La participació de nens i joves en la gestió dels desastres en disminueix l'impacte al conjunt de la societat

19/10/2017
Ainhoa Sorrosal
Un estudi de la UOC assenyala que els joves reclamen formació per gestionar emocionalment aquestes situacions i plans d'autoprotecció adaptats

La societat estarà més preparada per a superar catàstrofes com incendis forestals o terratrèmols si es tenen en compte les opinions de nens i joves a l'hora de dissenyar els protocols de protecció civil. Aquesta és una de les conclusions del projecte CUIDAR, liderat per l'investigador Israel Rodríguez Giralt, del grup de recerca CareNet de l'IN3-UOC. Les conclusions d'aquest projecte, en el qual s'ha fet un treball participatiu amb un centenar de menors d'arreu de l'Estat, s'han debatut aquest dijous al CaixaForum de Barcelona ‒«Com fomentar la resiliència de nens i joves? Participació i gestió de desastres»‒ amb la presència dels investigadors però també d'experts en protecció civil i dret dels infants.

«Els resultats de la recerca evidencien que la participació, a banda de ser un dret dels infants, és un mitjà molt útil perquè es vinculin amb la gestió dels desastres i per aportar idees de qualitat als actors que treballen en aquest àmbit. Això és el que ajuda més la població a ser resilient», avança Rodríguez Giralt.

CUIDAR ha comptat amb la col·laboració de nens i joves, entre 9 i 18 anys, de diferents poblacions i amb algun tipus d'experiència que fes que el tema de les catàstrofes fos rellevant per a ells. Els grups de treball eren de Gandesa - on s'han viscut incendis forestals -, Sant Celoni- pel risc químic al qual està sotmès el municipi amb la forta presència d’indústries químiques-, Lorca - pel terratrèmol - i Ciutat Meridiana (Barcelona) - pels incendis i desnonaments.

La recerca forma part d'un projecte europeu coordinat per la Universitat de Lancaster (Regne Unit) i hi participen universitats i organitzacions de quatre països diferents de la UE: Save the Children, Regne Unit (SAVE Regne Unit); Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Espanya; Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa (ICSUL), Portugal; Save the Children Itàlia (SAVE ITÀLIA); Panepistimio Thessalias (UTH), Grècia.


Donar veu als més petits té efectes positius tangibles

L'investigador apunta tres temes que la recerca ha revelat com a possibles punts de treball tant per a l'Administració com per als agents implicats en plans d'emergència i protecció civil.

• Necessitat de tenir millors eines de gestió emocional. Els menors han assenyalat que hi ha un buit en la formació sobre l'autocontrol i la gestió emocional davant les catàstrofes. «Ens diuen ‒afirma Rodríguez Giralt‒ que no només hem d'explicar què és un desastre o quin és el pla d'emergència sinó que també hem de formar les persones sobre com han de reconèixer i controlar la por».

• Reforçar programes d'autoprotecció. Evidencien que no estan pensats per a nens i que pressuposen que, en una situació d'emergència, sempre hi haurà un adult a prop. Ens demanen plans que fomentin la seva autonomia en la presa de decisions.

• Interès a col·laborar amb experts en la reducció de riscos. En general, els nois creuen que tenen bones habilitats en comunicació i que poden ajudar en aquest tipus de situacions, especialment amb el seu coneixement de les xarxes socials.

Tradicionalment la cultura de la protecció civil ha tendit a tractar nenes, nens i joves com un grup passiu i vulnerable; més un objecte de cura i educació que un subjecte que ha de ser escoltat i involucrat en la gestió de desastres.

El projecte CUIDAR té com a objectiu revertir aquesta situació enfortint la resiliència d'aquest col·lectiu en situacions de desastre i augmentant el seu protagonisme en la gestió d'aquest tipus d'esdeveniments. CUIDAR busca, doncs, entendre com viuen nens i joves una situació de desastre, identificar com els actors implicats en la gestió de catàstrofes poden donar suport efectiu a aquest col·lectiu, desenvolupar espais i eines comunicatives innovadores d'acord amb això i influir en la gestió de situacions d'emergència i desastres per a reforçar una cultura participativa capaç d'incloure les necessitats de joves i nens.


Nens que han viscut alguna tragèdia

«Hem treballat diferents perfils perquè un dels objectius del projecte és desmuntar la idea que els nens són un col·lectiu homogeni», explica l'investigador. «Hem buscat que el tema dels desastres ressonés d'alguna manera en la quotidianitat d'aquests nens. Volíem que ells identifiquessin idees, solucions... sobre temes que a ells els preocupen».

Aquesta feina es va fer mitjançant tallers participatius entre els mesos d'octubre del 2016 i febrer del 2017.

En una segona fase, entre abril i maig, els menors han posat en comú les experiències amb experts. «És un projecte sumatori en el qual la veu dels nens s'ha anat enriquint amb el treball amb els experts i d'aquest debat han sortit demandes dels nens que ens donen pautes de què els preocupa i en què poden contribuir», afirma Rodríguez Giralt, que afegeix que «per als professionals que treballen en aquest àmbit pot ser molt ric perquè reconeixen que no arriben a aquest públic i sovint tampoc saben com fer-ho».

#expertsUOC

Foto del professor Israel Rodríguez Giralt

Israel Rodríguez Giralt

Expert/a en: Moviments socials i activisme polític, en particular l'activisme entorn de la salut i les polítiques socials d'atenció a la dependència: moviment de vida independent, neurodiversitat, grups de pacients, activisme de la gent gran; participació pública en la societat del coneixement: coexperts i democràcia tecnològica; desastres, política i col·lectius vulnerables.

Àmbit de coneixement: Psicologia i moviments socials.

Veure fitxa