El turisme de borratxera s'instal·la a Espanya

Foto: Zoetnet / Flickr
02/08/2017
Israel H. Ros
Els preus baixos, els pisos turístics no reglats, l'alcohol i la corrupció són les causes principals de la proliferació d'aquest model

El turisme de borratxera es caracteritza per atraure joves estrangers amb ganes de festa a preus molt baixos. Algunes plataformes d'economia col·laborativa també afavoreixen aquest model. Segons un estudi d'Exceltur, la plataforma Airbnb oferia més de dos milions de llits l'any 2015, una xifra que gairebé duplicava l'oferta hotelera de tot l'Estat. Les dades són especialment preocupants a Mallorca, on només un 16% de l'allotjament està totalment reglat. El periodista Joan Lluís Ferrer analitza aquest fenomen al llibre Viaje al turismo basura. El auge de las vacaciones de borrachera en España (Editorial UOC). L'autor identifica cinc punts de l'Estat que pateixen, de menys a més intensitat, aquests turistes: Lloret de Mar, Salou, alguns barris de Barcelona, Sant Antoni de Portmany (Eivissa) i Magaluf (Mallorca).


Lloret de Mar i Salou, la festa controlada

La localitat gironina de Lloret de Mar és la cinquena destinació de sol i platja més important a tot Espanya. En només 48 km2 es concentren més de 30 discoteques, 27 bars musicals i 30.000 places hoteleres. Els paquets que inclouen vol i allotjament s'ofereixen a preus molt econòmics, ronden els 300 euros. Atrau principalment joves universitaris amb moltes ganes de diversió i pocs diners a la butxaca.

Les batalles campals, les escombraries acumulades, els actes incívics i altres incomoditats derivades de la festa descontrolada van obligar la població a prendre mesures l'any 2011: es van revisar llicències, es va congelar l'obertura de nous locals de lleure i es va obligar els hotelers a contractar vigilants. Les modificacions legals i el sobrecost que implicaven van obligar alguns negocis petits a tancar, però la millora de les relacions amb la població ha estat significativa i el turisme familiar torna a prendre impuls.

A Salou l'any 2016 es va posar fi al polèmic Saloufest, un festival que atreia 10.000 joves britànics que, amb l'excusa de fer esport, aprofitaven la visita per a emborratxar-se. Tot i suposar uns 5.000.000 d'euros de benefici per a la localitat, tant els veïns com l'Ajuntament van resoldre que no pagava la pena. I Love Tour, l'empresa organitzadora de l'esdeveniment, va intentar trobar una altra localitat on traslladar-lo, però de moment aquestes negociacions no han fructificat.


Barcelona, la turismofòbia comença a brotar

L'últim baròmetre semestral de Barcelona situa la gestió del turisme com a principal preocupació dels ciutadans. Iniciatives impulsades els últims anys des de l'Ajuntament, com ara el web contra els pisos turístics il·legals, la taxa turística implantada el 2016 o la no cessió de més permisos per a la construcció de nous establiments hotelers sembla que no frenen els més de 30.000.000 de visitants anuals que arriben a la ciutat. Segons dades del mes de maig, l'aeroport del Prat registra una mitjana de cinc milions de passatgers i, entre el 2005 i el 2014, el trànsit de creuers va augmentar un 93% al port de Barcelona.

Pintades amb el lema «Tourists go home» a barris com la Barceloneta, la Sagrada Família, el Carmel, Ciutat Vella o el Clot, l'acte de vandalisme a un autobús turístic dijous passat i el sabotatge a bicicletes de lloguer manifesten que la problemàtica afecta ja tota la ciutat. Fins i tot la premsa internacional se'n fa ressò: el mitjà britànic The Independent identificava Barcelona entre «Els vuit llocs on més s'odien els turistes». Amb tot, el 13% dels residents valora negativament que la Ciutat Comtal sigui una destinació de referència internacional. Al llibre Viaje al turismo basura es destaca que el 2015 l'allotjament en pisos turístics era de 137.000 places, repartides en 37.000 habitatges explotats exclusivament per plataformes del tipus AirBnb. «Hi ha edificis sencers que són autèntics hotels escombraria, plens de joves que ho destrossen i ho embruten tot per fer fora els residents», destaca l'autor, Joan Lluís Ferrer.


Sant Antoni de Portmany (Eivissa) i Magaluf (Mallorca), corrupció al paradís del turisme de borratxera

En canvi, a certes localitats de les illes Balears sembla que no hi ha ganes de fer marxa enrere. Escenes paral·leles a les de localitats com Lloret o Salou encara hi dominen en grans extensions de terreny, amb la presumpta complicitat dels cossos de seguretat i els membres del consistori.

Actualment està en marxa l'anomenat «Cas Cursach», que investiga la permissivitat d'alguns locals nocturns que, malgrat no complir els horaris establerts, sobrepassar el llindar de soroll o delinquir contra la salut pública continuaven funcionant amb tota normalitat. Segons investigacions policials, s'oferien festes privades i compensacions econòmiques a policies i membres de l'Ajuntament per garantir-ne la complicitat i fer els ulls grossos davant certes actituds o extorsionar la competència.

Segons dades de l'Institut Europeu d'Estudis en Prevenció que es recullen al llibre, deu joves van morir per causes derivades del consum excessiu d'alcohol i d'altres substàncies il·legals entre el 2010 i el 2013. A més, segons publica l'obra Deviance and Risk on Holiday. An Etnography of British Tourists in Ibiza, després d'enquestar més de mil joves britànics, un 52% s'havia emborratxat a l'illa cinc dies de la setmana o més, i fins a un 54% reconeixia que havia consumit drogues durant les vacances.

#expertsUOC

Joan Lluís

Ferrer

Expert/a en: Autor del llibre Viaje al turismo basura. El auge de las vacaciones de borrachera en España (Editorial UOC)

Àmbit de coneixement: