Empresaris o fabricants, qui ha de pagar la cotització dels robots?

En les propers vint anys el 12% dels treballadors espanyols estaran en risc de ser substituïts per un robot

Segons l'OCDE, en les properes dues dècades un 12% dels treballadors espanyols, dos milions de persones, estan en risc de perdre la feina per culpa d’un robot. Un cop dur per a un país on el 18,6% de la població està a l’atur. Si els robots desplacen els treballadors, de quina manera se sustentarà l’estat del benestar, quin futur espera als humans i quins canvis es viuran a les empreses en les relacions entre les màquines i els treballadors són alguns dels dubtes per resoldre. Amb motiu del dia del treballador, experts de la UOC debaten sobre un futur en què la realitat supera la ficció.  

Els nous contribuents, els robots

El 43% dels llocs de treball existents a l’Estat tenen un risc elevat de ser automatitzats, segons un estudi de CaixaBank. Daniel Viader, professor col·laborador de Dret Tributari de la UOC adverteix que si es vol mantenir l’actual configuració de l’estat del benestar s’haurà de suplir la falta de cotitzacions i de pagament d’impostos per part dels treballadors que perdin la feina i no siguin capaços de trobar-ne una a causa de la robotització. Algunes veus afirmen que aquesta manca de cotitzacions haurien de ser compensats pels robots, però qui hauria de costejar-ho, l’empresari que els utilitza, o el fabricant? L’expert considera que se n’hauria de gravar l’ús i no la fabricació o la propietat. «En última instància és l’empresari qui està substituint per robots els llocs de feina que abans eren ocupats per persones».  

Alerta que si l’impost l’han de pagar les empreses, perdran competitivitat davant països on no se’ls gravi amb cap càrrega, com per exemple els EUA o Àsia, on no tenen un sistema de pensions com a Europa. Aquest fet podria representar una pèrdua d’inversions i per tant un menor creixement econòmic. Un repte difícil: aconseguir ingressos i no perjudicar la innovació tecnològica. «Imposar-ho al fabricant també castiga l’R+I que es vol potenciar», alerta.

Fer tributar als robots ha de tenir un doble objectiu: per una banda, compensar la falta d’ingressos tributaris i cotitzacions a la Seguretat Social, i per l’altra, finançar la formació dels treballadors exclosos del mercat laboral, assegura Viader.

El futur de les feines

«L’eliminació de llocs de treball portaria a la disminució de la recaptació d’impostos i a l’augment de les despeses per a fer front al pagament de les prestacions socials», afirma Daniel Viader, professor d’Economia i Empresa de la UOC i expert en fiscalitat. Una situació a la qual, a més, caldria sumar una Seguretat Social deficitària i un fons de reserva de les pensions sota mínims. De fet, l’OCDE situa Espanya al podi dels països més exposats al risc de la quarta revolució industrial, juntament amb Àustria i Alemanya.

 

«Durant els últims 60 anys només una feina ha estat eliminada de la llista d’ocupacions del cens dels EUA», explica optimista Enric Serradell, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC davant les previsions catastròfiques d’aquesta revolució. «És cert que assistirem a una destrucció de llocs de treball, especialment dels menys qualificats, però se’n crearan més dels que es destruiran», afirma. Un estudi de CC.OO. calcula que entre el 40% i el 50% dels treballadors amb formació primària o secundària tindran competència robòtica. Des d’un punt de vista de recursos humans les feines a desenvolupar es poden classificar en dues variables: feines manuals i cognitives, i repetitives i no repetitives. «Les manuals i rutinàries seran les que tindran més possibilitats de ser automatitzades», alerta Serradell.

 

Subvencionar els humans exclosos

Aquest passat mes de març, l’eurodiputada socialista Delvaux va declarar que si escasseja la feina s’ha d’assegurar al ciutadà un ingrés per a tenir una vida digna. A Espanya hi ha 18 milions de treballadors segons l’última enquesta de població activa (EPA), i és molt probable que molts, a termini mitjà, i encara que vulguin, no puguin treballar, alerta Viader. «La renda universal podria acabar sent imprescindible per als exclosos laborals i per a mantenir l’estat del benestar», afirma. 

«Pot ser part de la solució –corrobora Serradell‒, però hauria de ser prou generosa per a anar més enllà de les necessitats humanes bàsiques». És tan important produir productes barats com que algú pugui comprar-los, és a dir, que tingui certa capacitat adquisitiva.

El meu cap és un robot

El 2020, el 26% dels llocs de feina seran ocupats per robots. «En els propers anys trobarem un alt grau d’interacció a les nostres feines amb sistemes automàtics i robotitzats», afirma Viader. Un estudi de la Universitat de Manitoba al Canadà va estudiar les interaccions robots-humans que es poden donar a la feina i va concloure que els empleats són més propensos a respondre ordres d’androides que no d’humans. «En general, tendim a pensar que una màquina, programada amb precisió, no s’equivoca. Confiem més en un robot que en el nostre judici, o si més no el revisem quan no coincideix amb el de la màquina», afirma Gina Aran, professora col·laboradora del màster de Gestió i Direcció de Recursos Humans de la UOC.

Els robots, però, no aporten cap tipus d’interacció social a la feina. L’experta alerta que la interacció és necessària per dues raons: per una banda, implica la generació de noves idees i la millora de processos, i per una altra, contribueix a la salut psicològica i emocional del treballador. «Un problema que sembla que en poc temps es resoldrà: alguns experts afirmen que el 2050 seran capaços de socialitzar-se i serà gairebé impossible diferenciar un humà d’un androide», conclou l’experta.

#expertsUOC

Foto del professor Enric Serradell López

Enric Serradell López

Professor dels Estudis d'Economia i Empresa
Director dels programes de l'àrea MBA i Funció Directiva

Expert/a en: Intangibles, cultura corporativa, direcció d'empreses, aprenentatge virtual (e-learning), ludificació (gamification) i simuladors.

Àmbit de coneixement: Organització d'empreses.

Veure fitxa

Daniel Viader

Professor de Dret de la UOC

Expert/a en: hahahaha

Àmbit de coneixement: Organització d'empreses.