Les frases motivadores no sempre tenen efectes beneficiosos

Els últims anys s'han popularitzat els objectes quotidians que proclamen frases motivadores. Tasses, llibretes o quadres conviden a encarar el dia amb optimisme, animen a ser valents i fer realitat els objectius personals. «Somriu, ets fantàstica», «No oblidis ser feliç», o «No somiïs la vida, viu el teu somni» en són només tres exemples. Provoquen l'efecte desitjat? Serveix d'alguna cosa pronunciar, tal com promouen les xarxes socials, aquest tipus de frases, per exemple, davant del mirall? Tant la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Mireia Cabero, com la psicòloga i autora del llibre La força de la gravitació emocional (Editorial UOC), Mercè Conangla, alerten que no sempre causen un efecte beneficiós perquè estan condicionades per l'experiència personal del receptor.

Les frases motivadores estan inspirades en l'anomenada psicologia positiva, que va néixer a finals de la dècada de 1990. Els últims anys diversos estudis semblen confirmar els efectes beneficiosos de veure el got mig ple. Entre els més recents hi ha un treball de l'Escola de Salut Pública de Harvard que conclou que les dones més optimistes tenen menys risc de morir per alguna de les principals causes de defunció. Una investigació duta a terme per científics finlandesos també indica que els pessimistes tenen més risc de morir de malalties coronàries.

Malgrat que sembla evident que és millor optar pels missatges positius, n'hi ha prou amb una frase fora de context? Conangla adverteix que cal anar amb compte: «Hi ha persones que, cada vegada que veuen una frase d'aquest tipus, no la viuen bé, ja que la seva experiència no és així». En aquest sentit, Mireia Cabero, experta en educació emocional, recalca que darrere de les emocions sempre hi ha un pensament que impacte en la forma d'actuar. «Així doncs, les frases optimistes poden despertar l'emoció que hi tinguem associada, que pot ser agradable o no depenent de la persona, de les experiències que hagi tingut i del moment que estigui vivint», puntualitza.

«Per exemple, si jo em dic que serveixo, que ho aconseguiré, probablement connectaré amb emocions com la confiança i la valentia, i això em pot donar més possibilitats d'actuar per a aconseguir alguna cosa», indica Conangla, que és cofundadora de la Fundació Àmbit Ecologia Emocional. Però també es pot produir l'efecte contrari: «Que et repeteixin que si vols, pots, et pot enfonsar si estàs en un moment en què vols molt, però pots poc, perquè et falten, per exemple, recursos», subratlla.

Vivències pròpies, frases pròpies

Les dues expertes coincideixen que la clau és com s'utilitzen els missatges positius. De fet –afirmen– seria idoni que procedissin d'un mateix o, com a mínim, que s'hi pogués identificar a partir de la seva experiència. «Cada persona ha de decidir quina és la seva paraula o frase d'ànim. No pot ser trasplantada per algú altre», detalla Conangla. «Imaginem que a un nen insegur, poruc, li diem que ha de ser valent. És probable que no funcioni. En canvi, si creem una situació en què el nen aconsegueixi un petit objectiu, un èxit, i li preguntem què ha après, serà ell qui construirà la frase. I quan tu verbalitzes una cosa que realment has viscut, la teva emoció és real i construeixes autoestima i confiança».

Regals amb coneixement i bona salut emocional

Sigui com sigui, per a Cabero els objectes amb frases motivadores posen a l'abast de tothom una formulació de pensament que és molt positiva, «per tant, prefereixo que existeixin». L'experta recomana que, si es vol regalar objectes amb frases positives, serà important «considerar el moment vital de la persona a qui volem donar l'objecte, saber si és una persona sensible a aquest tipus de detall i explicar-li per què l'hi regalem».

Per la seva banda, Conangla recalca la importància de tenir criteri i cuidar la salut emocional, fent equip entre pensament, emoció i acció. Es tracta de discernir entre allò que ens convé i allò que no: «Saber què sento i qüestionar-me les coses que faig i que em generen desequilibri». Per a l'experta, podem fer gimnàstica emocional de manteniment sols o acompanyats, però cal «entrenar fins que ens morim, de la mateixa manera que cal cuidar el cos tota la vida».