El consum d'insectes aporta fins a dotze vegades més ferro que la carn de vedella

Snacks de cucs amb ceba fumada i salsa barbacoa o barretes energètiques amb pols de grill són alguns dels productes que avui ja es poden comprar a Espanya. Es tracta d’aliments elaborats a base d’insectes, produïts íntegrament a Europa i que, segons els experts, compleixen els estàndards de qualitat. Si fins ara el consum d’insectes per part dels éssers humans sempre s’havia associat a països de l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, des del començament d’aquest any 2018 la seva venda també és apta als països de la Unió Europea.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), actualment ja hi ha més de 2.000 milions de persones que consumeixen aquest tipus d’aliments i, de fet, alguns experts ja vaticinen que seran els aliments del futur per les propietats i els beneficis nutricionals que tenen. Sílvia de Lamo, professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC, assegura que els insectes són una font alimentària altament nutritiva i saludable pel contingut elevat de greixos, proteïnes, vitamines i minerals. De fet, el consum d’eruga mopane aporta fins a dotze vegades més ferro que la carn de vedella.

El valor nutritiu varia considerablement d’una espècie a l’altra, i també pot variar dins d’una mateixa espècie segons la fase metamòrfica, la dieta i l’hàbitat de l’insecte. «En general, les taràntules són molt riques en proteïnes, els grills en calci i els tèrmits en àcid gras omega-9», explica la professora.

Tanmateix, molts d’aquests éssers vius són portadors d’un contingut elevat de quitina, una substància que actualment s’investiga pel risc potencial per a la salut que implica i per les possibles al·lèrgies que el fet de consumir-ne pot comportar. «És necessari conèixer el paper dels enzims presents en el tracte gastrointestinal dels insectes, i també la seva contaminació per microbis i residus químics», assegura. També cal saber com s’han de consumir, ja que, per exemple, la ingesta de potes de llagosta pot provocar problemes de restrenyiment.

Malgrat això, Àlex Vidal, professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, no dubta de la qualitat d’aquests aliments a l’hora de comercialitzar-los. «Aquests productes passaran els mateixos controls sanitaris de qualitat que la resta de productes o, fins i tot, controls més exigents pel fet de ser nous», assegura.

Iniciatives per a combatre els prejudicis

El que no és tan clar és si el consum d’insectes cap dins de la cultura mediterrània. Segons De Lamo, els consumidors europeus senten «un rebuig frontal i una sensació de disgust» envers la ingesta d’insectes sencers. A parer de Vidal, al començament el consum d’insectes pot representar «un contrast bastant accentuat per a la ciutadania» respecte a l’alimentació habitual, però «segurament els insectes entraran tímidament en els nostres costums alimentaris fins a guanyar-se un lloc en la dieta quotidiana», com ja ho han fet, per exemple, els tomàquets cherry i l’alvocat.

«La manera més fàcil d’introduir els insectes en l’alimentació de la població és presentant-los com a ingredients afegits en les barretes energètiques, les hamburgueses, els pastissos o el pa», apunta la professora. De tota manera, ja hi comença a haver un moviment important d’experts que defensa que si els consumidors són informats dels avantatges del consum d’aquests éssers vius sencers, «serà més acceptat per la societat».

De fet, en indrets com Holanda i els Estats Units ja es porten a terme iniciatives per a promoure el consum d’aquest tipus d’aliments per mitjà dels bug banquets, en què els cuiners exhibeixen plats elaborats amb insectes i expliquen als consumidors què menjaran i els avantatges nutricionals que té cada plat concretament.

Una font d’alimentació econòmica i sostenible

Els professors asseguren que la producció d’insectes té molt menys impacte que la del bestiar, ja que s’emeten molts menys gasos d’efecte d’hivernacle. «Mentre que en la producció d’1 kg de proteïna de larves d’escarabat de la farina s’emeten prop de 25 kg de CO₂, per a la mateixa quantitat de producció de proteïna de vedella les emissions són d’entre 75 i 175 kg de CO₂», explica. Un altre valor afegit d’aquesta font d’alimentació és la seva eficiència, ja que per a convertir l’aliment en proteïna els insectes necessiten «unes quantitats d’aliments molt més petites», en comparació de la resta d’espècies animals.

De Lamo estima que cap a l’any 2050 hi haurà 9,8 bilions de persones a la Terra, i que el sistema ramader no serà capaç de proporcionar prou proteïna d’origen animal per a alimentar tot el planeta. Vidal assegura que la incorporació dels insectes en l’alimentació «pot ser una opció molt bona per a lluitar contra la desnutrició» en les zones que no tenen la capacitat, els recursos o el poder adquisitiu per a produir aliments.

«Ja fa temps que es busquen fonts alternatives de proteïna animal, i els insectes tenen un potencial molt elevat, considerant els tres factors fonamentals per a la societat: la salut, el medi ambient i l’economia», conclouen els experts.