Les frases motivadores no sempre tenen efectes beneficiosos

Autor foto: Annie Spratt / Unsplash
10/08/2017
Roser Reyner
Psiclogues alerten que l'eficcia del missatge depn de l'experincia personal del receptor

Els ltims anys s'han popularitzat els objectes quotidians que proclamen frases motivadores. Tasses, llibretes o quadres conviden a encarar el dia amb optimisme, animen a ser valents i fer realitat els objectius personals. «Somriu, ets fantstica», «No oblidis ser feli», o «No somis la vida, viu el teu somni» en sn noms tres exemples. Provoquen l'efecte desitjat? Serveix d'alguna cosa pronunciar, tal com promouen les xarxes socials, aquest tipus de frases, per exemple, davant del mirall? Tant la professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Mireia Cabero, com la psicloga i autora del llibre La fora de la gravitaci emocional (Editorial UOC), Merc Conangla, alerten que no sempre causen un efecte beneficis perqu estan condicionades per l'experincia personal del receptor.

Les frases motivadores estan inspirades en l'anomenada psicologia positiva, que va nixer a finals de la dcada de 1990. Els ltims anys diversos estudis semblen confirmar els efectes beneficiosos de veure el got mig ple. Entre els ms recents hi ha un treball de l'Escola de Salut Pblica de Harvard que conclou que les dones ms optimistes tenen menys risc de morir per alguna de les principals causes de defunci. Una investigaci duta a terme per cientfics finlandesos tamb indica que els pessimistes tenen ms risc de morir de malalties coronries.

Malgrat que sembla evident que s millor optar pels missatges positius, n'hi ha prou amb una frase fora de context? Conangla adverteix que cal anar amb compte: «Hi ha persones que, cada vegada que veuen una frase d'aquest tipus, no la viuen b, ja que la seva experincia no s aix». En aquest sentit, Mireia Cabero, experta en educaci emocional, recalca que darrere de les emocions sempre hi ha un pensament que impacte en la forma d'actuar. «Aix doncs, les frases optimistes poden despertar l'emoci que hi tinguem associada, que pot ser agradable o no depenent de la persona, de les experincies que hagi tingut i del moment que estigui vivint», puntualitza.

«Per exemple, si jo em dic que serveixo, que ho aconseguir, probablement connectar amb emocions com la confiana i la valentia, i aix em pot donar ms possibilitats d'actuar per a aconseguir alguna cosa», indica Conangla, que s cofundadora de la Fundaci mbit Ecologia Emocional. Per tamb es pot produir l'efecte contrari: «Que et repeteixin que si vols, pots, et pot enfonsar si ests en un moment en qu vols molt, per pots poc, perqu et falten, per exemple, recursos», subratlla.


Vivncies prpies, frases prpies

Les dues expertes coincideixen que la clau s com s'utilitzen els missatges positius. De fet –afirmen– seria idoni que procedissin d'un mateix o, com a mnim, que s'hi pogus identificar a partir de la seva experincia. «Cada persona ha de decidir quina s la seva paraula o frase d'nim. No pot ser trasplantada per alg altre», detalla Conangla. «Imaginem que a un nen insegur, poruc, li diem que ha de ser valent. s probable que no funcioni. En canvi, si creem una situaci en qu el nen aconsegueixi un petit objectiu, un xit, i li preguntem qu ha aprs, ser ell qui construir la frase. I quan tu verbalitzes una cosa que realment has viscut, la teva emoci s real i construeixes autoestima i confiana».


Regals amb coneixement i bona salut emocional

Sigui com sigui, per a Cabero els objectes amb frases motivadores posen a l'abast de tothom una formulaci de pensament que s molt positiva, «per tant, prefereixo que existeixin». L'experta recomana que, si es vol regalar objectes amb frases positives, ser important «considerar el moment vital de la persona a qui volem donar l'objecte, saber si s una persona sensible a aquest tipus de detall i explicar-li per qu l'hi regalem».

Per la seva banda, Conangla recalca la importncia de tenir criteri i cuidar la salut emocional, fent equip entre pensament, emoci i acci. Es tracta de discernir entre all que ens conv i all que no: «Saber qu sento i qestionar-me les coses que faig i que em generen desequilibri». Per a l'experta, podem fer gimnstica emocional de manteniment sols o acompanyats, per cal «entrenar fins que ens morim, de la mateixa manera que cal cuidar el cos tota la vida».

Mireia Cabero

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Professora dels Estudis de Psicologia i Educaci de la UOC.

Merc Conangla

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Psicloga i autora el llibre La fora de la gravitaci emocional (Editorial UOC)