Què pot fer la ciutadania per a combatre la corrupció?

Foto: Pixabay
27/11/2017
Redacció
Aquesta pràctica irregular, sumada al frau, costa a cada espanyol entre 800 i 1.000 euros anuals

Gürtel, targetes black, Nóos, Pretòria, Palau o Innova són alguns dels protagonistes de l’imaginari col·lectiu de la corrupció al nostre entorn els últims anys. Es tracta de casos ben mediàtics, que probablement han contribuït a continuar situant aquest tipus de pràctica irregular al pòdium dels principals problemes d’Espanya segons els ciutadans: el baròmetre del CIS del mes de setembre col·loca la corrupció, com és habitual, al segon lloc de la classificació, només per darrere de l’atur.

Agustí Cerrillo, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va col·laborar a finals del 2015 en l’elaboració d’una llista de mesures que l’ONG Transparència Internacional va posar al servei dels partits polítics perquè les incorporessin als seus programes electorals de cara a les eleccions del juny del 2016. En aquell moment, el Consell d’Europa no posava bona nota a Espanya amb referència a les mesures implementades per a la prevenció de la corrupció respecte als parlamentaris, jutges i fiscals. Des d’aleshores, diu Cerrillo, «s’han adoptat diverses decisions en sintonia amb les mesures proposades», però afegeix que queda molta feina per fer i que no hi ha solucions màgiques.

Aquesta feina, recorda, no es pot deixar només en mans dels polítics, sinó que és cabdal que la ciutadania hi posi el seu granet de sorra. Encara més si es té en compte que la corrupció, sumada al frau, costa a cada ciutadà espanyol entre 800 i 1.000 euros anuals, segons dades del Sindicat de Tècnics d’Hisenda recollides al llibre Llums i taquígrafs (Pol·len Edicions). Com ens podem implicar, doncs, en la lluita contra la corrupció?


Tenir clar de què estem parlant

És el primer pas per a prendre consciència de fins a quin punt podem intercedir-hi. Malgrat que la gran corrupció, que sol ser fruit de les relacions entre polítics d’altes administracions i empresaris de grans corporacions, és un problema important, la corrupció té molts nivells i arriba fins al municipi més petit. «Podríem definir-la com l’obtenció d’un benefici, per part d’un treballador o càrrec públic, incomplint la normativa vigent aprofitant un conflicte d’interessos. És a dir, que el càrrec o treballador públic posa per davant els seus interessos propis i no l’interès públic», explica Cerrillo. Per això, no sempre estem parlant directament de diners ni de càrrecs electes. També parlem de favors i de qualsevol treballador que tingui un sou públic. Per tant, la corrupció és a tocar del dia a dia de la ciutadania.


Informar de casos que tenim a prop

De fet, «diversos estudis ens diuen que un 50% dels casos de corrupció que acaben sortint a la llum ho fan per alertes o informacions de persones properes que n’han tingut coneixement», detalla Cerrillo. Es tracta de conciutadans o de subordinats, col·legues o excol·legues dels qui cometen irregularitats. Però decidir-se a informar sobre casos propers és, encara, tot un acte de coratge. Segons el Baròmetre global de la corrupció elaborat el 2016 per Transparència Internacional, més d’un terç dels espanyols considera que els ciutadans no revelen casos de corrupció per por. Cerrillo ratifica que hi ha força desprotecció: «Ni en l’àmbit penal ni en l’administratiu hi ha mesures específiques per a protegir el denunciant de corrupció», explica. Però, afegeix, hi ha bones notícies: «El Congrés espanyol està tramitant una proposició de llei que busca facilitar la denúncia i protegir el denunciant. Fa uns mesos, l’Ajuntament de Barcelona va crear una bústia per a fer-li arribar casos d’irregularitats. I la protecció dels denunciants és un dels temes de què més es parlarà en l’àmbit de la corrupció en els propers mesos», diu. A més, el Consell d’Europa va establir el 2014 unes recomanacions per als estats que treballin en aquest sentit.


Visitar els portals de transparència

Una altra opció que l’expert posa sobre la taula és estar atents a allò que publiquen els portals de transparència de les administracions públiques. L’Estat espanyol va aprovar una llei de transparència el 2013 i Catalunya ho va fer a finals del 2014. Arran d’aquestes normes s’han desenvolupat llocs web on es pot consultar informació pública: des de contractes fins a subvencions, passant per pressupostos o informes. Es tracta, en el cas de Catalunya, de governobert.gencat.cat/ca/transparencia i, en el cas de l’Estat espanyol, de transparencia.gob.es. Cerrillo admet que «hi ha un llarg camí per recórrer» a l’hora de millorar la informació pública a l’abast dels ciutadans, però afegeix que «s’estan fent esforços perquè les administracions siguin més transparents». Tot i això, diu, «és difícil que individualment una persona, després de la seva jornada laboral o durant el cap de setmana, es dediqui a fer aquesta activitat de control». Així que proposa una altra opció per a implicar-se en la lluita contra la corrupció.


Donar suport a les entitats que es dediquen específicament a aquesta causa

Es tracta, diu l’expert, de col·laborar amb organitzacions «la feina de les quals és fer aquesta activitat de control». I, com a exemple, posa la Fundación Civio, una ONG que desenvolupa aplicacions que faciliten la transparència pública. «Analitzen cada dia el Butlletí Oficial de l’Estat, cosa inassolible per a un ciutadà individual, i n’ordenen les informacions en un format entenedor», detalla. «A més, si identifiquen irregularitats, ho traslladen als òrgans adequats, sigui la mateixa administració pública, la fiscalia o els jutjats», afegeix el catedràtic de la UOC. Altres entitats que treballen en aquesta línia són l’esmentada Transparència Internacional, Access Info Europe o Open Kratio.


Programes electorals i compromís compartit

A més, Cerrillo recorda que, abans d’anar a votar, els ciutadans tenen l’oportunitat de veure què diuen els programes electorals dels partits polítics pel que fa a la corrupció. En aquest sentit, al seu parer «la millor manera és prevenir-la», i «tot allò que millori la formació dels treballadors públics pot ser una eina molt útil». Després, per a identificar casos de corrupció que ja s’han produït, l’expert de la UOC aposta per «enfortir la capacitat d’investigació dels mecanismes de control, com els tribunals i les sindicatures de comptes, el Síndic de Greuges o el Defensor del Pueblo». I «vetllar per la integritat de la contractació pública». Però, insisteix, la tasca és compartida: «El més important és el compromís dels dirigents de posar tots els recursos necessaris per a lluitar contra aquesta xacra de la democràcia i el compromís cívic de les persones per a lluitar contra la corrupció».

 

#expertsUOC

Foto del catedràtic Agustí Cerrillo Martínez

Agustí Cerrillo Martínez

Catedràtic de Dret administratiu

Expert/a en: Administració electrònica, transparència i integritat pública.

Àmbit de coneixement: Dret administratiu.

Veure fitxa