Entre el 5 i el 7% dels nens i adolescents pateixen TDAH

Foto: UOC
11/07/2017
Redacci
Els experts afirmen que hi ha un sobrediagnstic del trastorn

El nombre d’infants atesos pel trastorn per dficit d’atenci amb hiperactivitat (TDAH) ha augmentat notablement els ltims anys a Espanya. Actualment afecta entre el 5% i el 7% dels nens i adolescents. El diagnstic d’aquest trastorn s’ha disparat sobretot l’ltima dcada, un fet que alguns experts atribueixen no tan sols al fet que hi ha ms conscincia del problema i ms eines per a detectar-lo, sin tamb a un «sobrediagnstic». «Moltes vegades es col·loca a un nen l’etiqueta de TDAH, quan en realitat noms s un nen mogut», coincideixen a assenyalar les professores de Psicologia i Educaci de la UOC Amalia Gordvil i Noem Guillamn. Aquest dijous se celebra el Dia Internacional d’aquest trastorn.

Dificultat de concentraci, de seguir instruccions i ordres, d’estar assegut ms de deu minuts, mostres d’impacincia, escassa tolerncia a la frustraci... sn alguns dels smptomes que s’associen a aquest trastorn i que poden portar uns pares a la consulta del metge davant la sospita que el seu fill pateix TDAH. Per no n’hi ha prou amb aquesta simptomatologia. Per a arribar a aquest diagnstic (que ha de fer un equip multidisciplinari de professionals), cal que aquestes conductes siguin «molt repetitives, intenses i que es manifestin en ms d’un mbit», explica Guillamn, que s directora del mster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil  de la UOC. «Si un nen s molt mogut a l’escola per a casa no, aix no s TDAH», afegeix Gordvil, que tamb s psicloga infantojuvenil i familiar al centre GRAT de Barcelona.

Les dades sobre la prevalena d’aquest trastorn han augmentat de manera considerable els darrers anys, tal com recullen diversos estudis. Segons el Departament de Salut, l’any 2013 van ser atesos als centres de salut mental i juvenil (CSMIJ) un total de 13.738 infants amb TDAH. La xifra representa el 23,46% del total d’infants atesos en aquests centres. En canvi, l’any 2008 la xifra d’infants tractats per TDAH representava noms el 14% del total. El percentatge de persones ateses als centres de salut mental i juvenil amb aquest diagnstic es va incrementar el 192% en els nens i el 111% en les nenes durant el perode 2008-2015, tal com recull un estudi de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. I la despesa pblica en medicaci per a TDAH, per a totes les edats, segons aquest mateix informe, va passar de 2,7 a 7,9 milions d’euros en el mateix perode.

Aquestes xifres demostren una clara tendncia a l’ala d’un trastorn del qual amb prou feines se sentia a parlar fa poc ms d’una dcada. Les expertes apunten diverses raons per a explicar aquest augment, comenant pel sobrediagnstic. Aquest sobrediagnstic s’atribueix a diversos factors: d’una banda, als interessos de la indstria farmacutica i a una mala interpretaci dels professionals, per, de l’altra, tamb als canvis socials i a l’estil de vida estressant i agitat que tenim els adults.

Guillamn constata que el llindar i la capacitat dels pares i dels mestres de suportar el comportament d’un nen mogut s ms baix que dcades enrere. Tamb posa el focus en l’educaci: «Els pares de les generacions anteriors tendien a ser ms autoritaris i ara, en general, ho sn menys. El fet de no posar lmits pot provocar problemes de comportament en els nens», afirma. Afegeix que el diagnstic de TDAH en realitat podria emmascarar altres problemes, com, per exemple, un estat d’nim baix a conseqncia de problemes en el context familiar.


Ms nens afectats d’hiperactivitat i ms nenes afectades de dficit d’atenci

Les dues professionals insisteixen que l’avaluaci del TDAH s’ha d’afrontar d’una manera interdisciplinria i ha de ser un psicleg, un neurleg o un neuropsiquiatra el professional que arribi al diagnstic desprs de parlar amb els pares i fer una bateria de proves al nen. Aquestes proves avaluen la freqncia o la intensitat d’una srie de smptomes que poden fer sospitar que l’infant o l’adolescent pateix hiperactivitat i impulsivitat o dficit d’atenci.

Per exemple, tenir dificultats per a estar-se assegut, parlar en excs, interrompre sovint els altres, crrer o grimpar ms del compte, respondre abans d’acabar de formular una pregunta, si es manifesten d’una manera excessiva i en ms d’un ambient, sn alguns dels smptomes que s’associen a la hiperactivitat. No posar atenci en detalls o cometre errors per distracci, tenir dificultats per a organitzar-se, perdre coses sovint, distreure’s amb molta facilitat, oblidar-se de coses del dia a dia... poden conduir a un diagnstic de dficit d’atenci, sempre que aquests smptomes es produeixin sovint i no solament en relaci amb temes o coses que no interessin a l’infant. Segons Gordvil, els nens tenen ms possibilitats de patir hiperactivitat que les nenes (la proporci s de 4 a 1), mentre que en el sexe femen es detecten ms casos de dficit d’atenci.

Les conseqncies d’aquests comportaments sn molt diverses: des de problemes acadmics i de comportament en l’edat escolar fins a problemes laborals o l’abs de substncies estupefaents en l’edat adulta, si no s’ha tractat b el trastorn. Un estudi afirma que el 60% d’adults amb TDAH t un segon trastorn afegit, que sol ser d’una manera generalitzada el consum de drogues. Si el problema, per, es tracta des del bon comenament, el pacient pot fer una vida normal.


Ordres breus i concretes i mirar-se als ulls

Els experts aconsellen un tractament multidisciplinari, que tingui en compte els pares, els mestres i els infants, i tamb els metges i els psiclegs, en l’abordatge del trastorn. En el cas dels infants, per exemple, la terpia consisteix a modificar patrons de conducta mitjanant l’establiment d’un sistema de recompenses per a comportaments apropiats i de conseqncies negatives per als inapropiats. Tamb se’ls ajuda a saber-se controlar i a organitzar-se.

El tractament implica fer un entrenament als pares perqu spiguen manegar el comportament del fill. Per exemple, Gordvil aconsella donar «consignes breus i concretes», fomentar el contacte visual amb la criatura (que et miri als ulls quan li parles), fer-li repetir all que li dius per a assegurar-te que ha ents b la consigna i utilitzar un llenguatge positiu. «En comptes de dir-li “No cridis”, s millor dir-li que parli amb respecte», afirma. Aquestes eines sn vlides a l’aula, per tamb ho sn per als monitors de lleure. Segons la Federaci Espanyola d’Associacions d’Ajuda al Dficit d’Atenci i Hiperactivitat, els pares tamb poden ajudar els fills eliminant sorolls i distraccions a casa o dividint  la tasca que han de fer en passos ms petits.

Segons les expertes, petits gestos com fer asseure l’infant a primera fila a classe, davant de tot, o fer que sigui l’encarregat d’anar a buscar el material, tamb poden ajudar molt. Per a millorar el rendiment acadmic de l’infant —un dels mbits ms afectats per aquest trastorn—, tamb s’aconsella incidir en tcniques d’estudi (lectura, subratllat, fer esquemes o resums) o fer una supervisi constant de l’alumne amb tutories individualitzes.


La medicaci va augmentant

En alguns casos, la terpia psicolgica i psicopedaggica tamb es combina amb el subministrament de frmacs. La xifra del consum de medicaci per a combatre el trastorn ha augmentat d’una manera destacada els ltims anys. Segon l’estudi de l’Observatori de Salut Pblica de Catalunya, l’1,3% de les nenes i adolescents i el 3,7% dels nens i adolescents de 6 a 17 anys residents a Catalunya ha consumit algun frmac per al trastorn per dficit d’atenci amb hiperactivitat (TDAH) durant l’any 2015. En el perode 2006-2015, el percentatge d’infants i adolescents d’entre 6 i 17 anys consumidors de frmacs per al TDAH s’ha incrementat el 145,5% en el cas de les nenes i el 81,3% en el cas dels nens.

#expertsUOC

Noem Guillamn

Professora dels Estudis de Psicologia i Educaci.

Expert/a en: Directora del mster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil de la UOC.

Àmbit de coneixement:

Amalia Gordvil

Professora dels Estudis de Psicologia i Educaci de la UOC.

Expert/a en: Psicloga infantojuvenil i familiar al centre GRAT de Barcelona.

Àmbit de coneixement: