Les solteres es reivindiquen

28/12/2017
Nereida Carrillo
Augmenten les dones que trien viure soles malgrat el rebuig i la incomprensi social que encara pateixen

Un 25% de les llars a l'Estat espanyol sn unipersonals

Les dones solteres del segle XXI no s'assemblen gens a la popular protagonista de la novel·la escrita per Helen Fielding i desprs portada a la gran pantalla amb el mateix ttol, El diari de Bridget Jones. Les solteres d'avui no sn dones histriques, maldestres, obsessionades per trobar parella i que entenen el fet de viure sense compartir sostre com un fracs personal. Les solteres d'avui reivindiquen la seva tria i la seva voluntat de viure amb independncia, sense una famlia, sense fills i sense el que comporta tot plegat. Mentre la solteria es va consolidant com a forma de vida i comporta canvis socials, econmics i poltics, els experts tamb alerten que aquest model pot ser una forma ms d'imitaci de patrons masculins i que l'autonomia tan anhelada pot esdevenir una mera il·lusi.

«El procs d'igualtat de les dones s'ha fet per mitj d'un acostament als patrons culturals dels homes», explica Francesc Nez, doctor en Sociologia i professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. L'antroploga i investigadora del grup de recerca Mediaccions de la UOC Krizia Nardini hi coincideix: «La solteria s una manera de viure i una fantasia que la societat postindustrial associa ms als homes joves i adults».


Ms solteres per elecci

Mentre el model tradicional imposa un full de ruta que inclou el matrimoni, la reproducci i la cura dels fills, en els darrers anys algunes dones trien una trajectria vital diferent. S'estimen ms viure en parella sense casar-se o b escullen una vida sense parella ni descendncia. Algunes se senten orgulloses d'aquesta tria i la reivindiquen com a model de vida. Darrerament, algunes novetats editorials recullen aquestes experincies. s el cas d'All the single ladies, de la periodista i activista feminista Rebecca Traister, o de Solterona, una obra escrita per Kate Bolick que ha esdevingut tot un xit als Estats Units. En aquest darrer llibre, l'autora advoca per una vida sense els lligams del matrimoni i la famlia i anima a entendre la solteria no com un fracs de les dones, predestinades a casar-se i procrear, sin com un progrs social.

Experincies com les de Bolick o Traister sn com ms va ms freqents arreu: aquesta tendncia no solament es veu als Estats Units, on la proporci de matrimonis ha caigut del 55% l'any 2000 al 45% el 2009, sin que tamb es pot veure en altres pasos on el nombre de casaments va a la baixa. A l'Estat espanyol, segons dades de l'INE, el nombre de matrimonis ha caigut un 17% en la darrera dcada. L'any 2006 se'n van registrar 207.000, mentre que el 2016 se'n van fer poc ms de 172.000. A ms a ms, tamb segons l'INE, el nombre de llars unipersonals ja ha superat els 4,6 milions i s'ha situat en el 25% del total.


Pressions i incomprensi

Malgrat que la solteria s un model de vida com ms va ms habitual per a les dones, moltes encara pateixen la incomprensi i el rebuig social per haver triat viure sense parella i no tenir descendncia. «La solteria com a forma de vida en qu les dones no han de fer treballs de cura –domstic, relacional, reproductiu, emocional i sexual– s sancionada socialment perqu s percebuda com a egoisme i desobedincia a mandats de gnere femenins», assegura Nardini.

Les solteres, a pesar que moltes pateixen el rebuig social, es configuren com un nou grup per al qual tamb sorgeixen nous productes, noves ofertes de lleure, i es reivindiquen com un grup de pressi en l'agenda poltica. Demanen igualtat salarial, dret a l'avortament o canvis pel que fa a la legislaci sobre reproducci assistida. «En la mesura que darrere aquests comportaments hi ha una reivindicaci feminista de decidir sobre la prpia vida, hi ha tamb aquesta demanda de la igualtat, del reconeixement de drets», explica Nez.

Nardini afegeix que, juntament amb els productes de consum destinats a la parella, tamb hi ha un inters per explotar comercialment la vida en solitari, productes destinats als anomenats singles: «La solteria d'homes i dones va en auge en la societat actual, que promou l'individualisme». L'antroploga matisa, per, que tots els humans som «ssers relacionals», que necessitem els altres per a sobreviure tant econmicament com emocionalment, com en altres mbits. Nardini lamenta, per, que aquest treball relacional sempre s'hagi associat a les dones i s'hagi invisibilitzat. En aquest sentit, aquesta antroploga assegura que la solteria s'entn com una «forma de viure fora d'aquests mandats» i tamb com una construcci neoliberal que associa el poder amb «una il·lusi de llibertat entesa com a autosuficincia i lliure elecci d'un mateix».

#expertsUOC

Foto del professor Francesc Nez Mosteo

Francesc Nez Mosteo

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Director del mster d'Art, Literatura i Cultura Contempornies

Expert/a en: Sociologia del coneixement i de la cultura, sociologia de les emocions. Filosofia contempornia.

Àmbit de coneixement: Filosofia i sociologia.

Veure fitxa

Krizia Nardini

Antroploga i investigadora del grup de recerca Mediaccions de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Filosofia i sociologia.