L'atenció individualitzada de joves amb problemes personals, clau per prevenir processos de radicalització terrorista

La VIII Jornada de Criminologia posa el focus en el terrorisme de base religiosa

Entre el gener del 2013 i el setembre del 2017 els cossos i forces de seguretat de l’Estat han detingut 222 persones a Espanya acusades d’activitats terroristes d’arrel religiosa. Segons el darrer informe del Real Instituto Elcano, Barcelona és un dels focus principals de la radicalització gihadista, seguida de Ceuta, Melilla i Madrid. L’autoria dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils ha fet que societat i administracions es preguntin com és possible que nois tan joves puguin cometre aquest tipus d’actes i que les autoritats no poguessin detectar el seu procés de radicalització. El terrorisme de base religiosa centra precisament la VIII Jornada de Criminologia, que tindrà lloc aquest dijous a Barcelona.


Víctimes cada cop més joves i captadors carismàtics

L’estudi dels perfils dels terroristes que es dediquen a reclutar individus i, a la vegada, de les seves víctimes és un dels passos clau per a entendre el fenomen. «Estudiant els darrers atemptats en l’última dècada, podem observar que el reclutador acostuma a ser un home de mitjana edat, carismàtic i amb dots de lideratge i persuasió», explica el catedràtic de Dret Penal i director del programa de Criminologia de la UOC Josep Maria Tamarit. Pel que fa a les víctimes, Tamarit explica que «s’observa una tendència a captar individus cada cop més joves (entre els 21 i els 25 anys), immigrants o de segones generacions que resideixen a Occident, amb desconeixement de l’islam i amb problemes personals o socials».

Quant al procés de radicalització, Carme Guirao, graduada en Criminologia per la UOC i doctoranda sobre els processos de victimització en els casos de terrorisme de base religiosa, n’identifica quatre fases, malgrat que assenyala que no s’han d’entendre en termes seqüencials i rígids:

  • Captació: el reclutador mostra empatia i comprensió cap als problemes de la víctima i li ofereix una solució atractiva mitjançant la conversió.
  • Conversió-autoidentificació: l’individu comença a substituir la seva identitat per la del grup, amb el qual es desenvolupa compromís, col·laboració i implicació.
  • Aïllament-adoctrinament: la interacció amb el grup s’intensifica a la vegada que la teoria de la conspiració arriba al seu punt màxim.
  • Radicalització: el pensament dicotòmic entre ells-dolents i nosaltres-bons es consolida. L’individu jura fidelitat i defensa al grup, per al qual estarà disposat a morir matant.


Centrar els esforços en l’individu i no pas en el procés

Guirao explica que s’ha de «desmitificar el binomi integració-radicalització, ja que són dues realitats perfectament compatibles». D’aquesta manera, no es pot explicar la radicalització com el resultat d’una combinació entre frustració i pobresa, sinó que «els motius que poden dur la persona a ser radicalitzada són infinits», assegura.

Josep Maria Tamarit opina que és important fer entendre a la societat i a les institucions que en els joves terroristes «el comportament violent antisocial s’encavalca amb processos de victimització, per l’abús psicològic que han patit i les dificultats d’interacció amb el seu entorn familiar i social», i que per això, abans d’intervenir, cal destinar esforços a la detecció. «Hem de saber si els joves se senten part de la societat, i si no és així, per què. Cal conèixer els seus anhels i les seves perspectives de futur. Hem de treballar perquè disposin d’oportunitats i fomentar un esperit crític davant els discursos», afirma l’expert.       


VIII Jornada de Criminologia: El terrorisme de base religiosa

Per tal d’analitzar les noves formes de terrorisme, el perfil dels agressors, els mecanismes de manipulació dels adolescents i joves, els efectes de l’adoctrinament i la superposició entre la victimització i la conducta delictiva, la UOC i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) organitzen la VIII Jornada de Criminologia: El terrorisme de base religiosa, que tindrà lloc el dijous 15 de març a Barcelona (seu del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, carrer Ausiàs Marc, 40). Hi participaran, entre altres, Lluís Paradell, cap de l’Àrea Central d’Anàlisi dels Mossos d’Esquadra; Manel Roca, cap de l’Àrea d’Informació i Seguretat de la Direcció General de Serveis Penitenciaris; Montserrat Rovira Jarque, directora de la Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Maria Tamarit, director del programa de Criminologia de la UOC.

 

#expertsUOC

Foto del catedràtic Josep Maria Tamarit Sumalla

Josep Maria Tamarit Sumalla

Catedràtic de Dret Penal
Director del programa de Criminologia

Expert/a en: Victimologia, justícia restaurativa, sancions penals i justícia transicional.

Àmbit de coneixement: Dret penal i criminologia.

Veure fitxa

Carme Guirao

Graduada en Criminologia per la UOC.

Expert/a en: Doctoranda sobre els processos de victimització en els casos de terrorisme de base religiosa.

Àmbit de coneixement: Dret penal i criminologia.