Els mòbils i les tauletes, els nous mainaders tecnològics

El 50% d'infants d'entre un i dos anys ja han fet servir els telèfons mòbils per a veure dibuixos infantils

Videoconsoles, tauletes, telèfons mòbils o rellotges intel·ligents figuraran un any més en moltes de les cartes als Reis d’adolescents i també d’infants. Però tots aquests ginys electrònics que formen part de la vida quotidiana de molts adults, a partir de quina edat s’han de regalar? Quantes hores d’exposició són recomanables? Quins límits han de posar els pares en el seu ús? Els experts coincideixen a assenyalar que no hi ha una edat per a regalar tecnologia, si bé els pares no han de convertir aquests dispositius en «mainaders tecnològics» i han de saber posar normes d’ús i fomentar-ne un consum responsable entre els seus fills.

L’estudi Tendencias de juguetes y juego en familia en España, de l’Instituto Tecnológico del Producto Infantil y de Ocio (AIJU), constata que la meitat dels infants d’entre un i dos anys ja fan servir els telèfons mòbils per a veure dibuixos infantils. Fins fa poc, l’Acadèmia Nord-americana de Pediatria (APP) recomanava que no es fes servir cap pantalla abans de dos anys, i a partir d’aquesta edat no més de dues hores al dia. Recentment, però, l’APP ha revisat aquesta recomanació.

Entre els nous consells, s’afirma que els infants menors de divuit mesos han d’evitar l’ús de mitjans de pantalla, excepte el videoxat, i que els pares d’infants de divuit a vint-i-quatre mesos que vulguin introduir mitjans digitals han de triar programes d’alta qualitat i mirar-los amb els seus fills per a ajudar-los a comprendre el que veuen. Per a infants de dos a cinc anys, es limita l’ús de la pantalla a una hora per dia de programes d’alta qualitat i sempre han d’estar acompanyats d’adults, i per als infants de més de sis anys, aconsella als pares que posin límits sobre el temps d’ús i que s’assegurin que el joc digital no els resta hores de son o temps per a fer activitat física.


Que el joc digital no tregui temps a altres activitats

El professor de l’àrea de didàctica dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i investigador principal del projecte Smart Classroom, Guillermo Bautista, no és partidari de prohibir les pantalles a una edat determinada, si bé reconeix que el contacte amb aquests aparells hauria de ser testimonial abans dels tres o quatre anys i no aconsella regalar tauletes infantils a nens d’un o dos anys. «Cal intentar que les pantalles a aquestes edats no siguin l’estímul de joc dominant», afirma aquest pedagog, si bé reconeix que hi ha jocs que permeten fomentar a edats més avançades l’atenció i l’aprenentatge, i que és de petits quan es pot aprendre a fer un bon ús de la tecnologia i fomentar l’esperit crític.

Pel que fa a les hores d’ús, insta la família a regular el temps destinat a aquests jocs. «Per exemple, podem pactar dies i temps de joc amb els infants i, sobretot, que el temps de joc digital no els tregui temps de fer altres activitats importants, com ara fer esport, quedar amb els amics, jugar a altres coses o tenir temps per a la família». Bautista recomana als pares que no preocupin si un dia concret l’infant passa tres hores jugant amb un videojoc, de la mateixa manera que tampoc no seria preocupant si jugués a jocs de taula o fes algun esport durant aquest temps. L’estudi de l’AIJU constata que un de cada tres infants d’entre un i dotze anys dedica entre una i dues hores setmanals a entretenir-se amb la tauleta. L'informe també assegura que entre els onze i els dotze anys augmenta el nombre d'hores d'ús d'aquests ginys, fins a superar les quatre hores setmanals.  L’Associació Japonesa de Pediatria l’any 2013 va llançar una campanya que tenia com a lema «No permetis que els telèfons mòbils siguin una mainadera per als teus fills».


Regalar tecnologia, una decisió de família

El professor de metodologia de la investigació dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i investigador del grup GenTIC de l’IN3 de la UOC Julio Meneses explica que l’arribada d’una tauleta, un telèfon mòbil, una Wii o un ordinador a una llar ha de ser una «decisió consensuada amb la família» i insta els pares a fer-se aquesta reflexió abans d’adquirir aquests dispositius: «Quin és l’avantatge d’aquesta tecnologia en la vida del jove? És una oportunitat d’aprenentatge? En farà un ús actiu o passiu?». «Que aquests dispositius aterrin a la vida d’un infant, sense haver-ho consensuat abans amb ell o ella, no és la millor opció», afirma. Meneses no és partidari de regalar joguines tecnològiques com a premi del bon comportament, de les bones notes o per Nadal, sinó de consensuar la compra entre pares i fills.

Meneses reforça aquest argumentari amb dos exemples clars. «Quan regales una videoconsola, decideixes en què invertirà el temps el teu fill. Jugar a videojocs no és dolent, però cal tenir en compte que el temps que hi dedica pot competir amb el temps dedicat a altres activitats. Per exemple, si un nen és molt sedentari, regalar una videoconsola pot ser un còctel Molotov per a l’organització del seu temps. En canvi, si es fa aquest regal a un jove molt actiu, amb unes relacions socials adequades i a qui agrada fer esport, la videoconsola no li representarà cap problema», explica.

Meneses posa l’accent en la necessitat de desenvolupar un pla familiar de la tecnologia que faci compatible l’ús de les TIC per part d’infants i joves amb la dedicació del temps necessari a estudiar, a parlar amb la família, a relacionar-se amb els amics o a no restar hores de son o d’esport. «L’ús de la tecnologia ha de ser, com ho és també el de la televisió, un projecte familiar de consum responsable compartit en què les famílies han d’establir unes normes clares amb relació als moments i els llocs adequats per a fer-ho i les conseqüències de no complir-les», afirma. Per exemple, Meneses explica que es pot acordar amb l’infant que només podrà jugar a la Nintendo després de fer els deures, i, si un dia no respecta aquesta regla, cal que tinguin clar que hi ha d’haver algun tipus de sanció, com ara que l’endemà no podrà jugar.


El mòbil, no pas abans de començar l’institut

Meneses llança algunes preguntes a pares que es plantegen regalar el primer mòbil al seu fill aquest Nadal. «Quin sentit tindrà incorporar aquest aparell a la vida de l’infant o el jove? Quins són els beneficis que li ofereix i a quins riscos es pot exposar si en fa un mal ús?». En aquest sentit, pensa que l’arribada d’un mòbil a la família també ha de ser una decisió molt meditada i consensuada. Bautista situa al començament de la secundària, entorn de dotze anys, el moment de tenir telèfon mòbil, sempre que aquesta eina sigui supervisada i regulada pels adults. Bautista explica que el principal ús que els adolescents fan del mòbil és jugar, comunicar-se amb amics i participar en xarxes socials, i afegeix que el menor no hauria de tenir accés a aplicacions que no siguin adequades per a la seva edat. «Són molt importants la informació i la supervisió dels adults amb actitud educativa i no tant prohibitiva», explica. El professor Meneses no és partidari d’eliminar o capar aplicacions, sinó de promoure un ús autònom i responsable de qualsevol tecnologia que, en darrer terme, permeti desenvolupar una actitud crítica davant els continguts als quals es poden exposar els joves.

 

#expertsUOC

Foto del professor Julio Meneses Naranjo

Julio Meneses Naranjo

Expert/a en: Mètodes d'investigació quantitativa, disseny de recerques basades en qüestionaris, introducció d'internet en l'educació primària i secundària, relació dels infants i els joves amb les TIC, desigualtats digitals.

Àmbit de coneixement: Metodologia de la investigació en ciències socials.

Veure fitxa
Foto del professor Guillermo Bautista Pérez

Guillermo Bautista Pérez

Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director de programa del màster universitari de Formació de professorat d'ESO, batxillerat, FP i ensenyament d'idiomes

Expert/a en: Currículum escolar, didàctica escolar, integració i ús didàctic de les TIC a l'escola, educació per a l'ús de les noves tecnologies, tecnologies de la informació i la comunicació i família.

Àmbit de coneixement: Pedagogia aplicada.

Veure fitxa