Els bancs centrals s'encomanen a les monedes digitals per frenar els bitcoins

Foto: Didier Weemaels / Unspalsh
02/05/2017
Nereida Carrillo
Els experts auguren per a aquesta criptomoneda un bon futur, en qu passar de moneda especulativa a moneda de canvi

La Comissi Europea debat una proposta que instaria el Banc Central Europeu a fer experiments amb un euro virtual. No s l'nica iniciativa d'aquesta mena que es planteja. El Banc d'Anglaterra, el de Sucia o el banc popular xins tamb estudien emetre una moneda digital prpia. Els experts interpreten aquests moviments no solament com una innovaci a l'hora de posar fi al paper moneda, sin tamb com un intent de competir amb els bitcoins, una moneda que opera per internet i que est en auge. Les noves monedes digitals, per, serien ben diferents del bitcoin, que no solament s un sistema que opera a internet, sin que s descentralitzat. Aix, cal diferenciar les monedes digitals (com un euro digital) de les monedes virtuals (descentralitzades, com els bitcoins).

«El bitcoin s un sistema totalment distribut sense autoritat central. Totes les monedes proposades que vinguin d'una autoritat central difcilment s'assemblaran al bitcoin. El que volen s una moneda virtual per el BCE no renunciar a ser qui controla l'emissi d'euros», assegura Jordi Herrera Joancomart, professor col·laborador dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci de la UOC. Al seu torn, Marc Rocas, investigador del grup de recerca Dimmons (IN3-UOC), descriu el bitcoin aix: «s una moneda distribuda que opera a internet. s a dir, que no la posseeix, emet ni administra cap govern ni instituci de cap pas». Rocas afegeix que s una moneda les transaccions de la qual sn «totalment segures», tenen un «cost minscul» i «triguen molt poc a portar-se a terme en comparaci dels terminis del mn financer actual».

Herrera remarca que els bitcoins, la moneda del futur, representen un «canvi d'equilibri de poders», ja que s'apodera els usuaris, que sn responsables dels seus diners. Per a Herrera, aquest canvi de paradigma comporta tant avantatges com inconvenients. D'una banda, la part positiva s que «el banc no pot fer un corralito» perqu els diners estan en possessi de la gent. De l'altra, per, adverteix aquest professor de la UOC, «si no els guardes b (els diners), te'ls poden prendre o els pots perdre».


Una moneda molt voltil

August Corrons, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en moneda complementria, apunta que el «bitcoin encara est en un procs de maduraci» i, actualment, afegeix, «presenta una gran volatilitat; determinades activitats poden arribar a afectar significativament el preu». Herrera i Rocas tamb subratllen aquesta volatilitat dels bitcoins, ja que molta gent, veient l'inters creixent per aquest mtode de pagament, se'ls guarda i aix n'augmenta el preu. «Avui dia —assegura Herrera— es fa servir poc com a moneda de canvi, per a comprar i vendre, i ms com a moneda d'inversi».

Aquest professor dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci de la UOC assegura que ara els bitcoins viuen un moment decisiu, ja que presenten alguns problemes tcnics i la manera com es resolguin, assegura, determinar si viuen un ascens o sn eclipsats. «Avui dia el bitcoin processa molt poques transaccions per segon —indica Herrera— i no pot competir amb sistemes com PayPal o Visa. Hi ha diferents propostes sobre la taula per a arreglar aix». Si les dificultats tcniques es resolen i la volatilitat baixa perqu el bitcoin es fa servir cada vegada ms com a moneda de canvi, els experts li auguren un futur brillant.


Delictes fiscals ms difcils

En aquest moment d'ascens, tamb hi ha qui lamenta que aquesta nova moneda es faci servir tamb per a delinquir: per a cometre elusi fiscal, finanament irregular i blanqueig de diners. Els experts de la UOC atribueixen aquestes crtiques a la desconfiana i matisen que s ms fcil perseguir el delicte amb bitcoins que no pas en el cas dels euros en efectiu, per exemple. Tamb afirmen que hi ha altres disfuncions o efectes perversos de les monedes ms habituals que, amb el bitcoin, no succeeixen.

«S'alerta d'aquests comportaments delictius pel temor que desperta un sistema distribut sense organismes de control centrals», assenyala Rocas, que afegeix: «La realitat s que les transaccions sobre Blockchain (la tecnologia amb la qual funcionen els bitcoins) sn immutables i, per tant, irreversibles; pbliques i transparents i, doncs, no annimes». En aquest sentit, Herrera assegura: «La tecnologia s neutra; una altra cosa sn els usos que se'n fan. Els euros tamb serveixen per a finalitats delictives». Aquest professor dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci explica que s un sistema ms transparent que d'altres perqu totes les transaccions queden registrades —a diferncia, per exemple, de pagaments en negre— i, si b no se sap a qui pertany cada adrea de bitcoins, en alguns casos, si es comet un delicte i se segueix el rastre, es pot arribar a saber qui hi ha al darrere.

Corrons subratlla que el fet que el bitcoin no tingui suport fsic «n'impedeix la falsificaci» i el fet que no l'hagi ems un organisme central «impedeix els efectes perversos de l'emissi monetria actual en forma de deute bancari». Aquest expert en moneda complementria adverteix que els bitcoins s que es fan servir en alguns casos per a delictes com el blanqueig de diners o l'elusi fiscal. «Gran part de la soluci passaria pel fre en l'emissi no declarada de criptomonedes i per una mnima identificaci dels usuaris vinculats a les transaccions dutes a terme», opina aquest professor conferenciant en el proper Congrs de Moneda social i complementria que se celebrar del 10 de 14 maig a Barcelona.


Les monedes virtuals sn el futur

Els experts auguren al bitcoin un futur prsper. Herrera assenyala que, si els problemes tcnics actuals es resolen amb xit, el bitcoin «tindr una capacitat d'utilitzaci molt ms mplia» i els bancs centrals que emeten monedes com el dlar, la lliura o l'euro hauran de moure fitxa «per no perdre el seu espai econmic». «En els prxims anys —pronostica Rocas— veurem un intent de regular l's dels bitcoins i altres monedes virtuals. Ser un intent de mantenir-les dins del sistema, i un moviment paral·lel a l'aparici d'una nova economia supranacional basada en una sobirania social i econmica real dels individus».

Corrons vaticina tamb un futur que s'encamina a sistemes monetaris virtuals ms o menys descentralitzats. «Aquesta descentralitzaci —remarca aquest expert en moneda complementria— permetria apoderar les persones, crear una societat ms igualitria i emprar els diners nicament i exclusivament per al que haurien de servir: unitat de compte i mitj d'intercanvi. Res ms lluny de la realitat, en qu el sistema monetari actual, associat al deute bancari, genera una srie de desigualtats i dependncies, i converteix els diners en un objectiu final de qualsevol acci i no pas en un instrument neutre».

 

#expertsUOC

Foto del professor August Corrons Gimnez

August Corrons Gimnez

Expert/a en: Monedes socials i complementries, banca tica i finanament alternatiu.

Àmbit de coneixement: Economia social, solidria i cooperativa.

Veure fitxa