El 98% dels nois i noies catalans d'entre 10 i 15 anys fa servir internet i més del 65% té mòbil, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Una de les principals preocupacions dels pares és que els fills vegin material no apte per internet. Tanmateix, el 80% confessa que no ha explicat mai al seu fill que hi ha pàgines inapropiades per a ell, com revela l'Enquesta sobre hàbits d'ús i seguretat d'internet de menors i joves d'Espanya, del Ministeri de l'Interior. Amb motiu del dia internacional de la família, experts de la UOC reflexionen sobre el dret a la intimitat dels menors i el control que els pares poden exercir sobre els seus fills.
«S'ha de dialogar i arribar a pactes sobre el temps, els espais i els continguts» afirma Josep María Tamarit, catedràtic de Dret Penal i director del Grau de Criminologia de la UOC. I, sobretot, parlar-los dels riscos que hi ha, tenint en compte que en general els joves tenen una percepció baixa del risc.
Una de les eines de què disposen els pares són els sistemes de control parental que es poden instal·lar en els dispositius electrònics. «Permeten en certa mesura controlar i decidir què poden utilitzar i què poden consumir els fills per mitjà de les diferents pantalles, siguin les dels mòbils, les tauletes o els ordinadors», explica Judith Clares, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. D'altra banda, hi ha els sistemes de filtratge que tenen les mateixes plataformes de contingut audiovisual a la carta, com YouTube, que limiten l'accés a alguns vídeos determinats que la plataforma considera que no són adequats per als infants.
De fet, YouTube ha creat una versió per a infants, YouTube Kids, adreçada a nens i nenes de fins a cinc anys, per mitjà de la qual les criatures no poden arribar a cap contingut que no sigui apropiat. Clares, però, veu molt difícil que els criteris de YouTube siguin iguals que els de famílies d'arreu del món, amb perfils culturals molt diversos: «El que tu pots considerar adequat per al teu fill, un altre ho pot considerar ofensiu. Plataformes com YouTube haurien de crear un sistema que permeti decidir quins vídeos o quins canals són adequats i crear llistes de reproducció específiques».
Continguts inapropiats
«Les plataformes de contingut audiovisual a la carta estan obligades a ser curoses amb els continguts que tenen a disposició dels usuaris», explica la professora de Comunicació. Han de garantir que no emeten continguts perjudicials per als menors, com ara pornografia, violència masclista, continguts que incitin a l'odi, a la violència o que fomentin l'anorèxia o la bulímia... I quan els detecten, estan obligats a retirar-los amb rapidesa de la xarxa.
«Els pares tenen la responsabilitat de fer que els fills puguin dur a terme de la manera més segura possible el creixement emocional», afirma Mireia Cabero, professora de Psciologia de la UOC. És a dir, que tinguin les vivències emocionals que els pertoca segons el moment de desenvolupament vital. «Hi ha alguna informació determinada que els infants no han de rebre abans d'hora perquè en el seu cervell no està preparat per a poder-la entendre», afirma. «Amb el control parental, ens assegurem que això no passi i, per tant, és una forma de prevenir traumes» considera Cabero. Els traumes es produeixen quan el cervell rep un impacte d'algun fet emocional que viu l'infant i no disposa de cap recurs per a afrontar-lo. Assegura que «moltes de les vivències emocionals que tenen afectació en els adults tenen a veure amb traumes infantils».
«Els pares tenen el deure de protegir els fills menors d'edat i això comporta posar-los límits», assegura Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal i director del Grau de Criminologia de la UOC. Poden negar-los l'accés a internet i retirar-los el mòbil o l'ordinador, o en poden regular l'ús, és a dir, fer que només els puguin utilitzar en un espai físic concret o durant un temps determinat. Ara bé, pel fet de voler protegir els fills, no tot s'hi val. Tamarit recorda que els pares només poden exercir el control fins a l'edat de 18 anys i alerta que no estan autoritzats amb caràcter general a mirar els missatges de correu electrònic i les comunicacions dels fills, perquè ells també tenen dret a la intimitat. «Un control desproporcionat, obsessiu i no respectuós de la intimitat del menor pot arribar a ser, fins i tot, una forma de maltractament», afegeix.
Sigui com sigui, Clares considera que els pares han de ser conscients que el control parental és tan sols una opció que cal tenir en compte per a establir què poden veure els fills o a quines aplicacions poden accedir mitjançant els dispositius que tenim a casa, perquè «els fills en faran servir d'altres, de dispositius, i la millor eina per a protegir-los passa per garantir també una bona educació».
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció