Spotify es consolida malgrat les pèrdues econòmiques

Sembla que era ahir, però ja fa nou anys que els ciutadans de l'Estat espanyol descobrien una nova plataforma per a escoltar música per internet sense baixar-la i de franc. En aquell moment, si la provaves era només perquè algú t'hi havia convidat. Era el començament de l'expansió de la companyia sueca Spotify, que va incloure Espanya al club dels escollits per a provar el seu producte. Avui, la plataforma supera els 140 milions d'usuaris d'una seixantena de països, més de 60 milions dels quals són subscriptors de pagament: s'estalvien la publicitat entre cançons i les poden reproduir sense límit de temps. Però, malgrat el seu avanç fulgurant i malgrat que els ingressos de Spotify augmenten i es calculen en milers de milions d'euros anuals, també creixen les pèrdues d'aquest gegant de la música en directe, un món en què competeix amb Apple Music, Deezer, Napster, Amazon Music, Tidal o, als EUA, amb Pandora. Per què Spotify, líder del sector, té pèrdues? I què fa l'empresa escandinava per a sostenir-se?

«És una qüestió de marges. El benefici de Spotify és proporcional al nombre d'usuaris de pagament i als ingressos publicitaris de la versió gratuïta», argumenta Elena Neira, professora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en nous models de distribució audiovisual. «La companyia atribueix les pèrdues als elevats pagaments que ha de fer a les discogràfiques per llicències de contingut. I els artistes es queixen que els drets d'autor que reben són irrisoris. Però l'un no pot viure sense l'altre, és el peix que es mossega la cua», afegeix. «Per exemple, ara la gran font d'ingressos dels artistes són els concerts en directe, però a això també hi ajuda la reproducció en temps real: que un artista s'escolti molt el posa en òrbita, fa que la gent el vulgui veure en directe, i també acaba apareixent en més llistes de Spotify», il·lustra. Alhora, artistes combatius amb la plataforma com Taylor Swift «han acabat sucumbint, perquè estar disponible només en un lloc i no en un altre com Spotify acaba perjudicant el seu públic», subratlla.

Es tracta, doncs, de tres actors que es necessiten per a continuar vivint d'allò que fan, en un context en què la reproducció en temps real es presenta com una gran oportunitat. Ho diuen els números: els ingressos de la indústria en aquest àmbit van augmentar un 60,4% el 2016 i van ser el vehicle perquè el mercat musical global creixés un 5,9%, la taxa d'increment més ràpida des del 1997. Així ho indica l'informe mundial de la música (Global Music Report 2017) de la Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica (IFPI).

En aquest context, segons Neira, Spotify està ben situada i enfocada, malgrat que els deutes semblin encendre alarmes. «La seva prioritat és mantenir els usuaris que té i aconseguir-ne de nous», assegura. Aquesta professora de la UOC indica que, amb vista a fidelitzar tota mena d'usuaris, és clau que es concentri a fer bones recomanacions i, per tant, a potenciar les eines d'intel·ligència artificial que ho fan possible: «Les recomanacions tenen implícit l'element sorpresa, que agrada molt», diu.

Sortir a borsa i potenciar la subscripció de pagament

Paral·lelament, subratlla, la companyia ataca altres fronts que li han de permetre avançar a pas ferm per a sostenir les seves finances. Un és el salt de Spotify a la borsa, que sembla imminent i que fa mesos que es comenta: «És la seva confirmació com a jugador sòlid en la seva àrea de negoci. A més, a la pràctica els permet fer una oferta pública inicial a inversors externs, cosa que podria representar una injecció de capital abans de sortir a borsa, i establir importants sinergies amb altres "unicorns tecnològics"», explica Neira.

De fet, perquè la sortida a borsa sigui més viable, en els últims mesos Spotify ha arribat a acords amb grans discogràfiques com Universal, Warner o Sony. Aquesta experta de la UOC detalla que aquests tractes probablement busquen pagar una mica menys a les discogràfiques en canvi de potenciar els subscriptors de pagament, que gaudeixen d'avantatges, com estrenes en exclusiva, i «en els quals la clau serà la usabilitat i l'augment d'avantatges». Amb tot, Neira no creu que, com ja fan altres plataformes de consum en reproducció en temps real de música o vídeo, Spotify acabi essent només de pagament amb opció a la gratuïtat tan sols en la versió de prova: «No crec que eliminin la versió gratuïta, penso que continuaran com ara, perquè el negoci de la publicitat avui dia també és molt interesant».

Per tant, segons els pronòstics que fa aquesta professora de la UOC, els usuaris de Spotify poden estar tranquils malgrat les pèrdues econòmiques de la companyia europea: es mou a pas ferm per saltar a la borsa i créixer; els qui n'utilitzin la versió gratuïta és poc probable que perdin aquesta opció i els qui siguin subscriptors de pagament segurament aniran trobant millores perquè la companyia els vol fidelitzar.

Absorbida? És probable

De moment, Spotify no forma part de cap gran corporació, a diferència, per exemple, d'Apple Music. «És possible que l'acabin comprant», aventura aquesta professora de la UOC. «O, com a mínim, que els usuaris europeus ens trobem que la companyia ens fa ofertes com les que ja proposa als EUA, on ha creat una tarifa social per a estudiants que inclou els serveis de Spotify i els d'Hulu, una companyia de continguts de vídeo en directe», remarca aquesta experta.

El futur de la música, una evolució de l'actual reproducció en temps real

I és que la situació i les relacions empresarials actuals entorn de la música en temps real continuaran evolucionant. «Per als executius de la indústria i els mateixos artistes, la reproducció en temps real no ha reemplaçat, ni de lluny, els beneficis que reportava la venda de format físic o del digital per baixada, el model d'iTunes. Però també és veritat que serveis com Spotify, Pandora o Apple han aconseguit instaurar una cultura de pagament després de més d'una dècada de sagnia derivada de les baixades il·legals. Jo diria que la reproducció en temps real ha assentat les bases per a altres models de difondre i explotar comercialment la música», aventura Neira, que recomana a qualsevol músic, petit o gran, ser present en plataformes d'aquesta mena.