Cada any, amb l'arribada del bon temps, la situació es repeteix: queixes de banyistes, principalment dones, que detecten individus que, amb més o menys discreció, fan fotografies a persones que practiquen topless o nudisme a la platja. A Barcelona la situació ja és sabuda per la Guàrdia Urbana i la Unitat de Platges, però no hi ha dades oficials sobre aquest tipus d'incidències. Per què? Doncs perquè malgrat que la situació incomodi i les fotografies es facin sense el permís dels protagonistes, aquesta pràctica no es considera delicte.
Des de l'Ajuntament afirmen que se'n té constància, però no ha preparat cap dispositiu especial per posar-hi remei. Com a mètode dissuasiu, les patrulles identifiquen i escorcollen els individus enxampats in fraganti i demanen als ciutadans que alertin els agents si detecten un cas d'aquests.
Sorprèn, en la majoria de casos, la professionalització dels voyeurs, i, cosa que encara és més preocupant, que coneixen la llei i saben que, en el pitjor dels casos, només rebran una esbroncada per part dels agents o d'alguna víctima.
Publicar la imatge sí és delicte
«Captar una imatge sense consentiment en un espai públic, com ara una platja, no és delicte. Es considera que la persona s'exposa voluntàriament», avança el catedràtic de Dret Penal de la UOC, Josep Maria Tamarit, que matisa: «Publicar-les sí que constitueix una intromissió que pot generar responsabilitat d'acord amb la Llei civil de protecció de l'honor, la intimitat i la pròpia imatge».
Si és així, es considera que la persona afectada pot reclamar una compensació per l'afectació al dret a la imatge segons l'ús que se n'hagi fet i el perjudici que això li hagi pogut ocasionar. La compensació pot consistir en una indemnització i en l'obligació de retirar continguts, si es pengen a internet.
En aquesta mateixa línia s'expressa el professor dels Estudis de Dret de la UOC, i expert en dret a internet Miquel Peguera: «No és un delicte, però des del punt de vista civil es pot argumentar la vulneració del dret a la intimitat. A més, penjar una fotografia a la xarxa sense permís, en la qual l'individu no és accessori, vulnera el dret a la pròpia imatge, a més del dret a la protecció de dades», afegeix el jurista.
Peguera, que també és investigador del grup de recerca de l'IN3 INTERDRET, recorda que la jurisprudència considera les fotografies de persones com una dada personal i, per tant, cal el consentiment dels individus per a difondre-les públicament. «El Tribunal Suprem ha reconegut l'afectació a la intimitat fins i tot en casos en què la persona és difícilment identificable», assenyala.
Pel que fa als menors, captar una imatge tampoc no és, en principi, cap delicte. Si la fotografia es fa amb la intenció de difondre-la en un context pornogràfic, llavors sí que és un delicte que té previstes penes molt greus, subratlla Tamarit, que també és investigador principal del grup de recerca interuniversitari Sistema de Justícia Penal.
El catedràtic de Dret Penal de la UOC pensa que no és necessari modificar la legislació actual perquè la protecció que ofereix la llei ja és suficient. «Una altra cosa és la dificultat d'aplicar-la», i és que, si no és possible emprendre accions legals contra els fotògrafs enxampats in fraganti, resulta gairebé impossible seguir el rastre d'aquestes fotografies un cop es pengen a la xarxa. L'any 2007 l'Observatori Espanyol d'Internet calculava que hi havia prop de 10.000 fotografies d'aquest estil penjades en webs sense el permís dels protagonistes.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció