21/2/18 · Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions

La meitat de la població no sap fer servir internet

La renda familiar i el nivell d'estudis aguditzen la desigualtat social en les competències digitals
Foto: <a href="https://unsplash.com/photos/KbR06h9dNQw" target="_blank">Jezael Melgoza // Unsplash (CC)</a>

A Espanya, el 14% de la població adulta no ha fet servir mai internet, i entre els que sí que la fan servir, el 45,3% no té cap competència digital o un nivell molt baix. Ho indica el darrer estudi de l’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (ONTSI), que, malgrat que marca una tendència a l’alça en l’accés a la xarxa, també constata que pràcticament la meitat de la població d’entre setze i setanta-quatre anys té força desconeixement de les potencialitats de l’eina.

El 69% dels internautes es connecten diàriament a la xarxa, l’11% ho fa setmanalment i gairebé un 5%, menys d’un cop per setmana. «Connectar-se menys d’una vegada a la setmana ja allunya una persona dels beneficis més estratègics d’internet: informació, aprenentatge autònom, participació política, cura activa de la pròpia salut i l’envelliment, oportunitats de socialització i, per descomptat, ocupabilitat», apunta el professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Ismael Peña-López.

L’ONTSI classifica les competències digitals en quatre apartats: informació (copiar o moure fitxers al núvol, relacionar-se amb els webs de les administracions públiques, cerca d’informació sobre béns i serveis i sobre salut), comunicació (enviar i rebre correus electrònics, participar en xarxes socials, fer videotrucades, disposar d’un blog), resolució de problemes (comprar en línia, fer servir la banca electrònica, instal·lar i configurar aplicacions) i programari (fer servir processadors de textos o fulls de càlcul, crear presentacions, conèixer el llenguatge de programació).

Del total d’internautes, només el 31% té unes capacitats superiors a les bàsiques, és a dir, que pot dur a terme diverses accions de les esmentades anteriorment. La resta (un 69%) té dificultats serioses per a saber si una notícia és falsa, per a gestionar més bé la seva salut, per a aprendre amb internet, per a participar més en democràcia o per a tenir una estratègia d’ocupabilitat basada en la xarxa. «La majoria de la població té a casa o a la butxaca una eina que s’escapa del seu control i d’un potencial que supera la seva comprensió», afirma aquest expert en societat de la informació i el coneixement, que considera que un dels factors determinants per a explicar aquesta situació ―que, a més, es cronifica amb el temps― és la renda familiar.


Conseqüència i causa de l’exclusió social

L’estudi remarca que les persones que fan un ús més intensiu d’internet i que tenen més competències digitals són les que disposen de rendes més altes, i viceversa. Dels internautes que tenen una renda familiar inferior als 900 euros mensuals, més del 40% no té competències en comunicació i informació; més del 50% no té cap coneixement en competències de resolució de problemes, i més del 60%, en programari. «El baix nivell d’ús d’internet és alhora conseqüència i causa de l’exclusió social», explica Peña-López, que considera que tot aquest segment de població té les possibilitats d’inclusió vetades. «Aquesta divisòria digital es convertirà, si no ho és ja, en un nou vector de desigualtat social», afirma Peña-López.


Forçar l’aprenentatge digital

Per a revertir aquesta situació, les administracions públiques, les empreses i la comunitat educativa han de fomentar proactivament l’aprenentatge de competències digitals. El professor Peña-López proposa tres línies d’acció:

  • La inclusió en la formació reglada d’accions d’aprenentatge que incloguin la competència digital. Més enllà d’assignatures d’informàtica, s’haurien d’incorporar aquestes capacitats en tots els àmbits de formació transversalment.
  • Formació en competències digitals en els centres de treball. El món de l’empresa ha de formar els seus treballadors i no esperar al reemplaçament generacional natural, que es dona a poc a poc.
  • La digitalització dels serveis que ofereix l’Administració (formatius, sanitaris, judicials, econòmics, etc.). D’aquesta manera, indirectament, els ciutadans es veuran amb la necessitat de millorar les seves competències per a fer servir aquests serveis.

 

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits