Els àpats escolars suspenen en verdura i fruita de temporada

Foto: Toa Heftiba / Unsplash (CC)
07/09/2017
Anna Torres
Els nutricionistes recomanen augmentar el contingut d'aliments frescos i de proximitat i oferir una descripció més detallada dels menús a les famílies

A Espanya, quatre de cada deu infants d'entre sis i nou anys té sobrepès, segons l'Estudi Aladino 2015 del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan). Tot i així, la xifra s'ha reduït un 3,2% respecte a l'any 2011, quan el 26,2% patia sobrepès i el 18,3%, obesitat, però continua essent una de les més altes d'Europa. Segons els experts, seguir una dieta equilibrada i practicar activitat física és la millor arma per a tenir infants saludables i evitar-los futures malalties, com la diabetis i cardiopaties.

L'estudi també constata que els menors que dinen a casa tenen més problemes de pes (el 47,6%) que no pas els que dinen a l'escola (el 43%). «Actualment ha millorat molt l'oferta alimentària en l'entorn escolar», explica Alicia Aguilar, directora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC, sobretot des que l'OMS i els governs han començat a vetllar per la nutrició escolar. A Catalunya hi ha el Programa de revisió de programacions de menús escolars a Catalunya (PReME), que avalua els menús dels centres docents que ho sol·licitin. En l'àmbit estatal, s'ha elaborat un document que constitueix una eina de consulta per al personal que gestiona el servei del menjador escolar (directors, consells escolars, empreses de serveis d'àpats, etc.) als centres educatius. Amb tot això es persegueix un doble propòsit: promoure el consum d'aliments i begudes considerats saludables per la seva riquesa nutricional i mirar de limitar el consum excessiu de determinats nutrients, per a evitar que se superin les ingestes diàries recomanades, que solen ser entre 1.400 i 1.900 calories en infants i 2.500 en adolescents, explica Aguilar.


Menús variats i equilibrats, però escassos de fruita i verdura

Diversos estudis constaten que la majoria dels menjadors escolars compleixen els mínims referents a llegums, peix i menjars precuinats i les recomanacions de carn i productes carnis. No obstant això –alerten els experts–, alguns no compleixen el mínim pel que fa a fruita i verdura o no proporcionen la informació dels menús a les famílies d'una manera adequada.

Segons L'alimentació saludable en l'etapa escolar, l'estructura tipus de l'àpat del dinar és un primer plat de farinacis i/o llegums i/o verdura, un segon plat d'aliment proteic (carn, peix, ous i llegums) amb una guarnició de verdura i/o farinacis i pa, i de postres fruita fresca del temps; per a beure, aigua i, per a cuinar i amanir, oli d'oliva. Un bon exemple són macarrons saltats amb verdura i gratinats amb formatge, seguits d'un filet de llenguado amb tomàquet al forn, i rodanxes de taronja per acabar; tot acompanyat de pa i aigua.

A l'hora de programar els menús escolars, els nutricionistes recomanen:

  1. Que comprenguin un mínim de quatre setmanes, adaptades a la temporada corresponent.
  2. Que s'hi inclogui la data i que la informació que es lliura a les famílies sigui entenedora.
  3. Que la quantitat de les racions s'adapti a l'edat i a gana dels infants.
  4. Que l'aigua sigui sempre present en tots els àpats i que els infants hi puguin accedir fàcilment arreu de l'escola.
  5. Que es faci servir sempre oli d'oliva, tant per a amanir com per a cuinar.
  6. Que s'utilitzi sal iodada i moderadament.
  7. Que hi hagi l'opció d'acompanyar els àpats amb pa.
  8. Que es redueixi la presència d'aliments precuinats.
  9. Que es compti amb productes de temporada, perquè tenen més nutrients.
  10. Que s'hi incorporin productes de proximitat, perquè són més sostenibles.

Per a garantir-ne l'èxit, el nutricionista i professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Salut Àlex Vidal constata la importància que els menús escolars siguin dissenyats per nutricionistes i que, si l'escola no pot tenir un servei propi de cuina, sempre pot contractar un servei d'àpats supervisat per un professional.


Adquirir bons hàbits alimentaris des de petits

Per a la professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Anna Bach, el procés d'adquisició d'hàbits alimentaris està estretament lligat al desenvolupament de la persona i de la seva salut. I els infants es troben en una etapa idònia per a aprendre'ls, «mitjançant una educació alimentària que impliqui necessàriament l'entorn familiar i l'escolar». L'objectiu –afegeix– és promoure una alimentació variada, equilibrada i saludable en l'adquisició progressiva d'hàbits vinculats al procés alimentari que contribueixin a la prevenció de trastorns com el sobrepès i l'obesitat, entre altres. «L'alimentació mediterrània compleix amb escreix aquests condicionants», conclou l'experta en nutrició.