Deu consells per triar universitat

Foto: Unsplash/ John Schnobrich
12/03/2018
Redacci
Els pedagogs recomanen escollir la facultat que encaixi millor amb els valors i preferncies personals

Durant el curs passat es van impartir a l’Estat espanyol 2.781 graus, 3.772 msters i 1.105 doctorats repartits entre ms d’un miler de facultats, segons dades provisionals del Ministeri d’Educaci, Cultura i Esport. L’excs d’oferta pot arribar a ser un hndicap per als alumnes de l’Estat que ingressen per primer cop a un grau i, per tant, s’han de decidir per una universitat —l’any passat en van ser ms de 340.000. Futura, el Sal dels Msters i Postgraus, que tindr lloc el 16 i 17 de mar a Barcelona, ha de servir per a orientar els universitaris en els estudis de grau, postgrau i mster.

La professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l’Educaci de la UOC Nati Cabreradona alguns consells per a fer una bona tria partint de la base que la millor facultat s la que encaixa ms b amb els nostres valors, preferncies i manera de veure el mn.

  1. Qu vull?, per a qu serveixo?, i qu puc fer? En aquest ordre sn les tres preguntes bsiques que, segons Cabrera, l’estudiant s’hauria de fer abans de decantar-se per uns estudis i una universitat. Seguir la vocaci, deixant de banda l’alta o baixa ocupabilitat, detectar els punts forts, sigui amb l’ajuda de professors que orientin l’estudiant o amb els recursos que posen a l’abast institucions o administracions pbliques —per exemple webscom Educaweb, que donen recursos per a fer un autodiagnstic per a descobrir les prpies capacitats i ser conscient de les notes de tall—, ajudaran el futur universitari a decantar-se per uns estudis o una facultat.
     
  2. Una teranyina de rnquings. Les universitats britniques i nord-americanes ms cares i elitistes encapalen la majoria de rnquings de les millors universitats com el Times Higher Education, el Shangai Ranking o el QS. Sn els ms coneguts, per de classificacions n’hi ha centenars (per especialitats, per universitat, per tipus d’enginyeries...). Cabrera subratlla que aquest tipus de classificacions valoren ms el prestigi i impacte social de la instituci (el nombre de premis Nobel que hi han estudiat o el nombre de publicacions cientfiques que s’han produt) que no pas la docncia o la metodologia, que s el que en el fons interessa a la majoria de futurs universitaris.
     
  3. Estudiar a l’estranger? El coneixement profund d’un segon idioma s molt valorat pel mercat laboral, per per aix no cal anar a estudiar quatre anys a l’estranger. Fer un grau, postgrau o mster fora del pas s a l’abast de molt poques butxaques. Universitats que fomentin intercanvis a l’estranger o prctiques en empreses d’arreu del mn ajudaran l’estudiant a internacionalitzar-se i adquirir coneixements d’una segona llengua sense haver-se d’hipotecar tant.
     
  4. Universitats flexibles. Si l’estudiant treballa o t crregues familiars, altres obligacions o compromisos, el fet que les universitats permetin seguir els estudis de manera semipresencial, a distncia o en lnia s un valor afegit.
     
  5. Dobles titulacions, un perfil a l’ala. Com ms va ms, el mercat demana professionals que tinguin una doble titulaci: per exemple, Dret i ADE o Economia i Enginyeria. Els estudiants que optin per aquests dobles graus han de ser conscients que els estudis se’ls allargaran un parell d’anys; per tant, han de tenir clara la decisi. Cabrera explica que, si hi ha dubtes, el que s millor s fer un grau i desprs complementar els estudis amb un altre grau o un mster, o un postgrau.
     
  6. Com ms nivell educatiu, ms inserci laboral. El 90,5% dels qui han fet un doctorat tenen feina i el 84,2% dels qui han cursat un mster tamb, segons dades del primer trimestre del 2017 de l’Enquesta de Poblaci Activa recollides en l’estudi La inserci laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanes, de l’Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Un 82% dels estudiants de grau tamb aconsegueixen feina. Segons l’OCDE, la diferncia d’atur entre el nivell educatiu ms alt (doctorat) i el ms baix (educaci primria) a l’Estat espanyol s de 28 punts percentuals, mentre que al conjunt de l’OCDE s de 7 punts de mitjana. Espanya s entre els pasos de l’OCDE on la diferncia s ms accentuada.
     
  7. Programes de col·laboraci amb empreses. Amb quines empreses o institucions tenen conveni les universitats? Faciliten la inserci laboral? Promouen els intercanvis internacionals? Sn algunes de les preguntes que s’haurien de fer els futurs universitaris. No s cap secret que el que vol un estudiant s treballar i trobar feina com ms aviat millor, de manera que, si la universitat el pot ajudar en aquest primer pas, s un punt a favor.
     
  8. Una alta ocupaci avui pot ser atur dem. El panorama laboral s molt canviant i els graus que avui dia poden tenir una taxa d’ocupaci ms alta poden no tenir-la d’aqu a cinc o deu anys. Per exemple, els titulats que l’any 2014 tenien majors taxes d’ocupabilitat van estudiar Enginyeria Electrnica, Medicina, Enginyeria Automtica i Electrnica Industrial, Enginyeria Aeronutica, Naval i Ocenica. Per contra, els titulats amb pitjors ocupacions van fer Filologia Francesa, Filologia rab, Histria de l’Art, Cincies del Mar i la diplomatura de Navegaci Martima, segons recull la primera Encuesta de insercin laboral de titulados universitarios de l’INE. «L’estudiant no pot basar la seva decisi noms en l’ocupaci. Est b tenir-la en compte, per no ha de ser el factor determinant ni exclusiu», apunta Cabrera. Un exemple d’aquest mn canviant s Arquitectura, que en anys del boom immobiliari tenia un alt percentatge d’ocupaci, el qual va caure en picat amb l’esclat de la bombolla i la crisi econmica.
     
  9. Universitat pblica o privada? No sempre l’opci privada s la ms bona. El darrer estudi QS, que mesura el pes de les facultats en la classificaci de les millors universitats del mn per rees, situa 11 facultats espanyoles entre les 50 ms importants de la seva matria. D’aquestes, 8 sn pbliques.
     
  10. Models educatius innovadors. Fins fa pocs anys, la manera d’ensenyar que tenien les universitats no les diferenciava gaire les unes de les altres. Ara hi ha facultats que intenten fer propostes innovadores i motivadores per a l’estudiant, amb un alt percentatge d’aplicaci prctica en contextos reals o b simulats. «Aix pot ajudar que l’alumne tingui una experincia educativa ms gratificant», explica Cabrera.
     

 

#expertsUOC

Foto de la professora Nati Cabrera Lanzo

Nati Cabrera Lanzo

Professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci
Subdirectora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci. Directora del mster d'Avaluaci i Gesti de la Qualitat de l'Educaci Superior

Expert/a en: Avaluaci de la qualitat educativa, e-assessment, poltiques, direcci i organitzaci de l'aprenentatge virtual (e-learning).

Àmbit de coneixement: Didctica i organitzaci educativa.

Veure fitxa

Enllaos relacionats