100.000 espanyols ja es connecten a internet a través de Guifi.net

Autor foto: Cèlia Atset
09/08/2017
Redacció
El sistema de telecomunicacions, que va néixer per resoldre les dificultats d'accés a la xarxa d'indrets remots, es comença a estendre a les grans ciutats

Gairebé un 4% dels espanyols, la majoria concentrats en zones rurals, encara no pot navegar per la xarxa a més de dues megues de velocitat amb la tecnologia ADSL, segons dades del darrer Informe de cobertura de banda ampla del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital. Amb l'objectiu de resoldre les dificultats d'accés a internet dels pobles més petits, l'any 2004 va néixer a la comarca d'Osona la xarxa de telecomunicacions guifi.net, present en més de 30.000 edificis concentrats principalment a Catalunya, però també en punts del País Valencià, Madrid, Astúries o el País Basc. A nivell estatal compten amb 51.579 nusos, dels quals 32.339 estan operatius a Catalunya i es calcula que unes 100.000 persones ja utilitzen aquest sistema.

Segons dades de la darrera Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació a les llars, de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un 18,1% de les cases espanyoles no té accés a internet. A Catalunya, la xifra és lleugerament inferior i se situa en el 17,1%, segons l'Idescat. La falta de coneixement, el fet de no necessitar estar connectats o uns costos massa elevats per a instal·lar l'equip i la connexió són algunes de les raons que esgrimeix aquest grup de ciutadans desconnectats de la xarxa. En molts casos, sobretot en zones aïllades i remotes, la banda ampla senzillament no hi arriba.

Ser present en punts del territori on els operadors de telefonia tradicionals no es volen implantar perquè no els surt a compte econòmicament és un dels principals trets distintius de guifi.net, que l'any 2015 va rebre de mans de la Comissió Europea el premi Europeu de Banda Ampla en la categoria de Model innovador, finançament, negoci i inversió. Però aquesta xarxa, que permet la connexió a internet mitjançant WiFi o la fibra òptica, també arriba a entorns urbans com ara Barcelona. «Per a gent que viu en zones remotes pot ser l'única opció, però per a habitants de zones més poblades guifi.net és una opció més de connexió a la xarxa, que té els avantatges de ser un projecte lliure, obert i neutral», explica el professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Carles Garrigues.

Considerada una de les xarxes comunitàries amb radioenllaços WiFi i fibra òptica més extenses del món, creix a passos de gegant. Segons les últimes dades de guifi.net, a mitjans juny hi havia més de 33.000 nodes actius (habitatges connectats) i la xifra no para de créixer. En l'última setmana se n'havien creat més d'un centenar.


Una fórmula d'economia col·laborativa

Un altre dels trets diferencials d'aquesta xarxa de telecomunicacions és que són els mateixos ciutadans els qui la van estenent i els qui permeten que creixi al territori, fórmula d'economia col·laborativa en què diferents persones –tant físiques com jurídiques– participen en la gestió i l'operativitat de la xarxa. En l'origen de guifi.net van ser un grup de veïns voluntaris els qui van desplegar una xarxa pròpia mitjançant radioenllaços fets amb encaminadors (routers) WiFi per a interconnectar diferents punts geogràfics (anomenats nodes), com habitatges, oficines, granges, edificis públics.

Garrigues explica que funciona per mitjà de la interconnexió dels diferents nodes que els mateixos ciutadans o institucions, com ara ajuntaments o biblioteques, volen incorporar a la xarxa. «Aquests nodes creen una infraestructura de xarxa pública que és oberta a tothom qui hi vulgui participar», explica. Afegeix que les eines necessàries més importants són un encaminador WiFi i una antena WiFi, que s'instal·len en un punt elevat, i fer arribar el cablatge fins a casa. Cada usuari es paga com a mínim el cost de l'antena, l'encaminador i la instal·lació. A aquesta xifra cal sumar-hi normalment una quota, tot i que no tots els usuaris l'han de pagar, segons explica Garrigues. Així, per exemple, pot ser que un ajuntament proporcioni gratuïtament l'accés.

Els experts avalen la legalitat d'aquesta xarxa, que es forma de manera espontània a mesura que s'hi van incorporant nous membres com a nodes. En aquest sentit, subratllen que per a connectar-se i construir una xarxa no cal cap autorització administrativa.

La Fundació guifi.net manté convenis de col·laboració amb diferents entitats públiques i privades, com ara ajuntaments i universitats, entre les quals hi ha la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, per a fomentar i facilitar el desenvolupament d'aquesta xarxa comunitària.

#expertsUOC

Foto del professor Carles Garrigues Olivella

Carles Garrigues Olivella

Professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
Director del programa de màster universitari de Desenvolupament d'aplicacions per a dispositius mòbils

Expert/a en: Expert en tecnologia mòbil, desenvolupament per a mòbils i seguretat en xarxes de computadors.

Àmbit de coneixement: Desenvolupament per a dispositius mòbils i seguretat informàtica.

Veure fitxa