4/4/18 · Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Intel·ligència, empatia i la superació del dol: les lliçons d'El Petit Príncep

L'obra és el segon llibre més traduït de la història després de la Bíblia
Foto: <a href="https://unsplash.com/photos/Mmi_sUHNazo" target="_blank">Unsplash/Annie Spratt</a>

El 6 d’abril de 1943 la primera edició d’El Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, va veure la llum. Han passat 75 anys i s’ha traduït a més de 300 llengües i dialectes, cosa que l’ha convertit en el segon llibre més traduït de la història i llegit per lectors de totes les generacions. Aquesta obra va ser publicada en plena Segona Guerra Mundial, quan a Europa milions de nens s’estaven quedant orfes. El protagonista és un nen desemparat que vol comprendre el món i esmerçar-se a tenir cura d’allò més fràgil, vulnerable i bell: les flors, que hem d’entendre en clau metafòrica, és clar.

«Petits i grans poden experimentar un procés d’identificació amb el personatge de l’infant perdut», explica la professora de literatura dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Teresa Iribarren. «L’escenari de l’obra és el desert, on es troben fortuïtament dos personatges, el Petit Príncep i el pilot d’avió –com l’autor mateix‒, que ha hagut de fer un aterratge forçós. El diàleg que estableixen en aquest espai del no-res assoleix una volada filosòfica», afegeix.

Per a la professora col·laboradora de la UOC i psicòloga infantojuvenil i familiar del Centre GRAT, Amalia Gordóvil, entre les lliçons principals que es poden extreure de la seva lectura, és la incitació a la fantasia, a parar i buscar més enllà d’allò que veiem a simple vista, i ho fa presentant el dibuix de l’aparent barret que és en realitat una boa digerint un elefant. Remarca, a més, la importància de la responsabilitat, el valor d’allò que tenim a prop i els vincles especials que mantenim amb les persones que ens són properes, a qui acceptem amb les seves virtuts i els seus defectes; ho fa a través de la seva història amb l’única flor del seu planeta.

Gordóvil també destaca el valor de l’esperança i l’esforç en el camí que el Petit Príncep fa juntament amb el pilot a la recerca d’un pou, remarcant que el que fa especial aquella aigua és fruit de l’esforç en treure-la del pou. I al seu torn reivindica la importància de les petites coses, el saber gaudir del lloc i el moment en què ens trobem.

La psicòloga està convençuda que és una història per a totes les edats: «Transmet un missatge per a tota la vida, tot i que el perdem de vista. Probablement un nen gaudirà més dels dibuixos i de les faules en el sentit més literal, però també captarà el missatge sobre la importància de veure les coses amb el cor. L’objectiu és buscar el Petit Príncep que tots tenim a dins».

L’important perquè aquestes lliçons tinguin efecte és que el model de l’adult vagi sempre en coherència amb allò que es vol transmetre. «És a dir, si vull que el meu fill valori el que té i gaudeixi del moment que viu, no serà coherent que jo sopi atenent el mòbil», afegeix l'experta.


Una obra sobre l'essència de la vida

«És quan tornes a llegir-lo de més gran quan ets capaç de copsar-ne l’abast filosòfic i poètic i l’enorme potencial imaginatiu», explica Iribarren, també directora del màster d’Edició Digital i del grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i SocietatEl Petit Príncep ‒com altres obres d’Exupéry‒ és una invitació a interrogar-nos constantment sobre les coses més essencials de la vida». La grandesa de l’obra literària de l’escriptor francès rau «en l’humanisme que la vertebra de dalt a baix, i en la capacitat per a agermanar senzillesa, poesia i profunditat filosòfica».

A diferència d’un altre clàssic de principi del segle XX, Peter Pan, de J.M. Barrie, en què el nen no vol créixer i s’evadeix, per a Iribarren en El Petit Príncep el missatge és ben diferent: tots els nens es fan grans, i això vol dir que hauran d’assumir responsabilitats i superar pèrdues. «Han d’emprendre el seu propi viatge vital i fer front als perills i a les incerteses sense tenir els pares al costat. La vida, com el llenguatge metafòric d’El Petit Príncep, no és gens fàcil», apunta.

La professora de la UOC explica que el llibre s’ha fet universal perquè fa bandera de l’ètica de la cura i de la importància de crear lligams i cultivar l’empatia. Aquests valors adquireixen més magnitud en contraposar-los a la violència del poder, a la vanitat i a la prepotència, sense caure en el didactisme fàcil. D’altra banda, el llibre té la virtut d’apel·lar a quatre elements bàsics per atrapar el lector: la intel·ligència, el sentit poètic, les emocions i la imaginació».

Per a Gordóvil, aquest llibre màgic és un cant a l’esperança, a la fantasia, a l’esforç, al compromís, a l’amor, a la senzillesa; en definitiva, a l’essència més pura de la vida. «Recorda la gran diferència entre el món dels nens i el dels adults, el primer regit per la fantasia i el segon basat en la lògica. Ens recorda la necessitat d’entrar en el món dels més petits escoltant-los i gaudint amb ells». «És especial perquè ens trasllada a la nostra part més tendra i ho fa sense floritures. A partir de coses tan senzilles com un xai, un arbust, una posta de sol, una flor, una estrella o una guineu ens transmet un missatge molt clar: l’essencial és invisible als ulls», conclou.
 

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits