat», explica Ubieto.

Segons l’informe de l’OCDE, fet amb les dades de l’informe PISA del 2015, els docents tenen «una posició única» per a promoure relacions saludables entre els estudiants. «Els professors, però, necessiten formació i motivació per a millorar la seva capacitat de detecció de conflictes», explica Montiel. «De fet, la detecció primerenca és clau, però s’han de desplegar accions d’intervenció eficaces que, òbviament, s’han d’avaluar periòdicament», afegeix.


La mediació, suspèn

Paral·lelament al pla d’Ensenyament, el ministeri d’Educació també ha anunciat el seu programa per prevenir el bullying. La principal novetat és posar a les escoles i instituts un docent que faci de mediador per garantir la convivència. Ubieto i Montiel, però, alerten que la mesura no és encertada perquè la mediació  no és via vàlida per lluitar contra aquest fenomen.

«El bullying no és un conflicte entre dues parts que no arriben a un acord. Es tracta d’una escena de quatre elements -victimari, víctima, testimonis i adults- i on es practica la crueltat amb una asimetria evident. Per tant, la idea de mediació per si mateixa no es pot aplicar en aquesta casos», explica Ubieto.

En la mateixa línia  Montiel puntualitza que la mediació és només un instrument per casos molt concrets de conflictes interpersonals. «Per aplicar-la es necessita partir d’una situació igualitària entre les parts, i en el bullying, per definició, existeix un fort desequilibri de poder, una relació asimètrica que hauria d’equilibrar-se», explica.


Què fan els altres països?

Un cop més Finlàndia és el referent. La Universitat de Turku va desenvolupar el que anomenen programa KiVa, que va entrar a l’aula el 2007. La primera a aplicar-lo va ser la ciutat d’Espoo, on hi havia un alt percentatge d’assetjament, i actualment ja s’ha estès pràcticament a totes les escoles finlandeses. A més, una desena de països, com Bèlgica, Itàlia, França o els Estats Units també l’han implantat.

Tots els docents actuen d’observadors davant de possibles casos d’assetjament i, en cas de detectar-ne algun, s’avisa un equip de professors seleccionat prèviament pel director, d’acord amb el currículum i les competències que tenen, perquè hi intervingui. Aquest grup parla amb els assetjadors, les víctimes i els companys i, si cal, amb els pares i en fan un seguiment. El grup de professors rep una formació especial i, a més, la mateixa universitat els fa seguiment, mitjançant enquestes, per veure què es pot millorar.

Paral·lelament, el pla preveu que quan els alumnes tenen set, 10 i 13 anys facin una vintena de classes en què se’ls ensenya per mitjà de dibuixos i projeccions, entre altre material, a detectar casos d’assetjament i a prevenir-los. «L’èxit rau en el fet que el problema de l’assetjament escolar és cosa de tothom», matisa Ubieto. «A més, es basa en una prova científica, que és avaluada mitjançant estudis rigorosos i que compara grups de control amb els experimentals, fet que els permet readaptar-lo i millorar-lo», conclou Montiel.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits