La poesia torna al carrer

  Foto: Tomas Prokopcak / Flickr (CC)

Foto: Tomas Prokopcak / Flickr (CC)

14/05/2018
Virginia Snchez
La UOC i la Sala Beckett organitzen la Jornada d'Escenaris de la Poesia Contempornia

L’auge de la poesia els darrers temps s un fet que es manifesta amb el naixement de noves formes de poesia, sorgides sota l’aixopluc de les xarxes socials. El pblic jove omple els recitals o competicions potiques (poetry slams) que s’organitzen arreu del territori en llibreries i festivals. La poesia, durant molts anys adreada a un pblic minoritari i selecte, est recuperant el seu lligam amb la cultura popular de transmissi oral. Amb motiu del festival Barcelona Poesia 2018, explorem aquest nou fenomen que ens acosta, ms que mai, a l’encant de la paraula viva.

Molts poetes sn coneguts pels seus recitals abans que per la seva obra escrita. L’ltim fenomen de masses s Csar Brandon, que ha guanyat un concurs de talent en hora punta amb els seus poemes. Aix no hauria estat possible sense el «xup-xup» de la poesia a les xarxes socials. La saragossana Loreto Sesma, la segoviana Elvira Sastre o el valenci Sergio Carrin acumulen seguidors virtuals que reclamen recitals presencials. A casa nostra, Josep Pedrals s un dels rapsodes ms populars del panorama potic catal i el poeta Eduard Escoffet fa ms d’una dcada que porta la poesia als escenaris.

«La poesia de principis del segle XXI ha tornat al carrer», explica Llusa Juli, professora del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. Vermuts potics o sessions de poesia als bars «relocalitzen la literatura i li confereixen una nova visibilitat en la nostra societat», afirma Narcs Figueras, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Poetry slams arreu de l’Estat, recitals als bars com Generaci (H)Original a Barcelona o l’Aleatorio Bar a Madrid, o els singulars bordells potics que arriben des de Nova York. La poesia omple els espais perqu «combina b amb moltes altres iniciatives: art pictric o floral, videoart, mapatge, can, msiques diverses», afegeix.


Poesia musicada o msica poetitzada

En la relaci entre msica i poesia coincideixen ambds experts. «La poesia ara s ms fnica i, sobretot, s’ha convertit en una col·laboraci entre els cantants, que sn cantautors que posen veu i msica als poemes», sost la professora de la UOC, i explica que les xarxes socials han fet la seva funci: «convertir-se en l’altaveu de canons i videoclips que fa una dcada eren impensables». En sn exemples Can de fer cam, interpretada per Mireia Vives i Gemma Humet, o Podries, versionada per Roba Estesa. A la resta de l’Estat, Diego Ojeda o Marwan barregen msica i poesia a l’abric de YouTube.

No s, per, l’nica relaci entre ambdues arts, que convergeixen en gneres musicals com el rap. Rapers com Nach o SDFK fan versions dels autors de la Generaci del 27 o poetes com Rayden rapegen els seus poemes. Aquesta confluncia n’ha facilitat l’s educatiu a l’ensenyament secundari per a engrescar els joves a fer poesia. Pau Llonch, cantant del grup At Versaris, fa anys que fa tallers de rap als instituts de Catalunya. «La introducci del rap a les aules i amb grups d’adolescents ha perms fer-los entrar en la poesia, que puguin usar-la per a tractar temes que a ells els interessen ms», afirma Figueras, que tamb s investigador del grup LiCMES.


De la glossa balear als poetry slams

Els anys vuitanta van veure el naixement d’un nou format de poesia oral urbana a Chicago, els poetry slams, competicions en qu els artistes reciten els seus poemes, amb un component d’activisme poltic i de provocaci. Segons Figueras, aquests tornejos han tingut molt bona acollida a casa nostra, tot i que «entre nosaltres les temtiques sn ms variades, i tamb els formats», aclareix.

s a les Balears on aquestes competicions han irromput amb ms fora, i no s casual: el poetry slam enllaa amb la glosa, «una tradici autctona de poesia oral improvisada, que s’ha revifat els darrers anys i ha traspassat fronteres». Per al professor, el seu carcter competitiu i l’exhibici de destresa n’han afavorit la rpida popularitzaci. «Queda cam per recrrer, per n’hi ha molt de fet i, certament, avui dia, l’oralitat, la dimensi de la paraula potica dita, escandida, rapejada... hi t un paper».


El repte de la publicaci

Les xarxes socials han tingut un paper decisiu en la popularitzaci de la poesia. Aix s’ha tradut en el fet que molts autors publiquen la seva obra en paper com a colof final. Segons les ltimes dades del Ministeri d’Educaci, Cultura i Esport, la facturaci en la venda de poesia es va incrementar un 4,6% el 2016. A Catalunya, les xarxes socials han perms possibilitats de promoci de la poesia catalana amb iniciatives com el Dia de la Poesia Catalana a Internet. Tanmateix, l’impacte en el consum de llibres continua essent minoritari. «Els intrpids que avui dia es llancen a la publicaci d’obres de poesia solen atribuir-se un triple repte: editar poesia i fer-ho en catal i en paper», assegura Figueras.

El paper de les antologies en l’escenari actual de la poesia catalana

Amb motiu de la publicaci de Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (2018, Edicions 62), a crrec de Vicen Altai i Josep Maria Sala-Valldaura, la UOC i la Sala Beckett han organitzat la Jornada d’Escenaris de la Poesia Contempornia per al 15 de maig que ve, en el marc del festival Alcools 2018. L’objectiu s doble per a Pastora M. Samper, vicerectora de Globalitzaci i Cooperaci de la UOC: posar a disposici de la societat el coneixement generat a la Universitat i estimular el dileg i els espais de creaci entre diferents actors «perqu el coneixement ja no s patrimoni exclusiu de la universitat».

Malgrat l’impacte que han tingut les xarxes socials en la paraula dita, els seus efectes encara no es fan sentir a les antologies. Segons Figueras, «els criteris per a incloure un autor en una antologia encara es basen molt en el paper», que mant un cert prestigi. Per al professor de la UOC, cal veure com canvien les coses amb els anys i antologies futures, i afegeix que «seria una idea magnfica promoure una selecci raonada de poetes amb presncia intensa a les xarxes».

 

#expertsUOC

Foto del professor Narcs Figueras

Narcs Figueras Capdevila

Expert/a en: Historiografia llatina humanstica, cultura catalana moderna i contempornia, historiografia de l'erudici i la recerca local, patrimonialitzaci literria.

Àmbit de coneixement: Filologia, histria cultural, historiografia.

Veure fitxa

Llusa Juli

Escriptora i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Filologia, histria cultural, historiografia.