Experts recomanen tenir un protocol d'atenció psicològica a llarg termini per a atemptats terroristes

Foto: Unsplash/Ben White
10/07/2017
Ainhoa Sorrosal
Les víctimes tenen estrès posttraumàtic 25 anys després dels fets

Europa viu l’onada d’atemptats terroristes més intensa de la història. Des de la primavera del 2016, hi ha una mitjana d’una acció terrorista al mes en territori europeu. Totes les accions porten l’empremta d’Estat Islàmic que, des dels atemptats de Charlie Hebdo (gener del 2015) fins a l’atac al pont de Londres (juny de 2016), ha comès trenta atemptats amb víctimes mortals. Els governs europeus han intensificat les polítiques de seguretat i intel·ligència. Hi ha, però, un protocol especialitzat de seguiment i atenció psicològica a les víctimes més enllà del minut zero? La resposta és negativa i davant aquesta situació, cada vegada més professionals subratllen la importància d’atendre les víctimes de manera continuada en el temps.   

Mireia Cabero, psicòloga especialitzada en cultura emocional pública i professora dels Estudis de Psicologia de la UOC, remarca que l’atenció psicològica és necessària sempre en aquest tipus de catàstrofes: «Cal oferir-la per preservar la salut mental de les persones i amb la finalitat de facilitar acompanyament i seguretat a les víctimes, que, quan sobreviuen a un atemptat, viuen un dels moments de més trencadissa interior de la vida».

Professionals com Cabero creuen que és important que l’Administració desenvolupi un protocol d’atenció psicològica que s’activi en cas d’atemptat terrorista. «S’ha de dissenyar basant-se en referents ja existents a altres països i en els resultats; ha de ser metòdic, amb passos clars per a professionals i ciutadans», afirma.

«Qualsevol dada científica que ens doni informació de com funciona el cervell humà i la col·lectivitat en els anys posteriors a un atemptat, ens facilita poder dissenyar intervencions més acurades, més adequades a les necessitats neurològiques i psicològiques existents. La ciència ens fa més capaços», afegeix.

Seria desitjable que aquest protocol estableixi un seguiment de les víctimes a llarg termini. Un estudi de l’Associació de Víctimes del Terrorisme a Espanya (2015), assegura que les víctimes directes d’atemptats continuen tenint estrès posttraumàtic vint-i-cinc anys després dels fets.


Rapidesa en l’atenció

Hi ha pocs estudis sobre aquesta qüestió. Un dels més rellevants el va liderar el catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid Juan José Miguel Tobal. L’estudi compara l’impacte psicològic dels atemptats de l’11-M a Madrid amb l’evolució de les víctimes de l’11-S de Nova York. La investigació conclou que les conseqüències psicològiques i la durada dels símptomes van ser menors a la societat espanyola que a l’americana. Un dels fets que ho explicaria, segons els investigadors, és la rapidesa amb què es va fer seguiment de les víctimes en el cas espanyol. El dispositiu de l’11-M, mitjançant el Col·legi de Psicòlegs de Madrid, va oferir atenció psicològica des del moment inicial fins a sis mesos després.

En el cas de l’11-M, un 47% dels habitants de Madrid van patir algun capítol d’estrès o malsons després dels atemptats. «La magnitud de la reacció posttraumàtica depèn de la proximitat física, cultural o temporal amb els fets», insisteix Francesc Núñez, sociòleg i investigador del grup de recerca GRECS de la UOC.

Núñez també és partidari d’establir protocols per afrontar el trauma des del punt de vista individual, però subratlla que és important no oblidar l’impacte social dels atemptats islamistes. «No tenim un coneixement clar de com reaccionarà la societat a aquest tipus d’atacs, però ens fan més vulnerables perquè debiliten la cohesió social i emfatitzen la distància cultural», assegura. En aquest sentit, Núñez creu que cal definir instruments terapèutics per superar el trauma però també perevitar el trencament social amb discursos xenòfobs que fomentin la polarització.

 

Mireia Cabero

Expert/a en: psicòloga especialitzada en cultura emocional pública.

Àmbit de coneixement:

Foto del professor Francesc Núñez Mosteo

Francesc Núñez Mosteo

Expert/a en: Sociologia del coneixement i de la cultura, sociologia de les emocions.

Àmbit de coneixement: Filosofia i sociologia.

Veure fitxa