Els menors, les víctimes invisibles de la violència masclista

Foto: FeeLoona // Pixabay (CC)
23/01/2018
Marc Pidelaserra
8 infants han mort a mans del pare o la parella de la mare i 24 han quedat orfes aquest 2017

Els infants que viuen situacions de violència a casa tenen més risc de desenvolupar actituds masclistes i patir maltractaments quan són adults

L'assassinat d'una dona a Azuqueca de Henares (Guadalajara) el passat 28 de desembre va ser el darrer cas de víctima mortal per violència masclista, segons el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. L'any va acabar amb la xifra de 48 dones mortes a mans de la seva parella o exparella, quatre més que el 2016, tal com recull l'estadística de víctimes de violència de gènere del 2017. Però aquest any també tindrà el trist rècord d'una altra estadística: la de menors víctimes de la violència masclista. En concret, 8 nens i nenes han estat assassinats pel pare o la parella o exparella de la mare, 7 casos més que l'any anterior. A més, 24 menors han quedat orfes després que l'home assassinés la mare i després se suïcidés.

«Els infants morts o orfes són la punta de l'iceberg de la violència que molts menors pateixen en l'àmbit familiar», apunta el professor dels Estudis de Dret i expert en criminologia de la UOC Josep Maria Tamarit, que remarca que tot i aquest augment no s'ha de considerar cap tipus de dinàmica i tendència.

Segons Rocío Pina, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, s'ha de remarcar que els infants són víctimes de violència de gènere i no pas de «violència domèstica», ja que aquesta etiqueta «invisibilitza i naturalitza el fenomen i les causes i possibles solucions».


Tensió familiar i estratègia de dominació

Un dels motius que s'han estudiat des de l'àmbit de la recerca per donar resposta a aquesta realitat és la «teoria de la tensió». Tamarit explica que la presència de menors pot incrementar l'estrès i la conflictivitat entre els adults, que serveix com a factor desencadenant de la violència. «Els menors són la part feble contra la qual es pot descarregar la resposta a la tensió», afirma l'expert en criminologia.

Per a Pina, els motius d'aquesta violència radiquen en els rols, estereotips i identitats que s'han adjudicat a homes i dones tradicionalment i que han provocat la superioritat i relació de poder d'un gènere sobre l'altre. «La violència masclista és l'estratègia de dominació, l'eina que els homes utilitzen per a mantenir la posició de poder i donar continuïtat a l'ordre tradicional patriarcal de valors adquirits culturalment durant segles, que el posicionen sobre la dona i que, de retruc, acaben també afectant els membres més vulnerables de la unitat familiar en què es troben», afirma la psicòloga.


De víctimes a botxins

Amàlia Gordóvil, doctora en Psicologia i professora col·laboradora de la UOC, explica que l'experiència de créixer en un entorn de violència de gènere provoca que en la majoria d'ocasions els menors assumeixin un rol familiar totalment contraproduent i per al que no estan preparats emocionalment perquè «s'inverteix la jerarquia familiar: el fill protegeix la mare en lloc de ser ell, com a menor, la persona protegida». D'aquesta manera, el vincle que aquests infants establiran amb els pares també serà determinant i pot provocar dificultats de relació en la vida adulta.

Aquestes dificultats es tradueixen, segons els experts, en un risc major de perpetuar la violència adoptant patrons de comportament propis de la víctima o, fins i tot, de l'agressor. Segons Gordóvil, les noies són més propenses a entrar en relacions de violència de gènere, i els nois tenen un risc més alt de desenvolupar «conductes violentes i masclistes en l'edat adulta». Per la seva banda, Rocío Pina explica que els infants aprenen aquestes conductes violentes i patrons de relació conflictius, fet que d'adults fa que «acceptin i exerceixin violència com a mètode per a la resolució de conflictes».


Més implicació dels centres educatius

Els símptomes que presenten els nens i nenes víctimes de violència masclista poden anar des d'explosions de ràbia i trastorns de conducta a una inhibició i falta d'espontaneïtat que no és pròpia de la infantesa. El ministeri va realitzar l'estudi Les víctimes invisibles de la violència de gènere, en què s'estudiava l'experiència viscuda per 160 menors, i en el qual el 99,4% dels entrevistats presentava algun tipus d'alteració psicològica.

A més, la professora Pina apunta que els menors poden presentar conseqüències en diversos àmbits com:

• Conseqüències físiques (retard en el creixement, alteracions del son o de la alimentació)

• Conseqüències emocionals (depressió, ansietat, baixa autoestima, pors)

• Problemes cognitius (pitjor rendiment acadèmic, dèficit d'atenció i concentració i símptomes traumàtics)

• Problemes de conducta (falta d'habilitats socials, agressivitat, delinqüència...)

El professor Tamarit considera que les institucions educatives s'han d'implicar més en la prevenció i també en la detecció i comunicació dels casos de violència «perquè són les que tenen més contacte amb els menors fora de l'àmbit familiar». També demana que les administracions vetllin pel compliment de la llei i els protocols, i implementin «programes basats en la justícia restaurativa» que permetin intervenir sobre tot el grup familiar per tractar les causes i les conseqüències de la violència.

En aquest mateix aspecte, Rocío Pina assegura que s'han d'endurir i reforçar els recursos i serveis de la Llei de violència masclista, i que s'ha d'elaborar una normativa adequada que reconegui els seus drets com a víctimes directes d'aquest fenomen. «S'ha de protegir efectivament les dones perquè només amb la protecció integral de la dona s'aconseguirà la protecció dels menors que pateixen i viuen en aquest entorn», afirma la professora.

#expertsUOC

Amalia Gordóvil Merino

Professora col·laboradora dels Estudis de Piscologia i Ciències de l'Educació

Expert/a en: Avaluació i intervenció psicològica en l'àmbit d'infància, adolescència i família des de l?enfocament familiar-sistèmic.

Àmbit de coneixement: Psicologia infanto-juvenil i familiar.

Veure fitxa
Foto del catedràtic Josep Maria Tamarit Sumalla

Josep Maria Tamarit Sumalla

Catedràtic de Dret Penal
Director del programa de Criminologia

Expert/a en: Victimologia, justícia restaurativa, sancions penals i justícia transicional.

Àmbit de coneixement: Dret penal i criminologia.

Veure fitxa

Rocío Pina

Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Dret penal i criminologia.

Enllaços relacionats