La precarietat laboral s'instal·la a l'entorn digital

«Es busca gestor de comunitats (community manager) amb més de tres anys d’experiència en temes de comunicació corporativa. Es valorarà haver cursat un màster oficial de periodisme digital i de dades. És imprescindible que la persona candidata tingui un domini nadiu de català i espanyol i el nivell C1 d’anglès. El lloc de treball, en règim d’autònom a jornada parcial, té una remuneració de 800 euros bruts al mes. Des d’un primer moment es descartaran totes les candidatures que no compleixin els requisits indicats.»

Aquest és un dels nombrosos anuncis de feina que cada vegada són més freqüents en plataformes digitals com Infojobs. Segons el darrer informe publicat per Infojobs, elaborat juntament amb ESADE, un 63% de la població activa i un 81% de les persones que estan a l’atur consideren que avui dia les noves incorporacions a les empreses reben un salari inferior al de fa vuit anys per a un mateix lloc de treball. Podríem dir, doncs, que les plataformes digitals han normalitzat el treball precari?

Segons Gina Aran, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa, les plataformes digitals només són un reflex del que ja fa temps que està passant. «La crisi global que hem viscut ha afectat l’estabilitat del mercat laboral: s’han flexibilitzat les condicions contractuals i han augmentat la temporalitat i les feines amb baixa qualificació i remuneració», assegura.

Hi coincideix la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació Elsa Santamaría, que assenyala que la precarietat laboral cada vegada s’ha fet més visible. «Si fa temps el treball precari responia a un tipus de feina més aviat marginal dins del mercat laboral, actualment cada vegada està més generalitzat i estès», lamenta. A parer seu, algunes de les plataformes digitals que ofereixen llocs de treball «poden ser imants del treball precari», però la generalització de la precarietat laboral «és un problema greu del mercat de treball».

De fet, el mes passat CCOO va assegurar que el 90% de contractes laborals firmats actualment són temporals, i que cada vegada hi ha una tendència més àmplia als contractes laborals entre els joves, amb sous molt baixos i jornades molt llargues.

Els processos de selecció, cada vegada més personalitzats

L’expansió de les plataformes digitals de cerca de feina ha canviat totalment les regles del joc entre l’empresa i la persona candidata. Segons Aran, actualment només es publiquen una mitjana d’entre el 20% i el 25% de les vacants, ja que cada vegada és més habitual que les empreses cerquin els candidats per mitjà de les plataformes 2.0, com LinkedIn o xarxa de contactes. «A partir d’una cerca avançada amb els requisits del lloc de treball, les empreses busquen el candidat òptim, hi contacten i, si hi està interessat, es concerta una entrevista, presencial o a distància», explica.

Segons les expertes, les plataformes digitals han agilitat els processos de selecció de les empreses, ja que els responsables de recursos humans accedeixen a moltes més candidatures, incrementant així —hipotèticament— les probabilitats de trobar la persona més adequada per al lloc de treball ofert.

Les plataformes digitals també han aportat avantatges a les persones que busquen feina de manera activa, ja que aquests portals han facilitat l’accés a moltes més ofertes laborals des de qualsevol dispositiu i a un sol clic. Segons Aran, moltes feines que tradicionalment es podien aconseguir només per l’efecte boca-orella han trobat «el seu espai digital i són cada vegada més visibles».

No obstant això, Santamaría creu que l’eficàcia de trobar feina a les plataformes digitals és qüestionable. «Les ofertes publicades en aquests portals, a més de tenir molts candidats, acostumen a estar mal remunerades i a ser d’escassa qualitat, de caràcter temporal i amb jornades irregulars», critica la també experta en sociologia del treball. A més a més, assegura que les persones que solen recórrer a aquests entorns a l’hora de buscar feina són joves familiaritzats amb les noves tecnologies, i que el mètode de cerca de treball més generalitzat i eficaç segueix sent els contactes personals.

La necessitat de replantejar la legislació laboral

Les expertes coincideixen a assenyalar que urgeix una regulació laboral específica a les plataformes digitals atesa l’expansió d’ofertes de treball que es faciliten en aquests entorns. «La regulació laboral actual és insuficient per a garantir l’estabilitat del mercat de treball i que no s’ofereixin llocs de treball precaris», raona Aran.

A parer de Santamaría, el paper de les institucions és clau, però és necessari que la ciutadania i els sindicats també «rebutgin la precarietat i reivindiquin millors condicions laborals». Al seu torn, Aran lamenta que la solució a aquest problema depengui dels governs i de les condicions socioeconòmiques actuals a escala local i global. «Encara que l’explotació laboral estigui prohibida, tots sabem que hi ha empreses que se salten les lleis laborals i la porten a terme», conclou.