Intel·ligència analítica i idiomes, les competències més buscades pels directius

Foto: Rawpixel / Unsplash (CC)
03/07/2017
Ángela Plaza
Des del 2014, la manca d'habilitats TIC entre els treballadors també ha estat una de les principals preocupacions pels CIO de les empreses

Des de fa alguns anys les empreses es troben immerses en un procés de digitalització que va redefinint el mercat laboral. Estem preparats per a la transformació digital de les empreses? Quines necessitats té el mercat de treball? Quines competències són les més buscades? Els universitaris surten del món acadèmic prou preparats? Experts de la UOC ho analitzen.

Les enquestes de Society for Information Management (SIM) i de Gartner —totes dues, organitzacions de referència d’àmbit internacional— assenyalen la falta de talent en el camp de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) com una de les principals mancances per a dur a terme la transformació digital de les empreses. Ho demostra el fet que, els tres últims anys, aquesta manca de competències TIC ha estat una de les principals preocupacions dels caps de gestió d’informació, coneguts també com a CIO (chief information officer). Segons aquestes dues enquestes, les competències tècniques més difícils de trobar i més importants per a les empreses són la intel·ligència analítica, la intel·ligència de negoci i les relacionades amb les dades massives (big data) i la ciberseguretat.

Però, en què consisteix exactament la transformació digital de les empreses? José Ramón Rodríguez, professor de tecnologia de negoci (Business Technology) de la UOC, la defineix com «el procés pel qual les organitzacions canvien significativament els seus processos de negoci, la relació amb el seu personal, clients, proveïdors i socis, i modifiquen o creen productes i serveis mitjançant l’ús intensiu de la informació i de les TIC». Consisteix, doncs, a treure tot el profit possible de les tecnologies que s’han desenvolupat els últims anys, és a dir, tot el món de les xarxes socials, els mòbils i les pantalles, el núvol, la internet de les coses i les dades massives.


Quines són les competències més demandades? 

L’OCDE i el Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP) han establert una sèrie de competències en què s’haurien de formar els estudiants amb vista al futur, atès que cada vegada hi haurà més processos més automatitzats. Es tracta de competències interpersonals, com les habilitats comunicatives, els idiomes, la resolució de problemes i les TIC.

El professor José Ramón Rodríguez reconeix que perfils tècnics com els enginyers, en general, tenen mancances en algunes d’aquestes competències interpersonals i de comunicació, les anomenades habilitats socials (soft skills). I Motellón, que actualment fa un estudi sobre quines competències valoren més les empreses en els estudiants que acaben de sortir de la universitat, assegura que les competències menys desenvolupades pels estudiants són els idiomes i les TIC, a més del lideratge.

L’estudi de l’AQU Ocupabilitat i competències dels graduats recents assegura que la principal dificultat que tenen les empreses i les institucions a l’hora de contractar graduats recents és la manca de sol·licitants amb les competències necessàries. Segons l’Eurobaròmetre 2010, el 47% de les empreses —el 36% a Espanya— té aquesta dificultat.

Segons aquesta professora, les competències més valorades pel gran gros del sector productiu català i espanyol —on predominen les microempreses i les pimes— són el treball en equip, la resolució de problemes i la generació de noves idees. I el que demana menys aquest sector són idiomes, formació teòrica i lideratge. En canvi, les empreses més competitives, que són més innovadores, reclamen especialment competències instrumentals com TIC i idiomes, a més del treball en equip.

Tant José Ramón Rodríguez com Elisabet Motellón, però, pensen que la renovació generacional, l’entrada dels mil·lennistes en el món laboral, pot contribuir que a mitjà termini aquesta situació canviï, és a dir, que els estudiants acabin la universitat amb més competències TIC. I no solament això, sinó que també tinguin més coneixement d’idiomes, gràcies a la nova normativa per la qual no es pot obtenir el títol de graduat si no s’acredita el coneixement d’una tercera llengua amb un nivell equivalent al B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües.


Apoderament tècnic

Fins fa relativament poc, explica Rodríguez, les dificultats principals per a desenvolupar totes aquestes noves tecnologies tenien a veure amb la falta de pressupost i la manca de voluntat dels directius. En els últims anys les empreses s’hi han anat incorporant massivament i han anat substituint la informàtica clàssica, gràcies al fet que no tenen un cost desorbitat i que, per tant, estan a l’abast de moltes més companyies. Això, segons el professor, «ha comportat un munt de canvis en la manera de treballar de les empreses, i per a treure’n profit cal talent tècnic que ho integri a l’empresa i ho faci funcionar, però també un apoderament tècnic per part de la resta de l’organització i dels mateixos directius». Així, actualment és «la manca de talent, la manca de competències TIC en el mercat, la principal barrera per a dissenyar i executar la transformació digital de les empreses i organitzacions de qualsevol tipus», assegura.

És per això que any rere any una de les màximes preocupacions i un dels components més importants de l’agenda del cap de gestió d’informació és precisament la recerca i el desenvolupament de talent. «El CIO necessita tenir cura de la seva gent i proveïdors i alinear-los amb un missatge de canvi, però alhora ha de reclutar, desenvolupar i retenir, dins i fora de l’empresa, noves capacitats, tant tècniques com no tècniques, que són necessàries per a la transformació digital i que són escasses en el mercat», afegeix Rodríguez. Falten tècnics de diferents disciplines: intel·ligència analítica, intel·ligència de negoci, ciberseguretat, arquitectura de la informació, desenvolupament de programes, etc.

I per què hi ha manca de perfils tècnics? Rodríguez apunta al fet que durant molts anys a les universitats les carreres tècniques no han estat carreres d’èxit, i reconeix que possiblement no han estat gaire atractives perquè els sous eren molt baixos.

Elisabet Motellón, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, explica que la digitalització de processos redueix la demanda de tasques rutinàries, fonamentalment manuals però també altres de més qualificades que no són manuals. Com a resultat de la digitalització, segons dades de l’OCDE, Espanya està entre els països amb un percentatge més alt d’ocupacions susceptibles d’automatització. Ara bé, aquesta menor robotització de les empreses espanyoles, diu la professora, «no podem imputar-la a la falta d’habilitats en l’ús de les TIC dels treballadors, o almenys no exclusivament, perquè, si fos així, les empreses farien una inversió més intensa en la formació dels seus treballadors, en línia amb les economies més avançades del nostre entorn».

 

Foto de la professora Elisabet Motellón Corral

Elisabet Motellón Corral

Expert/a en: Economia laboral, atur, salaris, temporalitat, immigració, educació i capital humà, mercats de treball regionals i mètodes quantitatius.

Àmbit de coneixement: Economia aplicada.

Veure fitxa

José Ramón Rodríguez

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Economia aplicada.