La UOC publica un opuscle inèdit sobre Pompeu Fabra per commemorar el seu 150è. aniversari

La UOC s’afegeix enguany a la celebració del 150è. aniversari del naixement de Pompeu Fabra (1868-1948), l’artífex del català estàndard contemporani, amb la publicació d’un opuscle inèdit sobre el procés de formació i implantació de la normativa catalana, obra de Pompeu Fabra. El text procedeix d’uns materials docents de la UOC i és original de Jordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili.

L’opuscle, titulat Pompeu Fabra i la codificació del català, es publicarà en digital i en obert. Amb aquesta obra, la Universitat posa a disposició de la societat uns materials que ofereixen un panorama general de l’estat de la llengua catalana al segle XIX i del procés de formació i implantació de la normativa fabriana. «La UOC ret així homenatge al Mestre i la seva obra, i contribueix a difondre el coneixement sobre la llengua pròpia, en el marc de les commemoracions i activitats de l’Any Fabra, i en un moment històric tan singular com el que viuen actualment la llengua i la societat catalanes», explica Ona Domènech, directora del grau de Llengua i Literatura Catalanes.

La presentació de l’opuscle sobre Pompeu Fabra tindrà lloc el dimecres 16 de maig, a les 18.00 h, a la seu de la Universitat (av. del Tibidabo, 39, de Barcelona). Hi participarà l’autor de l’obra, Jordi Ginebra, que impartirà la conferència «Pompeu Fabra i la codificació del català». S’obsequiarà els assistents amb una versió impresa de l’opuscle. L’assistència a l’acte és oberta i gratuïta, però cal inscriure’s en aquest enllaç.

A més, en el que resta de l’any, es publicaran al Blog de llengua i literatura catalanes una sèrie d’entrades relacionades amb diversos aspectes de la personalitat i de l’obra de Fabra i la seva transcendència per a la vitalitat de la llengua catalana en la societat contemporània. Versaran sobre el multilingüisme, sobre la unitat i la diversitat de la llegua, sobre la comunicació científica i en la xarxa i l’entorn global, sempre intentant vincular aquests aspectes a la figura de Fabra i al seu paper tant en la normativització com en l’extensió del coneixement de la llengua en l’àmbit acadèmic i en la formació d’adults, dels mestres, etc.