La poesia torna al carrer

L’auge de la poesia els darrers temps és un fet que es manifesta amb el naixement de noves formes de poesia, sorgides sota l’aixopluc de les xarxes socials. El públic jove omple els recitals o competicions poètiques (poetry slams) que s’organitzen arreu del territori en llibreries i festivals. La poesia, durant molts anys adreçada a un públic minoritari i selecte, està recuperant el seu lligam amb la cultura popular de transmissió oral. Amb motiu del festival Barcelona Poesia 2018, explorem aquest nou fenomen que ens acosta, més que mai, a l’encant de la paraula viva.

Molts poetes són coneguts pels seus recitals abans que per la seva obra escrita. L’últim fenomen de masses és César Brandon, que ha guanyat un concurs de talent en hora punta amb els seus poemes. Això no hauria estat possible sense el «xup-xup» de la poesia a les xarxes socials. La saragossana Loreto Sesma, la segoviana Elvira Sastre o el valencià Sergio Carrión acumulen seguidors virtuals que reclamen recitals presencials. A casa nostra, Josep Pedrals és un dels rapsodes més populars del panorama poètic català i el poeta Eduard Escoffet fa més d’una dècada que porta la poesia als escenaris.

«La poesia de principis del segle XXI ha tornat al carrer», explica Lluïsa Julià, professora del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. Vermuts poètics o sessions de poesia als bars «relocalitzen la literatura i li confereixen una nova visibilitat en la nostra societat», afirma Narcís Figueras, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Poetry slams arreu de l’Estat, recitals als bars com Generació (H)Original a Barcelona o l’Aleatorio Bar a Madrid, o els singulars bordells poètics que arriben des de Nova York. La poesia omple els espais perquè «combina bé amb moltes altres iniciatives: art pictòric o floral, videoart, mapatge, cançó, músiques diverses», afegeix.

Poesia musicada o música poetitzada

En la relació entre música i poesia coincideixen ambdós experts. «La poesia ara és més fònica i, sobretot, s’ha convertit en una col·laboració entre els cantants, que són cantautors que posen veu i música als poemes», sosté la professora de la UOC, i explica que les xarxes socials han fet la seva funció: «convertir-se en l’altaveu de cançons i videoclips que fa una dècada eren impensables». En són exemples Cançó de fer camí, interpretada per Mireia Vives i Gemma Humet, o Podries, versionada per Roba Estesa. A la resta de l’Estat, Diego Ojeda o Marwan barregen música i poesia a l’abric de YouTube.

No és, però, l’única relació entre ambdues arts, que convergeixen en gèneres musicals com el rap. Rapers com Nach o SDFK fan versions dels autors de la Generació del 27 o poetes com Rayden rapegen els seus poemes. Aquesta confluència n’ha facilitat l’ús educatiu a l’ensenyament secundari per a engrescar els joves a fer poesia. Pau Llonch, cantant del grup At Versaris, fa anys que fa tallers de rap als instituts de Catalunya. «La introducció del rap a les aules i amb grups d’adolescents ha permès fer-los entrar en la poesia, que puguin usar-la per a tractar temes que a ells els interessen més», afirma Figueras, que també és investigador del grup LiCMES.

De la glossa balear als poetry slams

Els anys vuitanta van veure el naixement d’un nou format de poesia oral urbana a Chicago, els poetry slams, competicions en què els artistes reciten els seus poemes, amb un component d’activisme polític i de provocació. Segons Figueras, aquests tornejos han tingut molt bona acollida a casa nostra, tot i que «entre nosaltres les temàtiques són més variades, i també els formats», aclareix.

És a les Balears on aquestes competicions han irromput amb més força, i no és casual: el poetry slam enllaça amb la glosa, «una tradició autòctona de poesia oral improvisada, que s’ha revifat els darrers anys i ha traspassat fronteres». Per al professor, el seu caràcter competitiu i l’exhibició de destresa n’han afavorit la ràpida popularització. «Queda camí per recórrer, però n’hi ha molt de fet i, certament, avui dia, l’oralitat, la dimensió de la paraula poètica dita, escandida, rapejada... hi té un paper».

El repte de la publicació

Les xarxes socials han tingut un paper decisiu en la popularització de la poesia. Això s’ha traduït en el fet que molts autors publiquen la seva obra en paper com a colofó final. Segons les últimes dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, la facturació en la venda de poesia es va incrementar un 4,6% el 2016. A Catalunya, les xarxes socials han permès possibilitats de promoció de la poesia catalana amb iniciatives com el Dia de la Poesia Catalana a Internet. Tanmateix, l’impacte en el consum de llibres continua essent minoritari. «Els intrèpids que avui dia es llancen a la publicació d’obres de poesia solen atribuir-se un triple repte: editar poesia i fer-ho en català i en paper», assegura Figueras.

El paper de les antologies en l’escenari actual de la poesia catalana

Amb motiu de la publicació de Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (2018, Edicions 62), a càrrec de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura, la UOC i la Sala Beckett han organitzat la Jornada d’Escenaris de la Poesia Contemporània per al 15 de maig que ve, en el marc del festival Alcools 2018. L’objectiu és doble per a Pastora M. Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC: posar a disposició de la societat el coneixement generat a la Universitat i estimular el diàleg i els espais de creació entre diferents actors «perquè el coneixement ja no és patrimoni exclusiu de la universitat».

Malgrat l’impacte que han tingut les xarxes socials en la paraula dita, els seus efectes encara no es fan sentir a les antologies. Segons Figueras, «els criteris per a incloure un autor en una antologia encara es basen molt en el paper», que manté un cert prestigi. Per al professor de la UOC, cal veure com canvien les coses amb els anys i antologies futures, i afegeix que «seria una idea magnífica promoure una selecció raonada de poetes amb presència intensa a les xarxes».