Els graus de dos anys s'estrenen en el sistema universitari europeu

Foto: Clia Atset
17/05/2017
Elisabet Escriche
Costaran el mateix que els graus de tres anys, per els estudiants tindran ms crrega de treball i menys vacances

Mentre Espanya encara est immersa en el desenvolupament del decret 3+2 (tres anys de grau i dos de mster), el govern britnic ha decidit sacsejar el sistema universitari europeu implementant els graus de dos anys. L’executiu vol que els comencin oferint un «grup selecte» d’universitats abans del 2020.

Els graus tindrien els mateixos crdits i preu final que els de tres anys. Es pagarien fins a 14.000 lliures per curs (ms de 16.500 euros), mentre que actualment el cost pel mateix perode d'una carrera de tres o quatre anys s de fins a 9.000 lliures (10.300 euros). El ministre d’Universitats britnic, Jo Johnson, defensa que amb aquest nou model els estudiants s’estalviaran un any d’allotjament i de despeses del dia a dia.

Segons el director de l’eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Llus Pastor, la poltica de mantenir els preus respon clarament a una «voluntat de negoci» de les universitats britniques. «Si els estudiants no hi estan d’acord, hauran d’optar per altres programes», puntualitza.

Les diferncies d’aquests graus de dos anys respecte als convencionals s que la crrega de treball que haur d’assumir l'estudiant ser ms elevada i les vacances que far, ms curtes. Actualment la majoria d’universitats angleses deixen de fer classes durant ms de tres mesos a l’estiu i sis setmanes entre Nadal i Setmana Santa.

Trencar els prejudicis del model universitari
Pastor, que tamb s professor dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci, deixa clar que des del punt de vista de l’estudiant la iniciativa s molt «interessant». «Per qu s’ha de comenar els cursos al setembre i aturar-los al juny? Hi ha molts prejudicis acadmics i les primeres universitats que els trenquin seran les que hi sortiran guanyant», pronostica. En aquest sentit, deixa clar que el futur de les universitats implica fer del temps l’element clau en l’aprenentatge: «En aquesta nova oferta no s’est comprimint la durada de l’aprenentatge, sin que s’estan reduint els perodes de no-aprenentatge».
 
El ministre d’Universitats britnic va explicar el febrer passat que aquests nous graus mantindran la qualitat dels de tres o quatre anys i que serviran per a introduir noves formes d’aprenentatge i ms flexibles, sobretot per a gent que ja est treballant i necessita reciclar-se.

s aplicable aquesta frmula al sistema universitari espanyol? «Es podria plantejar. Noms cal deixar el vestit del segle XIX a l’armari i mirar com queden els del segle XXI», explica Pastor. En aquest sentit, creu que s’hauria de fer una avaluaci profunda del model universitari i comenar a fer desaparixer els prejudicis acadmics que l’envolten: calendaris escolars, durada de graus... «L’estudiant t altres necessitats i no es pot permetre el luxe de llenar el seu temps d’aprenentatge», matisa.