Consells per a canviar de professió

Foto: Anna Dziubinska / Unsplash (CC)
L'estancament professional, la dificultat per a llevar-se o un estat d'ànim irritable, entre els indicadors per a un canvi de feina

S’acosta setembre i arriben els nous propòsits. El canvi de professió és un objectiu recurrent entre algunes persones, però vist com a inabastable moltes vegades. Segons un informe d’Adecco (2016), el 36,1% dels espanyols triaria una altra carrera laboral si pogués tornar enrere. Quins són, doncs, els símptomes que indiquen la necessitat d’un canvi de professió? I quins són els passos que cal seguir? I si no es compleixen les expectatives? Aquestes qüestions i altres les explica Elena Trilla, executive coach i professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.

«Gairebé tots els indicadors que apunten la necessitat d’un canvi professional estan relacionats amb la manca de motivació, tant interna com externa», explica Trilla. Entre els símptomes interns hi ha la dificultat per a llevar-se cada matí, la sensació d’estancament en el desenvolupament professional o un estat d’ànim més negatiu i irritable, fins i tot amb els amics. A més, es pateix la síndrome d’Estocolm, a causa de la qual la persona, tot i que es troba malament a la feina, és incapaç d’abandonar els companys o buscar una altra feina perquè pensa que «traeix l’empresa». El desequilibri entre el que la feina aporta i treu a la llarga també pot afectar emocionalment el treballador.

Altres factors, però, que ja depenen de l’empresa, són una remuneració escassa o unes condicions de treball dolentes. La planificació empresarial inadequada també pot afectar, perquè quan no hi ha una estratègia definida el treballador no sap què ha de fer o com ho pot fer. «Fins i tot, el conflicte de valors entre l’empresa i l’empleat, com per exemple la qualitat, el respecte i el bon ambient, pot ser motiu d’una reorientació professional», assenyala l’experta.


Consells per a la reorientació

«És important que les persones analitzin què és important per a elles d’una feina», remarca l’assessora. Fer-se preguntes com ara «què busco d’una feina?», «què és el que em motiva?» o «com em veig d’aquí a cinc anys?», ajuda a trobar respostes que permeten fer el pas per al canvi.

Identificar els punts forts i dèbils de la feina també és un element clau. «Cadascú ha d’analitzar les capacitats i les habilitats, els coneixements tècnics i l’experiència que té, i també la seva manera de ser», apunta Trilla. «Fer un DAFO, acompanyat d’un professional, ajuda el treballador a veure tot el seu potencial i a trencar amb les creences que el puguin limitar per a obrir noves opcions», afegeix. Alhora, però, també és necessari que investigui el mercat laboral per a veure les oportunitats i les amenaces que hi pot trobar. «S’ha de pensar en el millor, però preparar-se per al pitjor.»

Quan la persona sent realment que vol canviar, ha d’evitar fer-ho de manera impulsiva. «És important dissenyar bé l’estratègia i tenir en compte la realitat per a fer un canvi que sigui ecològic per a totes les àrees de la seva vida», adverteix la professora de la UOC. A més a més, és un camí que requereix un quant temps, sobretot perquè, molt probablement, serà necessari formar-se en alguna àrea per a actualitzar els coneixements.

D’altra banda, cal acomiadar-se bé de la feina. «Anar-se’n de males maneres és un error que la gent comet sovint. Quan es vol fer un canvi professional, de vegades es tanca la persiana i no es vol saber res més de l’empresa, fins i tot del sector, i això pot tancar les portes en el futur», apunta l’experta. «Hem de pensar que els companys són una part important de la nostra xarxa de contactes», afegeix.


La por i una ment rígida, enemigues del canvi

«No ens hem de deixar emportar per la por del canvi si hem analitzat bé tots els aspectes», adverteix Trilla. De fet, l’experta comenta que no s’ha de desistir mai d’un canvi professional, i en tot cas, el que s’ha de valorar és un canvi de perspectiva. «Això està molt connectat amb les creences que tenim de nosaltres mateixos, que ens impedeixen veure altres opcions, com ara intentar accedir a una feina en un sector en què no tenim experiència, però en canvi, podem tenir les competències adequades per a exercir les funcions que requereix el lloc.»