Baixar una pel·lícula de cent minuts al mòbil en menys d’un segon, fer videotrucades en 3D amb hologrames, veure la sèrie preferida des del cotxe en temps real i un impuls a la conducció autònoma o a la telemedicina són només algunes de les múltiples opcions que oferirà la tecnologia 5G, la nova generació de xarxes de comunicació sense fils, que substituirà la 4G i que es podria començar a desplegar a partir de l’any 2020. Segons la companyia de telefonia Huawei, dels set mil milions de mòbils que hi ha connectats a internet actualment es passarà a cent mil milions de dispositius l’any 2025 gràcies a aquesta tecnologia i a la connexió a la xarxa de molts més objectes de la vida quotidiana, com ara cotxes, electrodomèstics, rellotges, etc.
Els experts afirmen que la tecnologia 5G és una necessitat tenint en compte que el nombre de dispositius que es connecten a la xarxa mòbil no para de créixer i que el trànsit de dades creix a un ritme d’un 45% l’any. «La capacitat actual de les xarxes quedarà obsoleta els anys vinents a causa principalment de la connexió massiva de milers de milions de dispositius a la xarxa, cosa que es coneix com a internet de les coses», explica Joan Melià, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Xavier Vilajosana, també professor d’aquests estudis i investigador del grup de recerca Wireless Networks (WiNe), afegeix que «l’espectre de telecomunicacions no és infinit» i, si hi ha un creixement sostingut de dades com el que hi ha actualment, deixarà de funcionar. La tecnologia 5G donarà resposta a aquest escenari que implicarà una revolució, ja que canviarà la manera de viure, de comunicar-se o fins i tot de treballar.
Millora en la velocitat de connexió
Un dels avantatges que percebrà l’usuari final és que guanyarà velocitat de connexió, cent vegades més ràpida que amb la tecnologia actual, segons destaca Vilajosana. «Aquesta velocitat de connexió serà més estable i de més capacitat, i arribarà a deu gigabits per segon de manera puntual, velocitat que permetrà, per exemple, la transmissió de vídeos a resolucions més altes que els actuals televisors 4K», afegeix Melià. El format 4K, o d’ultra alta definició, és un tipus de tecnologia que incorporen alguns televisors, que donen més profunditat, contrast i sensació de moviment real gràcies al fet que ofereixen imatges de fins a vuit milions de píxels i cinquanta fotogrames per segon en comptes dels vint-i-cinc habituals.
La velocitat real de les connexions dels usuaris amb 5G podria arribar a 1.000 Mbps. Amb 4G és de 300. Així, per exemple, una pel·lícula en format 4K amb la tecnologia 5G trigaria cinc segons a baixar. Amb la tecnologia 4G tarda cinc minuts.
Una de les principals millores de la tecnologia 5G serà la reducció de la latència, el temps de resposta que triga un dispositiu des que se li dona una ordre fins que l’executa, que es preveu que sigui de només un mil·lisegon. El professor Melià explica que amb la tecnologia actual poden passar aproximadament cinquanta mil·lisegons des que un usuari fa una petició a la xarxa fins que en rep la resposta. «Aquesta diferència, que per a una persona és imperceptible, és vital per al funcionament correcte d’aplicacions que necessiten una resposta immediata, com ara la conducció autònoma, aplicacions de seguretat o l’operació de dispositius de gran precisió a distància és el cas de la telemedicina», explica.
La reducció del 90% del consum d’energia de la xarxa permetrà que els objectes connectats funcionin més temps. Les bateries de les màquines tindran una vida de fins a deu anys.
Els cotxes del futur
La reducció de la latència serà vital per al bon funcionament dels cotxes autònoms i evitar accidents. El professor Vilajosana explica que ja hi ha vehicles que disposen de serveis de connectivitat a la xarxa. El nou Ibiza, per exemple, té un detector de fatiga, control de distància automàtic amb frenada d’emergència automàtica o protecció de vianants. Vilajosana explica que la tecnologia 5G farà que via i cotxe estiguin permanentment comunicats per mitjà d’uns sensors i permetrà coses no vistes mai fins ara: per exemple, el vehicle t’avisarà si a sis-cents metres hi ha un embús o si has de fer una frenada brusca perquè vint metres més endavant hi ha gel a la calçada. Que la latència, el temps de resposta, sigui de només un mil·lisegon és vital per a poder reaccionar ràpidament. «La tecnologia actual no permet donar resposta a aquestes necessitats i la 5G es dissenya per a poder-ho fer», afirma Melià. Els jocs en línia, les videoconferències o les operacions quirúrgiques remotes també es beneficiaran d’aquesta reducció de la latència.
La internet de les coses
Però al marge de les millores en la velocitat de dades, aquesta tecnologia permetrà connectar un ampli ventall de dispositius a la xarxa, cosa que es coneix com a internet de les coses. Per exemple, segons un informe de l’empresa mundial de seguretat digital Gemalto, la tecnologia 5G multiplica per cent el nombre de dispositius connectats per unitat en comparació amb la 4G LTE: electrodomèstics, sistemes de reg de plantes, alarmes, rellotges, dispositius portables com braçalets, roba o ulleres, etc.
El 2018, primeres proves a l’Àsia
Les dates d’implantació del sistema 5G varien segons els països. S’estima que l’any 2020 es podrien veure les primeres antenes a Europa d’aquesta nova generació cel·lular, si bé els Estats Units o els països asiàtics es podrien convertir en els primers a implantar-la. Corea del Sud treballa per llançar-ne una prova en els Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang, l’any que ve. Segons explica el professor Vilajosana, a Europa se n’estan fent algunes proves a països com Holanda i Alemanya. A Espanya, segons els experts, podria arribar-hi pels volts de l’any 2020, si bé actualment la previsió del Govern espanyol és completar la cobertura de 4G i de la banda ampla fixa. Aquest mes d’octubre, el Govern espanyol ha aprovat ajudes per a estendre la banda ampla en zones de baixa densitat de població. El programa, la implantació del qual és prevista fins al 31 de desembre de 2020 amb dos anys prorrogables, és destinat a facilitar de manera immediata l’accés a internet d’alta velocitat en àrees que tenen una cobertura inferior a 10 Mbits/s. S’estima que aquesta deficiència de cobertura afecta el 10% de la població, uns 1,8 milions de cases, el 70% de les quals és en pobles de menys de cinc mil habitants.
A l’Amèrica del Sud, la tecnologia hi podria arribar dos anys després del primer llançament a escala mundial, és a dir, cap a l’any 2022. Segons el sindicat de telecomunicacions Foetra, actualment la majoria d’usuaris utilitza xarxes mòbils 3G, si bé la 4G va creixent. El 2016 ho va fer un 121%, i va passar de 51 milions de connexions a 113. El 92% té connectivitat 3G i el 69%, 4G.
Segons un informe del fabricant de telèfons Ericsson, l’any 2022 hi haurà més de cinc-cents milions d’usuaris a tot el món amb serveis de 5G. Als Estats Units i el Canadà, el 25% dels usuaris disposarà d’aquesta tecnologia, a la regió de l’Àsia i el Pacífic serà del 10% i a Europa, del 5%. A l’Amèrica Llatina, Àfrica i Europa de l’Est la xifra serà només del 2%. El professor Vilajosana explica que la implantació d’aquesta tecnologia serà «progressiva», ja que es començarà per grans ciutats i després s’anirà cobrint la resta del territori.
S’apujarà la factura de mòbil?
La implantació de la tecnologia 5G afectarà la butxaca de l’usuari? Segons el professor Vilajosana aquesta tecnologia no farà que s’apugi la factura de mòbil. «Les factures creixen més per temes polítics que no pas per la capacitat del telèfon», explica.
Aparició de noves feines
Vilajosana subratlla que la connectivitat a alta velocitat farà que apareguin llocs de treball nous que ara no ens podem imaginar, i que aprofitaran l’onada d’aquesta tecnologia, des de fabricants de xips i persones que els integraran als telèfons mòbils fins a noves aplicacions que poden sorgir en camps com el de l’automoció o la telemedicina. Segons Qualcomm, el principal fabricant mundial de processadors, la tecnologia 5G afavorirà la creació de 22 milions de llocs de treball abans de l’any 2035.
Contacte de premsa
-
Redacció