La medicina discrimina les dones

Foto: Jessi Orrico / Unsplash (CC)
20/07/2017
Nria Bigas Formatj
Elles tenen set cops ms possibilitats de ser mal diagnosticades i donades d'alta incorrectament que no pas els homes en cas d'infart

Les dones triguen de mitjana quinze minuts ms que els homes a detectar que pateixen un atac de cor. No l'identifiquen perqu no reconeixen els smptomes. Mentre els homes tenen dolors torcics, elles pateixen molsties estomacals, suors i dificultat per a respirar. «El problema s que la simptomatologia femenina s ms desconeguda per la societat perqu el model utilitzat sempre ha estat el mascul», afirma Pilar Garca-Lorda, directora dels Estudis de Salut de la UOC.

Durant anys, la recerca sobre salut femenina s'ha centrat en el que es coneix com a «medicina biquini», s a dir, que s'ha ocupat exclusivament de les parts del cos que queden cobertes per aquesta pea de roba. «S'ha assumit que es podien diagnosticar i tractar ambds sexes de la mateixa manera tot i les evidents diferncies biolgiques. Aix pot costar a les dones, en alguns casos, la vida», alerta Garca-Lorda.

Per a l'antropleg de la UOC, David Fornons aquest desequilibri tamb es deu al fet que s'utilitzen patrons estndard que ja no sn vigents. «No s'ha tingut en compte el canvi d'estil de vida que han patit les dones en els ltims 40 anys», afirma.


L’assaig de la viagra femenina fet en homes

Segons un estudi publicat a la New England Journal of Medicine, elles tenen set cops ms possibilitats que no pas els homes de ser mal diagnosticades i donades d'alta incorrectament en cas d’atac de cor. «L'origen d'aquesta desigualtat s la manca de representaci del sexe femen en els estudis clnics i preclnics. Aix fa que aquest coneixement que es genera i que desprs els professionals aprenen a les universitats i fan servir en la prctica clnica, presenti un clar biaix de gnere», adverteix Garca-Lorda. Per a l'assaig de la viagra femenina, per exemple, es va disposar de 25 subjectes per a comprovar la seva interacci amb l'alcohol: 23 eren homes i noms dos eren dones.  

Els resultats provats en homes es generalitzen i s'apliquen a les dones sense tenir en compte les diferncies fisiolgiques. «Elles presenten una susceptibilitat diferent per a les malalties, tenen altres reaccions i respostes desiguals als tractaments mdics, tant en l'efectivitat dels medicaments com en els efectes secundaris», explica Garca-Lorda.


Ms temps per ser diagnosticades

Aquesta desigualtat s'estn a la prctica assistencial. Segons l'ltim informe de la Societat Espanyola de Salut Pblica i Administraci Sanitria (Sespas), les dones triguen un 13,6% ms de temps que els homes a ser derivades a l'especialista. «Tenen ms possibilitats que els seus smptomes siguin subestimats o s'atribueixin a factors psicolgics, de manera que no rebin un tractament adequat o que aquest sigui merament simptomtic». L'informe, a ms, confirma que les dones triguen ms a tenir el diagnstic i que se'ls recepta una quantitat ms alta de psicofrmacs.

L'alta probabilitat que t una dona de no rebre un diagnstic adequat, tret que els seus smptomes siguin similars als dels homes, s el que es coneix com a sndrome de Yentl. Noms entre un 8-10% de les pacients que pateixen un atac de cor tenen dolor al pit, el clssic signe d'alerta en homes. Segons l'estudi publicat a The New England Journal of Medicine, les dones menors de 55 anys que no han patit dolor al pit tenen el doble de possibilitats de morir.


Estudis noms testats en homes

Cap a final dels anys setanta, desprs de casos greus com el de la talidomida, l'agncia reguladora dels frmacs als Estats Units, la FDA, va recomanar que no s'incloguessin dones en edat frtil en els estudis. «A la prctica, aix va portar a excloure-les totalment dels estudis de recerca», adverteix Garca-Lorda. Aquesta regulaci va canviar fa vint anys als EUA, on s'exigeix la inclusi de tots dos sexes per a rebre finanament. A Espanya, s'aconsella la representaci de les dones en els estudis. «Per, tot i aix, la paritat no s'ha assolit i elles continuen infrarepresentades», adverteix.

Segons una enquesta realitzada el 2016 per la Women’s Heart Alliance a les facultats de medicina dels EUA mostrava que les diferncies de gnere no es contemplen habitualment en la formaci dels metges. El 60% dels cardilegs no est ben preparat per a avaluar el risc de cardiopaties de les dones. La falta de coneixement i sensibilitat de molts investigadors i professionals de la salut ajuda a perpetuar aquesta visi androcntrica. «Una cincia que exclogui o extrapoli a un grup amb caracterstiques diferencials que representa ms del 50% de la poblaci mundial no pot ser una bona cincia; no solament per a les dones sin tampoc per a la societat en general, pels costos econmics i socials que pot representar», conclou Garca-Lorda.

 

#expertsUOC

Pilar Garca Lorda

Expert/a en: Nutrici clnica, nutrici en malalties prevalents, obesitat i diabetis, suport nutricional artificial, desnutrici i risc nutricional.

Àmbit de coneixement: Nutrici i alimentaci.

Veure fitxa

David Fornons

Antropleg i professor del Mster de Nutrici i Salut de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Nutrici i alimentaci.