El risc de mort després de perdre la parella es dispara durant el primer any de dol

16/11/2017
Ainhoa Sorrosal
El percentatge d'arrítmies creix fins a un 57% durant les primeres dues setmanes després de la pèrdua

És possible morir d’amor? La resposta té fonament científic i és afirmativa. Estudis que relacionen l’estat d’ànim amb trastorns de salut confirmen que hi ha una relació directa entre la tristor i l’estrès vinculats a la mort de la parella i l’aparició d’afeccions cardíaques i problemes de salut greus, que, en el cas de persones d’edat avançada, poden ser mortals.
 
«La pèrdua de la parella és un dels esdeveniments més estressants de la vida d’una persona. Durant el primer any de dol, sobretot en el cas de morts sobtades, s’incrementa el risc de tenir arrítmies; també el d’afectacions patopsicològiques que fan que el cor sigui més vulnerable a alteracions cardíaques». Aquesta és una de les conclusions de la recerca liderada per la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) i publicada recentment en la revista mèdica Open Heart. Els investigadors van fer un seguiment, durant deu anys, de 17.500 pacients i van detectar que durant els primers quinze dies després de la mort el risc d’arrítmies creixia fins a un 57%. Com a factors de risc, assenyala l’estudi, hi ha l’edat —les persones més grans de seixanta anys hi estan més exposades— i la mort sobtada
 
En la mateixa línia, l’any 2014, un estudi fet a Londres i publicat a la revista JAMA Internal Medicineafirmava que el nombre de persones que van tenir un atac de cor o un vessament cerebral era el doble que el d’un grup amb característiques idèntiques però que no havien patit la mort de la seva parella. Conclusions similars s’extreuen de la recerca que durant onze anys es va fer a la regió noruega de Nord-Trondelag. Un seguiment fet de 63.000 individus dels 97.000 veïns de la regió conclou que hi ha una vinculació estreta entre la depressió i les malalties del cor, fins al punt que el fet de tenir una depressió moderada augmenta un 40% el risc d’insuficiència cardíaca.


La síndrome del cor trencat o cardiomiopatia de takotsubo
 
La Fundació Britànica del Cor ha reconegut la síndrome del cor trencat o, pel nom científic, cardiomiopatia de takotsubo. Es tracta d’una afecció temporal en la qual el múscul del cor que bomba la sang canvia de forma i es debilita. La causa principal d’aquesta anomalia és l’estrès sobtat agut o un xoc emocional molt fort.
 
«El tret característic de la relació amb la parella és que és una relació íntima amb una altra persona amb la qual mantens una conversa permanent sobre el món. Si estàs en parella, la teva relació amb el món i amb tots els altres individus la tens en conversa amb aquesta altra persona. Ja no ets tu i el món; ets tu en conversa amb l’altre que interactues amb el món», explica el sociòleg de les emocions i investigador de la UOC Francesc Núñez.
 
Aquest sociòleg, també professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, apunta que d’aquesta manera construïm la nostra identitat. «Podem dir, metafòricament, que ens forgem l’ànima conjuntament. No és una ànima individual, sinó conjunta-social», afirma. Per això, després d’anys de «fusió» d’ànimes, la desaparició de l’altre és un drama: «s’ha trencat la conversa des de la qual interpretaves el món».
 
Des de la perspectiva de la neurociència, Diego Redolar, investigador del grup Cognitive NeuroLab de la UOC, afirma que «l’estat d’ànim té repercussió fisiològica». Aquest investigador, que ha escrit un llibre sobre com afecta l’estrès la nostra salut (L’estrès, Editorial UOC, col·lecció Vull Saber), recorda que «el sistema nerviós controla el sistema immunitari» i assenyala que hi ha estudis que demostren que també hi ha relació amb certs processos tumorals. «Sabem que l’estat anímic pot modular la resposta a un tractament», afirma. Redolar afegeix que quan passem per una situació vital molt estressant el nostre cos respon alliberant un tipus d’hormones que tenen un efecte clar sobre el nostre sistema de salut, especialment sobre el sistema cardíac i el sistema immunitari. «En un individu jove —afegeix—, l’impacte es pot traduir en una baixada del to físic i anímic important, però en casos d’edat avançada hi pot haver complicacions greus que poden acabar amb la mort».
 
En aquesta mateixa línia, Redolar, que també és professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, coincideix amb les conclusions dels diferents estudis que s’han dut a terme. «La mort de la parella és una de les situacions que genera més estrès i dolor. Amb la tensió, els nervis i la tristor el funcionament del sistema immunitari es pot trobar alterat. A més a més, veiem com durant els primers mesos de dol és més freqüent l’aparició d’afeccions cardiovasculars com taquicàrdies,infarts de cor i angines de pit amb una freqüència més alta que en la mitjana del conjunt de la població».

 

#expertsUOC

Foto del professor Diego Redolar Ripoll

Diego Redolar Ripoll

Expert/a en: Neurociència i psicobiologia (bases biològiques de l'aprenentatge, la memòria, les emocions i el reforç).

Àmbit de coneixement: Psicobiologia i neurociència.

Veure fitxa
Foto del professor Francesc Núñez Mosteo

Francesc Núñez Mosteo

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Director del programa d'Humanitats i del màster d'Art, literatura i cultura contemporànies

Expert/a en: Sociologia del coneixement i de la cultura, sociologia de les emocions.

Àmbit de coneixement: Filosofia i sociologia.

Veure fitxa