2/3/18 · Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions

Les dificultats de la implantació del 5G a Espanya

La manca d'infraestructura i la feble aposta de les administracions alentirà el procés de transició i els beneficis d'aquesta tecnologia
Foto: <a target="_blank" href="https://unsplash.com/search/photos/telecommunication?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Echo Grid / Unsplash (CC)</a>

L'edició present del Mobile World Congress de Barcelona ha estat l'escenari de la presentació de la tecnologia 5G, l'evolució de la connectivitat sense fil a internet. Empreses com Seat o SK Telecom han presentat prototips de vehicles autònoms i Huawei ha revelat com serà el primer router domèstic que funcionarà a velocitat 5G. L'horitzó de l'encesa d'aquesta tecnologia a Europa és el 2020, però la multitud de canvis en l'espectre radioelèctric, de legislació i d'infraestructura per tal que funcioni fa que la implantació del 5G a l'Estat sigui tot un repte.


Què és el 5G?

Una innovació que ha de permetre tres grans millores:

- Augment de la velocitat de connexió: es preveu que el 5G pugui oferir velocitats de connexió cent vegades més ràpides que les actuals, fet que permetrà la baixada de dades (pel·lícules, música, reproducció en temps real, documents) a una velocitat molt més elevada.

- Reducció de la latència: el temps amb què s'envia un paquet de dades per internet i se'n rep la resposta es reduirà dràsticament, ja que arribarà a ser de tan sols un mil·lisegon. Això permetrà dur a terme operacions telemàtiques pràcticament en temps real, fet que pot afavorir la conducció de vehicles o les intervencions quirúrgiques a distància.

- Més dispositius connectats alhora: el 5G, a més, ha de facilitar que cada cop hi hagi més usuaris i objectes connectats a la xarxa al mateix temps, sense interrupcions de senyal i a una velocitat elevada. Així, telèfons, electrodomèstics, vehicles, rellotges, semàfors, etc. podran estar connectats i transmetre dades constantment.

«El nou escenari és la internet de les coses: tots els aparells connectats a la xarxa tant a casa com al carrer», explica el director del màster universitari de Desenvolupament d'Aplicacions per a Dispositius Mòbils de la UOC, Carles Garrigues. «Per a cobrir aquesta demanda necessitem l'evolució cap a aquesta cinquena generació», afegeix. Tot i això, encara hi ha diversos passos pendents per tal que Espanya pugui acollir aquesta tecnologia com es fa a la resta de països. Carles Garrigues els explica a continuació.


Moure els canals de la TDT

El 2020 és l'any en el qual es preveu encendre el 5G, moment en què la tecnologia començarà a funcionar per a donar servei real als usuaris. Aquest també serà el moment en el qual la TDT s'haurà de moure fora dels 700 MHz per a deixar espai per al 5G, que necessita molta amplada de banda per a funcionar. Així, el Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital haurà d'afrontar una nova reforma de l'espai radioelèctric i les operadores hauran d'invertir per a renovar els seus canals.

«Durant la primera meitat del 2018 hauríem de veure la licitació de llicències d'ús de l'espectre radioelèctric», explica Garrigues, que afegeix que és possible que les primeres llicències es donin per a bandes entre els 1,5 i 3,6 GHz, «i més endavant caldrà licitar també la banda dels 700 MHz».


Definir l'estàndard del 5G

Fins ara, les companyies que han desenvolupat aquesta tecnologia ho han fet amb els seus propis criteris i sense un estàndard consensuat. «Per a finals del 2018 és prevista la publicació de l'estàndard 5G Standalone, que definirà com és una xarxa amb tecnologia totalment 5G», explica Garrigues, que considera que operadores i ens reguladors s'haurien de posar d'acord durant aquest primer tram d'any per a complir amb els terminis.


Invertir en infraestructura

Durant el 2019 és previst el desplegament massiu d'infraestructura 5G. Això vol dir que les operadores hauran de fer la inversió més forta que es requereix per a poder donar cobertura a bona part del territori: renovació i col·locació d'antenes, definició dels serveis que oferiran amb el 5G, polítiques comercials, etc. Les operadores i les administracions s'hauran de tornar a posar d'acord per a pactar com es farà aquesta inversió, quins costos assumirà cadascú i quins seran els terminis d'execució.


Consolidar les proves pilot

Finalment, per tal de treure profit d'aquesta nova xarxa, les administracions públiques «han de fer un pas més i consolidar les diverses proves pilot que hem anat veient a les nostres ciutats amb vista a desenvolupar ciutats més intel·ligents», explica Garrigues. La gestió de la mobilitat, l'enllumenat públic, la seguretat ciutadana i els recursos hídrics són aspectes que es podran «desenvolupar massivament gràcies a aquesta xarxa 5G, però els ajuntaments han anat poc més enllà de projectes inicials i proves sense gaire continuïtat», afirma l'expert.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits