Com es pot garantir la privadesa dels ciutadans en la societat del big data?

Actualment gairebé totes les activitats humanes deixen un rastre digital que algú recull i emmagatzema. De la fusió i combinació d'aquesta gran quantitat de dades neixen les anomenades dades massives (big data, en anglès), que ofereixen unes possibilitats analítiques i estadístiques tan grans que poden arribar a predir l'evolució de fenòmens amb gran precisió. De la mateixa manera, però, l'ús d'aquestes dades massives també pot resultar inquietant per al ciutadà: qui té accés a aquestes dades? Quin ús en fa? Amb quines finalitats? Aquest és el punt de partida de la ponència de Josep Domingo Ferrer, director de la Càtedra UNESCO de Privadesa de Dades, en la primera jornada del XIII Congrés Internacional d'Internet, Dret i Política, organitzat anualment pels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que enguany és dedicat a la gestió dels riscos en la societat digital.

La tensió entre les dades massives i la privadesa dels ciutadans és un dels debats més vius en les societats digitals actuals. Estudis estadístics, científics i de salut, anàlisis vinculades a reptes com la seguretat, sovint relacionats amb fenòmens transnacionals i de gran impacte social, com el terrorisme, obren la porta a l'ús aparentment legítim de les dades massives per part de governs i administracions.

Tanmateix, l'accés a aquestes dades no necessàriament és reservat només a ens públics ni per a propòsits d'interès públic. L'exemple més clar són els marxants de dades (data brokers), molt desconeguts encara pel gran públic. Els marxants de dades són actors que actuen a internet, que tenen afany de lucre i que no es limiten a fusionar dades administratives: apleguen i combinen totes les dades possibles de cada ciutadà (a partir de registres, censos, xarxes socials, programes de fidelitat, etc.) fins a ser capaços de construir un perfil força exhaustiu de cadascun de nosaltres, que posteriorment venen a empreses que volen fer màrqueting dirigit o fins i tot a companyies d'assegurances.

Dues posicions extremes

On és, per tant, el límit de la nostra privadesa en la societat de les dades massives? Domingo descriu les dues posicions actuals, que, d'altra banda, són extrems oposats: la nihilista (per a la qual la privadesa és cosa del passat i cal posar primer la funcionalitat) i la fonamentalista (que promou l'anonimització total de l'individu en les bases de dades). La primera implica l'accés lliure de tota mena d'actors a totes les dades, independentment dels propòsits. La segona condueix a la inutilitat de totes les dades. Per això, Domingo proposa una via intermèdia, que protegeixi i limiti l'ús d'aquestes dades per al bé comú. És a dir, que hi hagi accés a les dades massives, però que alhora es vetlli perquè la transparència de les dades no perjudiqui la privadesa del ciutadà. Això, però, no és feina fàcil, sigui per l'elevat volum de les dades o per la seva naturalesa mutant i creixent. El que sembla evident és que assolir un model de privadesa capaç de conciliar l'accés a les dades massives amb la privadesa és un repte central i de compliment obligat per a les societats digitals d'avui.