25/4/18 · Recerca

Les sèries, la millor escola de sexualitat per als adolescents

Diversos estudis constaten que les escenes sexuals són positives per als joves quan són històries realistes
Foto: <a href="http://jeshoots.com" target="_blank">jeshoots.com</a> / Unsplash (CC)

Foto: jeshoots.com / Unsplash (CC)

Les escenes que tenen el sexe o la sexualitat com a protagonistes es poden convertir en el millor mestre per als adolescents. Alguns exemples: un dels episodis de Friends gira entorn d’un preservatiu que es trenca i que deriva en un embaràs no desitjat; en el cas de la sèrie Urgencias, es dediquen un parell de capítols a parlar de les malalties de transmissió sexual i dels anticonceptius d’emergència. Segons el llibre El impacto de los medios de comunicación en la infancia. Guía para padres y educadores, d’Editorial UOC i Aresta, els joves nord-americans enquestats van demostrar que tenien més coneixement dels temes relacionats amb la sexualitat després de veure aquests capítols.

En l’àmbit català, hi ha un altre exemple clar amb la sèrie Merlí. En un dels episodis, el personatge de la Tània és l’única noia de la colla d’amics que és verge i, quan ho confessa, rep el suport de les seves amigues, amb la qual cosa es treu de sobre el pes d’una etiqueta que la perseguia des de feia temps. Alguns alumnes de l’Institut Ferran Tallada de Barcelona expliquen en aquest vídeo del Merlinari què representa aquest estigma i com els ajuda aquesta sèrie a empatitzar amb la persona que passa per la mateixa situació. La producció de TV3 també ha dedicat capítols a qüestions com les relacions gais, els trios, els desenganys i les infidelitats, per a destacar-ne algunes.

Per a Amalia Gordóvil, doctora en Psicologia i professora col·laboradora de la UOC, els mitjans de comunicació són «agents socialitzadors a partir dels quals els adolescents prenen models i normalitzen patrons de conducta». Per tant, «és positiu que a les sèries apareguin personatges amb què els adolescents es puguin sentir identificats».

L’estudi Televised Sexual Content and Parental Mediation: Influences on Adolescent Sexuality, elaborat per científics de l’Institut del Pacífic per a la Recerca i l’Avaluació (PIRE), dels Estats Units, conclou que el contingut eròtic d’una bona part de les sèries i les pel·lícules que es projecten a la televisió influeix directament en els pensaments, els comportaments i les expectatives sexuals dels adolescents. El treball, publicat a Media Psychology i dirigit per Deborah Fisher, ha tingut la participació de 1.012 joves d’entre 12 i 16 anys.

Aquesta recerca també alerta de les conseqüències negatives que poden tenir algunes escenes sexuals per als joves sense experiència, sobretot a l’hora d’exagerar els resultats positius de les relacions i quan s’ometen els missatges sobre els riscos potencials, les precaucions i la responsabilitat. Aquestes representacions que no són realistes poden desembocar en actituds i comportaments de risc dels adolescents, alerten els investigadors. En canvi, constaten que les escenes sexuals són positives per als nois i les noies quan són històries realistes, amb personatges, per exemple, que prenen mesures i batallen amb les conseqüències negatives de les males decisions que han pres.

En la mateixa línia hi ha l’estudi Presuming the influence of the media: teenagers’ constructions of gender identity through sexual/romantic relationships and alcohol consumption. Fruit del treball amb grups de discussió formats per adolescents d’entre 13 i 15 anys, els autors conclouen que els mitjans de comunicació influeixen sobre la seva concepció de les relacions sexuals i romàntiques, en la mesura que les prenen com a models d’identitats de gènere.


Personatges femenins hipersexualitzats

El llibre d’Editorial UOC també alerta de la hipersexualitat amb què es presenten alguns personatges femenins, que són descrits amb «connotacions excessivament sexuals». Les autores adverteixen que aquest fenomen pot portar els més joves a sentir-se «descontents dels seus cossos» i a acabar patint trastorns alimentaris.

Per a Gordóvil, aquests continguts audiovisuals són «transmissors de creences falses», ja que vinculen l’ús del cos i de la imatge amb uns resultats determinats pel que fa a la relació amb les altres persones, com ara tenir poder, èxit o control sobre els altres, alhora que promouen el culte al cos.


Fomentar la consciència crítica des de ben petits

«La falta d’autoestima», afegeix Gordóvil, «passa si la valoració que faig de mi mateixa depèn únicament de la meva imatge i no del que tinc a dins», aclareix. Per això és necessari «enfortir l’esperit crític» del que es veu des de ben petits. Segons aquesta psicòloga del centre GRATl’escola i la família són els pilars principals perquè els nens i els joves creixin amb consciència crítica i arribin a l’adolescència amb una bona base d’autoestima. Revalorar atributs de la personalitat dels infants i dels joves més enllà del físic és una eina de treball per als pares i els mestres que dona la psicòloga.

Les autores del llibre El impacto de los medios de comunicación en la infancia. Guía para padres y educadores exposen la mateixa solució i suggereixen que els professors hi poden tenir un paper important per mitjà de l’alfabetització mediàtica. Conclouen que l’escola ha d’ajudar els alumnes a «desenvolupar un pensament crític» a l’hora de consumir aquests continguts i evitar, així, que ho facin en un «estat letàrgic».

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca