Ser bilingüe retarda l'aparició de demències

Foto: Priscilla du Preez / Unsplash (CC)
16/08/2017
Redacció

Els primers símptomes de la malaltia d'Alzheimer poden aparèixer fins a quatre anys després en una persona bilingüe que en una que només parla una sola llengua. Les persones que parlen més d'un idioma poden canviar de tasca mental més ràpidament i pateixen menys distraccions que les persones que només en saben un. Són només alguns dels nombrosos beneficis que diversos experts destaquen en un cervell bilingüe, unes afirmacions que es basen en diversos estudis publicats les últimes dècades.

Més enllà de tenir més riquesa de vocabulari, més patrons fonètics i facilitat per a aprendre llengües noves, saber dos idiomes implica un conjunt de beneficis en l'aspecte cerebral. Contràriament al que es pensava a la dècada de 1960, en què es considerava que el bilingüisme era un desavantatge perquè forçava l'infant a gastar massa energia en la distinció de dues llengües i es veia la mescla de paraules i expressions com un tret negatiu, estudis recents demostren tot el contrari: saber més d'un idioma té efectes molt beneficiosos per a la ment.

Un dels beneficis més destacats té a veure amb el retard en l'aparició dels primers símptomes de demències senils com ara l'Alzheimer, que en una persona bilingüe apareixen de mitjana quatre anys més tard que en una de monolingüe. És el que constata un estudi d'investigadors canadencs que van analitzar l'historial clínic de 91 malalts de demència monolingües i 93 de bilingües. L'estudi va concloure que els bilingües havien començat el deteriorament cognitiu a l'edat de 75,5 anys de mitjana i els monolingües, a l'edat de 71,4 anys. En aquest sentit, els investigadors van concloure que el fet de parlar diverses llengües actua com a reserva cognitiva. És aquesta reserva, aquesta activitat mental, «la que ajuda a preservar durant més temps la cognició de les persones bilingües que tindran una malaltia de degeneració neuronal», tal com explica Llorenç Andreu, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i director del màster universitari de Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge.

Al marge, però, d'aquest fet, altres estudis també destaquen un seguit d'avantatges cognitius. Un opuscle coordinat per Llorenç Andreu, Miquel Strubell i Elena Sintes que va recollir tots aquests estudis posa en relleu que els bilingües tenen més bons resultats a l'hora d'analitzar oracions, tenen més habilitat a l'hora de resoldre problemes que contenen paranys i tenen la capacitat de canviar de tasca mental més ràpidament. A més, controlar dues llengües permet tenir una alta capacitat d'ignorar informació irrellevant i ser més ràpid a l'hora de decidir entre diferents opcions de resposta.


Els inconvenients de ser bilingüe

Malgrat això, ser bilingüe també implica alguns inconvenients, com apunta Maite Puigdevall, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i directora del programa del màster universitari d'Estudis Catalans. La filòloga, que forma part de la xarxa The New Speakers Network, explica que, en els primers moments del procés d'adquisició de les llengües, els bilingües poden trigar una mica més que els monolingües a produir llenguatge i assolir-ne les competències bàsiques. «Han d'aprendre més vocabulari i fins i tot estructures molt diferents, depenent de la combinació de llengües, i han d'aprendre també amb quina llengua han de parlar amb qui i en quin moment és propici fer-ho», destaca. Afegeix que els infants bilingües poden tenir un vocabulari menys extens si es compara amb el dels monolingües, però que, al final, el còmput total de paraules sempre és més elevat. També explica que poden aparèixer alguns problemes o frustracions si el nen, sobretot adolescent, no entén per què els pares insisteixen a parlar-li una llengua diferent a casa quan en el seu entorn es parla una altra llengua.

Andreu afegeix que els estudis de denominació, que consisteixen a mesurar el temps de resposta a l'hora de dir el nom d'imatges, posen en relleu que els infants bilingües són una mica més lents. Els dubtes gramaticals són un altre hàndicap.

Malgrat tot, segons els experts els beneficis del bilingüisme i el multilingüisme són superiors als desavantatges. Andreu recomana a les famílies en què els progenitors parlen idiomes diferents que cada un es comuniqui amb la seva llengua materna amb el fill des del moment en què neix. «No hi ha límit en l'aprenentatge», constata. Així, per exemple, es pot donar el cas que un nen es familiaritzi des del bressol amb més de tres o quatre idiomes i que els pugui arribar a parlar i entendre a la perfecció, mentre l'exposició a aquestes llengües sigui constant al llarg de la seva vida, especialment durant els primers anys. «No n'hi ha prou de posar dibuixos animats en anglès o apuntar-lo a una acadèmia dos dies a la setmana. L'exposició a l'idioma ha de ser molt activa i això passa per llegir, preguntar o demanar amb l'idioma que es vol aprendre», assegura Andreu.


El període de 0 a 3 anys, vital per a aprendre una llengua

Si en el si de la família només es parla una llengua, Andreu aconsella incorporar-hi una segona llengua com més aviat millor. I situa aquest llindar abans de dos o tres anys de vida. «&És en aquesta etapa quan pots percebre i articular tots els fonemes de qualsevol llengua», afirma.

I què hi passa en el cervell a partir de dos anys? Els estudis parlen de la hipòtesi del període crític, defensada pel lingüista i neuròleg Eric Lenneberg, segons la qual la capacitat d'aprendre bé una llengua baixa en arribar a la pubertat perquè el cervell perd plasticitat. En aquest sentit, els infants poden aprendre el llenguatge més fàcilment que un adult per la plasticitat dels seus cervells, que estan en ple desenvolupament, i aquesta plasticitat els permet fer servir els dos hemisferis cerebrals en l'adquisició del llenguatge. En canvi, en la majoria d'adults, el llenguatge és lateralitzat en un hemisferi, normalment en el de l'esquerra, que és el dominant i analític en els processos lògics. El dret, per la seva banda, és més actiu en els processos emocionals i socials. Ho explica Mia Nacamulli, escriptora, educadora i membre de l'organització sense finalitat de lucre World Education Service, a la plataforma educativa TED Ed, una organització sense finalitat de lucre que difon continguts per mitjà de les xarxes de tota mena de temes.


El domini de tres llengües a l'escola: una quimera?

L'any 2002, els caps d'estat o de govern de la Unió Europea van demanar l'ensenyament d'almenys dues llengües estrangeres des d'una edat molt primerenca. Però la realitat quinze anys després és molt diferent. Tal com recollia un estudi de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, almenys la meitat dels alumnes de primària aprenen un idioma estranger. El document, però, posa en relleu que els avantatges de l'aprenentatge d'idiomes en una edat primerenca només se sumen si es formen específicament els professors perquè ensenyin a nens petits, si les classes són reduïdes, si es disposa de materials adequats i si el pla d'estudis dedica prou temps a les llengües.

Segons dades de l'Eurobaròmetre, el 54% dels ciutadans de la Unió Europea es declara capaços de tenir una conversa en almenys un idioma que no sigui la seva llengua materna. Els percentatges varien molt entre els països: mentre que el 82% de maltesos i suecs diu que se sent competent en la primera llengua estrangera, a França només hi és competent el 14% i al Regne Unit, el 9%.

#expertsUOC

Foto del professor Llorenç Andreu Barrachina

Llorenç Andreu Barrachina

Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director del programa del màster universitari de Dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge

Expert/a en: Adquisició i desenvolupament del llenguatge, dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge.

Àmbit de coneixement: Psicologia de l'educació.

Veure fitxa

Maite Puigdevall

Professora dels Estudis d?Arts i Humanitats de la UOC i directora del programa del màster universitari d?Estudis Catalans

Expert/a en: lingüística

Àmbit de coneixement: Psicologia de l'educació.