La manca d'hores de son augmenta el risc de diabetis de tipus 2

La rutina de dormir poques hores té efectes obvis i immediats, com el cansament o un rendiment mental més baix, però també té conseqüències negatives per a la salut que són menys evidents. Per exemple, augmenta el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2. Ho indica un estudi publicat enguany per investigadors nord-americans després d'analitzar els resultats d'experiments duts a terme amb voluntaris. En la celebració del Dia Mundial del Son el 16 de març, diversos experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) expliquen què se sap sobre els efectes del descans nocturn en l'ús del sucre dins el cos humà i recorden la necessitat de dormir prou hores cada nit i amb la màxima qualitat possible.

La diabetis és una malaltia que provoca que el cos no reguli prou bé els nivells de glucosa (sucre) a la sang, de manera que tendeix a acumular-se o mantenir-se elevada. En el cas de la diabetis de tipus 2, el problema és que el cos no produeix prou quantitat d'insulina o no la utilitza adequadament. La insulina és l'hormona que s'encarrega de transportar el sucre a les cèl·lules perquè el facin servir com a combustible.

La de tipus 2 és la variant de la malaltia que afecta la majoria dels més de 420 milions de persones que la pateixen a tot el món. Segons alerta l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la proporció de persones adultes amb diabetis no para d'augmentar i gairebé s'ha duplicat en les últimes quatre dècades. Això és preocupant perquè la diabetis pot malmetre els ronyons, els nervis o els ulls i, al seu torn, incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars o cerebrovasculars, com és el cas de l'ictus. Però quines són les causes de la diabetis de tipus 2 i què hi té a veure la quantitat i la qualitat del son?

Se sap que la genètica influeix en la tendència a desenvolupar diabetis de tipus 2, però també se sap que la vida sedentària, i també el sobrepès i, sobretot, l'obesitat, hi tenen molt a veure. I ara, també, les hores de son: «Com indica l'estudi, tenim moltes dades que ens diuen que les persones a qui s'ha privat de dormir en condicions experimentals desenvolupen resistència a la insulina.» Ho assenyala Diego Redolar, neurocientífic i investigador del grup Cognitive NeuroLab de la UOC.

Resistència a la insulina, l'avantsala de la diabetis

«La insulina és com una clau que obre el pany de les cèl·lules per fer-hi entrar el sucre. En la resistència a la insulina, que es produeix quan tenim nivells massa alts d'aquesta hormona persistentment, la clau deixa d'encaixar perfectament en el pany, no entra prou glucosa a les cèl·lules i aquestes es queixen i en demanen més», detalla Marta Massip-Salcedo, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Per a compensar-ho, el pàncrees, l'òrgan que fabrica la insulina, en secreta més «perquè es puguin obrir més portes, encara que sigui parcialment, i acabi entrant la glucosa necessària a les cèl·lules», continua l'experta. «Però l'efecte és que el pàncrees, en aquestes condicions, acaba perdent la capacitat de secretar insulina adequadament i, per tant, els nivells de sucre a la sang es mantenen alts. És, en definitiva, l'avantsala de la diabetis», conclou.

Molts indicis i algunes incògnites

De fet, la resistència a la insulina també és un dels motius pels quals l'obesitat causa diabetis. I, al seu torn, la manca de son afavoreix l'obesitat. Tot està molt lligat, però, com subratlla Redolar, encara no es coneix exactament per què la manca d'hores de son fomenta la resistència a la insulina. El que sí que se sap, remarca, és que hi ha una part del cervell que n'és protagonista: «Quan una persona no dorm, s'activen els circuits neuronals de la vigília. Entre aquests circuits hi ha l'hipotàlem lateral, que té un grup de neurones, anomenades orexinèrgiques, que quan s'activen promouen no solament la vigília sinó també la ingesta, alhora que alenteixen el metabolisme», detalla.

«L'explicació adaptativa seria que quan tenim gana no ens podem adormir perquè hem de buscar menjar, i alhora alentim el metabolisme per gastar poc; això també explicaria que quan dormim poc ens vinguin més de gust aliments amb alt contingut calòric», afegeix. A més, s'investiga el paper que hi tenen hormones com el cortisol (que intervé en la regulació dels processos metabòlics que condueixen al consum d'energia emmagatzemada, de manera que incrementa els nivells de glucosa a la sang), la leptina (responsable de la sensació de sacietat) o la grelina (que estimula la gana).

Menjar més bé, però també dormir més bé

Sigui com sigui, sembla clar que per a evitar desenvolupar diabetis, o per a controlar la malaltia, és important no solament menjar més bé sinó també dormir més bé. «Hi ha molts intents per a tractar la diabetis i l'obesitat que se centren en la conducta de la persona, i la majoria s'han basat molt en la conducta alimentària. Potser també s'hi ha d'afegir que el son hauria de durar prou i, si és possible, no s'hauria de fragmentar», remarca Redolar.

«La bona notícia és que la resistència a la insulina és un procés que es pot revertir canviant hàbits alimentaris, de descans i d'exercici físic», indica Marta Massip-Salcedo. Pel que fa a l'alimentació, aquesta experta recorda la importància de no abusar d'aliments amb gran quantitat d'hidrats de carboni simples, com els presents en els aliments ultraprocessats, i també indica que val més no picar entre hores «perquè el pàncrees descansi i es permeti, així, que els nivells d'insulina acabin baixant entre àpats».