El World Wide Web arriba al 29è. aniversari
El nombre d'usuaris de les xarxes socials ha crescut el 13% el darrer any fins a arribar a 3.196 milions a tot el món, segons el darrer estudi Digital 2018, de l'agència We Are Social i la plataforma de gestió de xarxes socials Hootsuite. Cada minut s'hi registren 660 usuaris nous i el temps que els espanyols hi passen connectats supera la xifra de 90 minuts diaris. Les Filipines n'encapçala el rànquing, amb prop de 4 hores. Alguns estudis recents revelen que fer un ús passiu d'aquestes xarxes accentua la possibilitat de patir angoixa, si bé altres tesis ho neguen.
Cada dia, durant l'any passat, prop d'un milió de persones va començar a fer servir les xarxes socials per primer cop. Facebook és de molt la xarxa social més utilitzada, amb 2.167 milions d'usuaris. Els usos que es donen a aquesta plataforma han evolucionat amb el pas dels anys. El professor Ferran Lalueza, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, constata que cada vegada més les xarxes socials s'han convertit en un aparador de la pròpia vida, més que en una eina de comunicació per a posar-se en contacte amb els amics separats per la distància. «D'uns quants anys ençà, tendim més a exhibir-nos que no pas a interessar-nos de debò pel que ens mostren els altres», explica. És una tendència que pot comportar alguns «perills», com ara que les xarxes socials esdevinguin «més un monòleg que no pas un diàleg». En general, explica Lalueza, «parem poca atenció al que els nostres contactes ens expliquen de la seva pròpia vida, i els "m'agrada" que fem moltes vegades són una simple acció de cortesia per a mantenir la il·lusió que dialoguem, però en el fons anem a la nostra».
Lalueza explica que, en general, tendim a mostrar a la xarxa la cara de més èxit i més amable de la nostra vida. «No és una visió real, sinó una versió maquillada, perquè tots tenim coses dolentes», afirma. En aquesta línia, un estudi publicat el gener del 2017, coordinat per l'investigador de la Universitat de Maastricht Philippe Verduyn, apunta que un ús passiu molt intens de les xarxes socials augmenta negativament el benestar subjectiu. «L'ús passiu de les xarxes socials és un terreny fèrtil per a l'enveja», detalla l'estudi. Per a Verduyn, els actes de monitorar la vida d'altres persones a Facebook, llegir-ne les piulades a Twitter o mirar-ne imatges a Instagram sense interactuar-hi són usos passius i poden afectar el benestar subjectiu, si l'usuari es compara constantment amb el que fan els altres. Per contra, altres estudis, com el publicat per la investigadora Sarah Jensen aquest 2018, qüestionen que el fet de fer un ús intensiu de les xarxes socials doni com a resultat un augment de l'angoixa, la depressió o la solitud.
El web, un invent de fa menys de trenta anys
El professor d'informàtica de la UOC César Pablo Córcoles detalla que el World Wide Web (WWW), del qual el dia 12 de març es compleix el 29è. aniversari, va néixer l'any 1989 gràcies a l'investigador britànic Tim Berners-Lee, quan treballava al Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) de Ginebra. Córcoles explica que cal diferenciar entre internet i el web. «Internet és una xarxa que connecta ordinadors i és anterior al web», afirma. Explica que va néixer el 29 d'octubre del 1969 quan es va establir per primer cop una connexió entre la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i l'Stanford Research Institute, emplaçat prop de San Francisco. En canvi, el web «és un conjunt de documents que s'escriuen en llenguatge HTML i que tenen la particularitat que es poden enllaçar els uns amb els altres». En altres paraules, quan entrem a internet, els enllaços que hi apareixen (de text, d'imatges o de so) que ens fan saltar d'una pàgina a una altra són la característica fonamental i definidora del web. «Encara que ara això ens sembli molt natural, als anys noranta del segle xx era del tot revolucionari, perquè no s'havia implantat mai de manera útil», explica.
El 20% d'espanyols no es connecta mai o gairebé mai al web
Actualment, hi ha més de 4.000 milions de persones a tot el món que fan servir internet gràcies, en part, a l'augment dels telèfons intel·ligents. La taxa de penetració, però, varia considerablement: mentre que a zones de l'Àfrica central és solament del 12%, a l'Europa occidental és del 90%. Els espanyols destinem més de 5 hores al dia a estar connectats a internet, segons l'estudi Digital 2018. Malgrat això, a Espanya hi ha 4,8 milions de persones d'entre 16 i 74 anys que mai han fet servir internet, xifra que significa el 14% de la població total d'aquesta franja d'edat, segons l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació. Si a aquesta xifra s'hi sumen els que s'hi connecten menys d'una vegada a la setmana, que són el 4,6% del total de població, es pot dir que 20 de cada 100 persones no s'hi connecten mai o gairebé mai. Una anàlisi feta pel professor Ismael Peña-López, dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, posa en relleu que el 25% de la gent que es connecta té una competència digital molt baixa, ja que amb prou feines sap per a què serveix internet. Les raons per a viure al marge d'internet són diverses, segons Córcoles: des de persones que no hi veuen la utilitat o que pensen que és una eina molt complicada, fins a gent gran, gent que està en situació d'exclusió social o persones que, malgrat que tenen un nivell adquisitiu elevat, se'n volen mantenir al marge.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció