Jugar a videojocs canvia el cervell

Foto: Unsplash/Glenn Carstens-Peters
19/07/2017
Anna Snchez-Jurez
Un estudi revela que l'exposici a aquests jocs provoca un augment de la mida d'algunes regions cerebrals

La popularitzaci dels videojocs en les darreres dcades ha provocat entre la poblaci diversos rumors positius i negatius sobre l’impacte del seu s en les persones. Un estudi elaborat per l’equip d’investigadors de la UOC format per Marc Palaus, Elena Muoz, Raquel Viejo i Diego Redolar, i publicat a la reconeguda revista cientfica Frontiers in Human Neuroscience, revela que jugar a videojocs provoca canvis estructurals al cervell, augmentant la mida d’algunes regions, i canvis funcionals, com ara l’activaci de regions responsables de l’atenci i de les habilitats visuoespacials, fet que les fa ms eficients.
 
La recerca, que recull sistemticament i analitza per primera vegada en el mn un gran volum d’estudis cientfics sobre aquesta matria, concretament 116 estudis de recerca internacionals, mostra que jugar a videojocs millora els diferents tipus d’atenci, incloent-hi la sostinguda i la selectiva. «Les parts del cervell responsables de l’atenci —sobretot les regions frontoparietals— funcionen en els jugadors de manera ms eficient, ja que necessiten menys activaci per a mantenir-se concentrats en tasques exigents», explica Palaus.
 
Una altra evidncia cientfica, recollida pel Cognitive NeuroLab dels Estudis de Cincies de la Salut de la UOC, s l’optimitzaci en les habilitats visuoespacials. «Algunes regions cerebrals, com l’hipocamp dret i regions occipitoparietals, relacionades amb aquestes habilitats, mostren un augment de volum en experimentar amb els videojocs», apunta Redolar. Els jugadors, en definitiva, adquireixen ms facilitat per a representar, analitzar i manipular objectes mentalment. Per exemple, sn capaos d’orientar-se en un entorn nou, interpretar un mapa, fer operacions de clcul mental i estimar distancies entre objectes, entre altres accions.
 
Alhora, l’exposici als videojocs estimula regions com l’escora prefrontal, que permet una millora de la memria de treball, imprescindible per a mantenir i manipular de manera temporal la informaci necessria per a portar a terme accions a curt termini. «Aquest tipus de retentiva s fonamental per a processos com la presa de decisions i la planificaci perqu t la capacitat de mantenir en la ment elements necessaris per a fer una tasca mentre aquesta s’executa», explica Redolar. 
 
En la revisi dels diversos estudis basats en escners cerebrals es confirma, a ms, un augment de la velocitat en el processament de la informaci entre els jugadors. «Aix els permet ms crrega de treball cognitiva, amb la qual cosa millora la seva capacitat multitasca i la seva agilitat de reacci en situacions sota pressi, tan necessries avui dia en els entorns laborals», assenyala Palaus.
 
 
Jugar a videojocs provoca addicci?
 
«Els videojocs tenen el potencial de causar addicci, ja que sn dissenyats per a proporcionar recompenses eventuals al llarg del joc i, segons la personalitat, un individu pot ser ms o menys vulnerable», assenyala Palaus. Aquest tipus d’addicci s’anomena Internet Gaming Disorder perqu es dona molt ms sovint en jocs per internet, en qu l’aspecte social del joc s un reforador molt potent.
 
A ms, molts dels estudis analitzats han investigat si pel que fa a l’activitat cerebral l’addicci als videojocs s equivalent a altres addiccions, particularment a la ludopatia, en qu les persones tampoc no sn addictes a una substncia. En aquest sentit, s’ha concls que les rees involucrades en el sistema de recompensa del cervell estan alterades en aquests casos d'una forma similar com ho estan en altres addiccions.
 
 
Pocs estudis sobre els efectes negatius
 
Els investigadors apunten que, mentre que hi ha molts estudis sobre els possibles beneficis de jugar als videojocs, no s’han trobat gaires articles cientfics sobre els seus perjudicis en les capacitats cognitives. Noms quatre estudis assenyalen resultats en aquest sentit. En un estudi s’ha trobat que hi ha menys activaci a l’escora cingulada anterior, involucrada en el control atencional proactiu. En un altre, s’assenyala que l’exposici a continguts violents dels videojocs pot estar relacionada amb una menor capacitat d’inhibir informaci irrellevant i amb una major impulsivitat. En una tercera recerca s’explica que una exposici elevada als videojocs en infants est associada a un quocient intel·lectual verbal ms baix. I el darrer estudi diu que els videojocs poden afectar la cognici social, necessria per a establir relacions interpersonals.

 

#expertsUOC

Marc Palaus

Marc Palaus

Investigador predoctoral al grup de recerca Cognitive NeuroLabdels Estudis de Cincies de la Salut de la UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Foto de la professora Elena Muoz Marrn

Elena Muoz Marrn

Expert/a en: Estimulaci cognitiva en el dany cerebral, processos psicolgics bsics, estimulaci magntica transcranial.

Àmbit de coneixement: Neuropsicologia, neurocincia i estimulaci magntica transcranial.

Veure fitxa
Raquel Viejo

Raquel Viejo

Investigadora predoctoral al grup de recerca Cognitive NeuroLabdels Estudis de Cincies de la Salut de la UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Neuropsicologia, neurocincia i estimulaci magntica transcranial.

Foto del professor Diego Redolar Ripoll

Diego Redolar Ripoll

Expert/a en: Neurocincia i psicobiologia (bases biolgiques de l'aprenentatge, la memria, les emocions i el refor).

Àmbit de coneixement: Psicobiologia i neurocincia.

Veure fitxa