Les xarxes socials sumen 660 usuaris nous cada minut

Foto: Clia Atset
08/03/2018
Redacci
Alguns estudis apunten que fer un s passiu de les xarxes accentua la possibilitat de tenir angoixa

El World Wide Web arriba al 29. aniversari

El nombre d'usuaris de les xarxes socials ha crescut el 13% el darrer any fins a arribar a 3.196 milions a tot el mn, segons el darrer estudi Digital 2018, de l'agncia We Are Social i la plataforma de gesti de xarxes socials Hootsuite. Cada minut s'hi registren 660 usuaris nous i el temps que els espanyols hi passen connectats supera la xifra de 90 minuts diaris. Les Filipines n'encapala el rnquing, amb prop de 4 hores. Alguns estudis recents revelen que fer un s passiu d'aquestes xarxes accentua la possibilitat de patir angoixa, si b altres tesis ho neguen.

Cada dia, durant l'any passat, prop d'un mili de persones va comenar a fer servir les xarxes socials per primer cop. Facebook s de molt la xarxa social ms utilitzada, amb 2.167 milions d'usuaris. Els usos que es donen a aquesta plataforma han evolucionat amb el pas dels anys. El professor Ferran Lalueza, dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC, constata que cada vegada ms les xarxes socials s'han convertit en un aparador de la prpia vida, ms que en una eina de comunicaci per a posar-se en contacte amb els amics separats per la distncia. «D'uns quants anys en, tendim ms a exhibir-nos que no pas a interessar-nos de deb pel que ens mostren els altres», explica. s una tendncia que pot comportar alguns «perills», com ara que les xarxes socials esdevinguin «ms un monleg que no pas un dileg». En general, explica Lalueza, «parem poca atenci al que els nostres contactes ens expliquen de la seva prpia vida, i els "m'agrada" que fem moltes vegades sn una simple acci de cortesia per a mantenir la il·lusi que dialoguem, per en el fons anem a la nostra».

Lalueza explica que, en general, tendim a mostrar a la xarxa la cara de ms xit i ms amable de la nostra vida. «No s una visi real, sin una versi maquillada, perqu tots tenim coses dolentes», afirma. En aquesta lnia, un estudi publicat el gener del 2017, coordinat per l'investigador de la Universitat de Maastricht Philippe Verduyn, apunta que un s passiu molt intens de les xarxes socials augmenta negativament el benestar subjectiu. «L's passiu de les xarxes socials s un terreny frtil per a l'enveja», detalla l'estudi. Per a Verduyn, els actes de monitorar la vida d'altres persones a Facebook, llegir-ne les piulades a Twitter o mirar-ne imatges a Instagram sense interactuar-hi sn usos passius i poden afectar el benestar subjectiu, si l'usuari es compara constantment amb el que fan els altres. Per contra, altres estudis, com el publicat per la investigadora Sarah Jensen aquest 2018, qestionen que el fet de fer un s intensiu de les xarxes socials doni com a resultat un augment de l'angoixa, la depressi o la solitud.


El web, un invent de fa menys de trenta anys

El professor d'informtica de la UOC Csar Pablo Crcoles detalla que el World Wide Web (WWW), del qual el dia 12 de mar es compleix el 29. aniversari, va nixer l'any 1989 grcies a l'investigador britnic Tim Berners-Lee, quan treballava al Laboratori Europeu de Fsica de Partcules (CERN) de Ginebra. Crcoles explica que cal diferenciar entre internet i el web. «Internet s una xarxa que connecta ordinadors i s anterior al web», afirma. Explica que va nixer el 29 d'octubre del 1969 quan es va establir per primer cop una connexi entre la Universitat de Califrnia a Los Angeles (UCLA) i l'Stanford Research Institute, emplaat prop de San Francisco. En canvi, el web «s un conjunt de documents que s'escriuen en llenguatge HTML i que tenen la particularitat que es poden enllaar els uns amb els altres». En altres paraules, quan entrem a internet, els enllaos que hi apareixen (de text, d'imatges o de so) que ens fan saltar d'una pgina a una altra sn la caracterstica fonamental i definidora del web. «Encara que ara aix ens sembli molt natural, als anys noranta del segle xx era del tot revolucionari, perqu no s'havia implantat mai de manera til», explica.


El 20% d'espanyols no es connecta mai o gaireb mai al web

Actualment, hi ha ms de 4.000 milions de persones a tot el mn que fan servir internet grcies, en part, a l'augment dels telfons intel·ligents. La taxa de penetraci, per, varia considerablement: mentre que a zones de l'frica central s solament del 12%, a l'Europa occidental s del 90%. Els espanyols destinem ms de 5 hores al dia a estar connectats a internet, segons l'estudi Digital 2018. Malgrat aix, a Espanya hi ha 4,8 milions de persones d'entre 16 i 74 anys que mai han fet servir internet, xifra que significa el 14% de la poblaci total d'aquesta franja d'edat, segons l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i la Societat de la Informaci. Si a aquesta xifra s'hi sumen els que s'hi connecten menys d'una vegada a la setmana, que sn el 4,6% del total de poblaci, es pot dir que 20 de cada 100 persones no s'hi connecten mai o gaireb mai. Una anlisi feta pel professor Ismael Pea-Lpez, dels Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC, posa en relleu que el 25% de la gent que es connecta t una competncia digital molt baixa, ja que amb prou feines sap per a qu serveix internet. Les raons per a viure al marge d'internet sn diverses, segons Crcoles: des de persones que no hi veuen la utilitat o que pensen que s una eina molt complicada, fins a gent gran, gent que est en situaci d'exclusi social o persones que, malgrat que tenen un nivell adquisitiu elevat, se'n volen mantenir al marge.

#expertsUOC

Foto del professor Ferran Lalueza Bosch

Ferran Lalueza Bosch

Expert/a en: Comunicaci de crisi, comunicaci corporativa, xarxes socials, responsabilitat social corporativa, comunicaci persuasiva a internet.

Àmbit de coneixement: Comunicaci, relacions pbliques, social media i periodisme.

Veure fitxa
Foto del professor Csar Pablo Crcoles Briongos

Csar Pablo Crcoles Briongos

Professor dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci
Director del postgrau de Desenvolupament d'Aplicacions Web

Expert/a en: Web, desenvolupament web, estndards, gestors de continguts i aprenentatge virtual (e-learning) de les matemtiques.

Àmbit de coneixement: Desenvolupament web, cincies i matemtiques.

Veure fitxa